LA RODA

Enric Marín

ENRIC MARÍN

Periodista

La CUP davant la CUP3



DIJOUS, 31 DE DESEMBRE DEL 2015

Dolors Camats ha dit que la CUP no pot permetre la investidura d'Artur Mas «per coherència». ¿Coherència amb què? ¿Que potser la CUP va dir solemnement en campanya que preferia provocar noves eleccions abans de tolerar la investidura de Mas? En realitat, els termes del debat són uns altres. Es poden sintetitzar en tres qüestions. ¿Té sentit desvincular emancipació social i emancipació nacional? ¿És imaginable transformació social sense ruptura democràtica?  I també, ¿és lògic condicionar el procés constituent català a un hipotètic procés constituent espanyol?

Les respostes que rebin aquestes preguntes perfilen estratègies i tàctiques. I no es poden respondre amb receptes ideològiques. És cert que la política sense valors i sense ideologia és gestió oportunista. Però també és cert que la ideologia que substitueix la política fonamentada en el coneixement crític de la realitat pren la forma de dogmatisme prepolític.

La gestió que la CUP ha fet dels resultats electorals del 27S ha estat manifestament maldestra. Per a molta gent, inesperadament decebedora. Això provoca i provocarà reaccions d'irritació que poden ser molt injustes. Per una banda, la CUP no és l'única organització sobiranista que ha comès errors. I, per altra banda, potser la bona feina parlamentària de la CUP havia aixecat massa expectatives.

El fet és que cada projecte polític requereix unes eines organitzatives adequades a la seva dimensió i especificitat. Amb la vista posada en l'objectiu de la independència nacional, l'Esquerra Republicana del 2008 no era una eina prou útil. Com tampoc ho era una CiU instal·lada en l'ambigüitat. I, ara mateix, la CUP del 2015 tampoc no sembla una eina prou adequada. Encara que només sigui pel fet que li costi entendre que les raons morals no garanteixen necessàriament la raó política
.