La Vanguardia / POLÍTICA

Puigdemont a la darrera carlinada

ANTONI PUIGVERD

Si Artur Mas va arribar a la política per atzar, ja que hi va començar com a tecnòcrata, Carles Puigdemont porta el nacionalisme al cor des de la infància i ha estat des de ben jove l'intel·lectual orgànic de Convergència a Girona. Si Mas sorgeix de la Barcelona pija, instrumentalment nacionalista, de poc fervor catalanista, Puigdemont prové de l'abrupta i profunda Catalunya vella, on va mamar fins i tot per família del tronc més antic del nacionalisme conservador: el tradicionalisme d'origen carlí. Puigdemont és d'Amer, a mig camí de Girona i Olot, en una zona muntanyenca, rural sí, però també industrial, que, travessada pel Ter, separa les terres de Vic de les de Girona. Terra de remences (s'hi va signar el compromís dels pagesos d'acceptar l'arbitratge del rei Ferran) i de carlins: durant la guerra dels matiners fou centre d'operacions de l'exèrcit del general Cabrera, que va ser derrotat molt a prop del poble de Puigdemont.compte amb el tòpic carlí i rural, però: Amer es va industrialitzar ja al XIX i ara és seu d'una multinacional catalana, Hipra, pionera de l'exportació de fàrmacs veterinaris.

Puigdemont és fill de pastissers (el seu germà fa uns dolços formidables) i és portador discret dels valors de la menestralia: sobrietat, esforç, iniciativa privada. Els valors familiars cristal·litzen en els seus estudis de filologia catalana i en la seva militància a les Joventuts Nacionalistes, però s'amplien amb una gran voluntat cosmopolita. Després de treballar a Girona en el projecte del Punt Diari, Puigdemont es va pagar un any sabàtic per conèixer els mitjans de comunicació europeus. D'aquesta estada, en va tornar amb molts projectes, que no sempre li van sortir bé. Va muntar un think tank per fornir material teòric a alcaldes, diputats i càrrecs convergents. Va idear un projecte molt innovador de treball periodístic en xarxa (deia que s'hi podia haver fet milionari, però va acabar en mans de la Generalitat en forma d'Agència Catalana de Notícies, de la qual va ser fugaçment president). Va fundar encara Catalonia Today un diari català per a residents anglòfons a Catalunya. La seva intenció era clara: modernitzar i internacionalitzar el nacionalisme que ell, precisament perquè en procedia, considerava massa pairalesc. La idea del Procés ja la tenia quan Mas ni hi somiava. Militava a Convergència, però mentre els seus companys de Joventuts acumulaven càrrecs, ell imaginava febrilment nous camins. Sempre a la sala de màquines. Quan tots els alts càrrecs convergents (de Calzada a Macias, de Soy a Pàramo) ocupaven la delegació del Govern, la Diputació o la Caixa de Girona des d'on inclinaven voluntats, construïen una densa xarxa d'interessos i cultivaven amorosament el jardí nacionalista de Girona, Carles Puigdemont ja hi era: l'únic que tenia capacitat teòrica i ideològica era ell: escrivia discursos, proposava campanyes, fabricava idees. De cop, quan amb el tripartit CiU va vacil·lar, ell va fer el pas. Poc després, enterrava el nadalisme a la ciutat de Girona i inspirava el viratge convergent a la independència des del municipalisme.

Ha tingut sempre l'habilitat del temps: arriba als llocs quan ningú no s'ho espera. No és un clàssic decorador convergent: té idees pròpies. És més astut que prudent; és del morro fort, tot i semblar flexible. És nacionalista de pedra picada, però té una mirada internacional. Potser no és un primera espasa. Però no desaprofitarà l'oportunitat.