Forrellat, no!

En aquesta política regressiva dels darrers anys hi ha l'origen del debat sobre la reforma de la Constitució

La Vanguardia en català | 09/12/2014 - 00:00h


Miquel Roca i Junyent
Barcelona


Des de fa uns mesos i molt especialment després de les darreres eleccions europees, quan es parla del procés de la transició democràtica a Espanya i de la Constitució aprovada el 1978 s'acostuma a denunciar el "forrellat" que aquesta darrera va representar. Es ve a dir que, en aquell moment, es va intentar condicionar el futur establint un forrellat que impedís l'adaptació d'aquella norma a les noves realitats socials i, sobretot, no fent viable una revisió del que havia estat el passat. Ara, en ocasió del 36è aniversari de la Constitució, val la pena aclarir aquesta qüestió, encara que el que es pugui dir no estigui de moda.

El procés de la transició democràtica a Espanya no va definir ni imposar cap forrellat sinó que els va trencar. Va trencar el forrellat de 40 anys de dictadura, tres d'una llarga Guerra Civil i tot un segle d'alzamientos, cops d'Estat, inestabilitat i privacions de llibertat. Va ser aquest forrellat el que es va trencar per obrir una porta en què, avui encara, poguessin els ciutadans expressar-se i viure en llibertat, fins i tot per criticar, denunciar i voler substituir, legítimament, allò que la transició democràtica va conquerir per a tots ells. De forrellats només hi ha el record dels que va imposar el franquisme.

La transició no va renunciar a la revisió del passat, però tenia molt clar que instal·lar-se en aquesta revisió podia ser una mala manera de construir el futur. És absurd voler atribuir a tots els que van patir persecucions, privacions i repressions sota el franquisme la voluntat d'oblidar-ho. És absurd. Però molts d'aquells protagonistes van tenir l'altura de mires de comprendre que no es volia oblidar per no tornar a repetir, i amb aquesta decisió es va ser capaç de construir bases sòlides per a un futur.

Certament, el fet que darrerament no s'han fet lectures gaire conformes ni amb l'esperit ni amb la finalitat de la Constitució ha obert un profund debat sobre la necessitat de la seva reforma. Però cal destacar que ha estat aquesta política regressiva dels darrers anys la que està en l'origen del debat sobre la reforma, no en el que la transició i la pròpia Constitució van representar en el seu moment.