El mateix consell executiu de CDC que dilluns feia pinya amb el líder perquè no fes un pas enrere com a presidenciable de Junts pel Sí, rebia ahir al vespre Artur Mas i Carles Puigdemont al vestíbul del carrer Còrsega amb aplaudiments i abraçades múltiples. “La primera decisió la prenc jo”, va sentenciar el president de la Generalitat en funcions des de la sala Torres-Garcia del Palau de la Generalitat. L'afirmació admetia interpretacions múltiples. Una d'elles resumeix el marge total de maniobra que el líder convergent ha mantingut fins al darrer moment dins del partit, tot i les tensions que hi conviuen per la crisi interna i la pugna successòria que es bat en segon pla. Després de la reunió vespertina de la direcció, el consell nacional convergent segellarà formalment l'agredolç pas intern fet per Mas.
Només una decisió del mateix Mas podia fer girar el volant a CDC en l'últim moment
Puigdemont no és un dirigent identificat amb la pugna per la línia successòria
Després que l'executiva ratifiqués la determinació inicial de Mas de no cedir, només una deliberació fruit d'una decisió personal del mateix Mas semblava poder fer girar el volant al partit en l'últim moment i contra tots els pronòstics, tot i les tensions que hi conviuen per la crisi interna i la pugna successòria que es bat en segon pla. I així va ser, amb la condició que el pacte amb la CUP garantís l'estabilitat del govern més enllà de la investidura, una de les obsessions convergents, i la plasmació que també els cupaires feien renúncies per equilibrar la balança de les cessions, tenint en compte les advertències reiterades per CDC que una sortida de Mas visualitzaria que el procés quedava en mans de la CUP, excloent la representativitat del convergent com a símbol de l'independentisme moderat.
La maniobra va descol·locar dirigents del seu entorn que hores abans del desenllaç final donaven gairebé per fet el fracàs de les negociacions i es preparaven per la convocatòria d'eleccions al març. Amb els moviments d'aquesta setmana tant de CDC com d'ERC, després del rebuig a investir Mas del consell polític ampliat de la CUP de diumenge, s'obria la veda a la batalla electoral per l'hegemonia política de l'independentisme. Sobre la taula hi havia la impossibilitat de reeditar JxSí i de tancar un pacte de no-agressió entre els convergents i els republicans, així com la hipòtesi que la candidatura de Mas no guanyés els comicis i això forcés llavors la retirada de Mas. Dirigents pròxims al president assumien que el desacord complicaria els pactes postelectorals posteriors i per tant la continuïtat del procés, alhora que desactivava l'incentiu d'un pacte entre el PP i el PSOE perquè Mariano Rajoy es mantingui a La Moncloa. Els noms dels que han estat els capitans de CDC en una complexa negociació que condicionava els interessos del partit de bracet al futur del procés –Josep Rull, Jordi Turull i Lluís Corominas– són significatius.
El que serà avui investit president de la Generalitat, Carles Puigdemont, no figurava a cap de les travesses internes en la disputada línia de successió de l'home en qui l'expresident Jordi Pujol va confiar l'herència política. No és, per tant, un dirigent identificat amb els sectors que han mogut internament durant els darrers mesos els noms de Neus Munté i Jordi Turull, Josep Rull o Germà Gordó, però en canvi ha mantingut un pes clau en la consolidació del viratge independentista del partit. Mas pretén dedicar-se ara a refer la formació, pendent d'una refundació que ha de liquidar CDC per donar pas a una marca que en sigui hereva però que no n'arrossegui els llasts, començant pel de la corrupció.
El de Girona era l'alcalde més important de què disposava CDC després que Xavier Trias va perdre l'alcaldia de Barcelona en mans d'Ada Colau. Forjat en el municipalisme i bregat en les relacions locals amb la CUP, el també president de l'Associació de Municipis per la Independència exhibeix la realitat d'un partit que va engegar una profunda renovació dels càrrecs locals a partir de les eleccions municipals del 2011. El seu nom se situa al costat d'una primera línia territorial que inclou figures com Mercè Conesa, l'alcaldessa de Sant Cugat del Vallès i presidenta de la Diputació de Barcelona; Miquel Buch, alcalde de Premià i president de l'Associació de Municipis de Catalunya; o el batlle d'Igualada, Marc Castells, entre altres. Aquesta fornada de dirigents emergia des de fa temps, cridada a protagonitzar el procés de renovació que ha de sacsejar el vell partit insígnia de l'autonomisme; el mateix que el 2012, en el congrés de Reus, va començar a virar cap al sobiranisme situant l'estat propi en la seva ponència com a pas previ a la inclusió en el programa electoral posterior de CiU, tot i l'ambivalència interpretativa inicial. Puigdemont preserva, per tant, la implicació de CDC en el procés, relligant l'aplicació del full de ruta amb l'esdevenir del partit, en espera d'obrir el debat formal sense que la designació de l'alcalde gironí el comprometi d'entrada. Un últim detall. El 20-D, a la ciutat de Girona, va guanyar la candidatura de Democràcia i Llibertat, quarta a Catalunya.
