OPINIÓ
9 desembre 2018 2.00 h

VUITS I NOUS

Vaig votar la Constitució

MANUEL CUYÀS
“Venia ava­lada per polítics de gran cate­go­ria, remarco “polítics”

Par­lem-ne, de la Cons­ti­tució, si tant el soroll ambi­en­tal hi obliga. Jo sí que tinc edat per haver-la votat. La vaig votar, i afir­ma­ti­va­ment. Me’n pene­deixo? No em tiraré pedres a la teu­lada per­so­nal i gene­ra­ci­o­nal ni donaré pei­xet als que retros­pec­ti­va­ment la vitu­pe­ren: gens. Venia ava­lada per polítics de pri­mera cate­go­ria. Ho repe­teixo: de pri­mera cate­go­ria, i remarco “polítics”. Tar­ra­de­llas, Pujol, Roca, el Guti, Reventós, Suárez, Car­ri­llo, González, Fraga... Dic Fraga i m’hi rea­firmo: va con­duir cap al joc democràtic l’extrema dreta fran­quista de la qual ell for­mava part. Car­ri­llo va fer mani­o­bres sem­blants amb els seus. I González, i Pujol. És ara que la dreta més esva­lo­tada s’ha desen­gan­xat del par­tit del seu fun­da­dor. Senyal que els que el lide­ren són un des­as­tre. Els diri­gents dels altres par­tits són també millo­ra­bles. La degra­dació és a ulls vista.

La plaça on s’eri­geix l’edi­fici dels jut­jats de la meva ciu­tat es diu Tomás y Vali­ente, el pre­si­dent del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal assas­si­nat per ETA. Pujol l’anava a veure. Ingerències? Diàleg. Algu­nes sentències del tri­bu­nal pre­si­dit per Tomás y Vali­ente sobre Cata­lu­nya no serien ara pos­si­bles. El mateix tri­bu­nal havia can­cel·lat ante­ri­or­ment la Loapa que treia poders a les auto­no­mies. També par­lem, doncs, de magis­trats valu­o­sos i res­pon­sa­bles. On són? O el rei. Dei­xem ara si Joan Car­les estava més o menys con­fa­bu­lat amb el cop del febrer del 1981. El va fre­nar i la seva figura es va pro­pul­sar. El fill només l’hem vist en situ­ació tan com­pro­mesa i amb el mateix aire de seve­ri­tat quan va esbron­car els inde­pen­den­tis­tes i els cata­lans que, sense ser-ho, espe­ra­ven una fra­se­o­lo­gia con­ci­li­a­dora del cap de l’Estat.

Han dimi­tit de bons polítics, de bons jut­ges i el rei ha abdi­cat les seves fun­ci­ons. I la Cons­ti­tució? Estic amb Miquel Roca i amb l’espe­rit de Tomás y Vali­ente: es tracta d’inter­pre­tar-la amb sen­tit d’estat. Com que no ho han fet, la per­cepció és que ha que­dat superada i inser­vi­ble. Els matei­xos que en tenien la custòdia l’han enge­gada pel pedre­gar.

La per­cepció és més acu­sada a Cata­lu­nya, on l’inde­pen­den­tisme ha cres­cut i s’ha fet molt majo­ri­tari després que el Cons­ti­tu­ci­o­nal tombés l’Esta­tut. Men­tre la inde­pendència no sigui un fet serem una auto­no­mia sub­jecta a la Cons­ti­tució. Refor­mar-la? Qui que no li resti atri­bu­ci­ons cata­la­nes? Com es resol el pro­blema? Amb bons polítics i togats. On són, dic?

Ara: a mi, inde­pen­den­tista de nai­xe­ment però un pos­si­bi­lista adap­ta­ble a les diver­ses situ­a­ci­ons, ningú no em farà dir que la Cons­ti­tució no s’havia lla­vors de votar i que no ha fun­ci­o­nat. La meva gene­ració va res­pon­dre. La següent frus­tra, de moment i en espera de nove­tats, els que volíem un país millor per als fills.