POLÍTICA
BARCELONA - 10 gener 2019 2.00 h

Arxiven les querelles contra el cos dels Mossos per suposat espionatge

 Un jutge afirma que les investigacions a polítics i advocats, documentació que s’anava a cremar, van ser per “protegir l’ordre públic”

 Descarta un motiu polític

MAYTE PIULACHS - BARCELONA

El titu­lar del jut­jat d’ins­trucció 22 de Bar­ce­lona, el magis­trat Emili Vilà Mayo, ha arxi­vat les dis­tin­tes que­re­lles i denúncies que hi havia con­tra el cos dels Mos­sos d’Esqua­dra, al qual acu­sa­ven d’inves­ti­gar per­so­nes contràries a la inde­pendència, per motius polítics, ara des­car­tat. La docu­men­tació sobre aques­tes inves­ti­ga­ci­ons va ser inter­vin­guda per la poli­cia espa­nyola, quan l’ana­ven a cre­mar a la inci­ne­ra­dora de Sant Adrià de Besòs, en un procés que és habi­tual.

La magis­trada de l’Audi­en­cia Naci­o­nal Car­men Lamela va auto­rit­zar, el 26 d’octu­bre del 2017, que es comissés la docu­men­tació als Mos­sos sota la sos­pita que es volien des­truir pro­ves sobre l’actu­ació de l’1-O. Una falsa acu­sació que també expo­sarà la defensa del major Josep Lluís Tra­pero i de l’ante­rior cúpula dels Mos­sos en el judici que es farà aquest any a Madrid. L’advo­cat José María Fus­ter-Fabra ja va anun­ciar ahir que han pre­sen­tat recurs con­tra l’arxi­va­ment.

En la reso­lució, cone­guda ahir, el magis­trat de Bar­ce­lona exposa que “en un moment social d’espe­cial vul­ne­ra­bi­li­tat”, els Mos­sos van dur una inves­ti­gació que “afec­tava per­so­nes de dife­rent ori­en­tació soci­o­política”. Hi afe­geix que “totes bus­ca­ven el màxim d’infor­mació sobre l’actu­ació de per­so­nes que per la seva sig­ni­fi­cació social pogués deri­var en inci­dents, amb afec­tació de l’ordre públic, o pogues­sin ser vícti­mes d’aquests inci­dents”.

El jutge pre­cisa que el lla­vors res­pon­sa­ble de la Comis­sa­ria Gene­ral d’Infor­mació, el comis­sari Manel Cas­tellví, va donar detalls de totes les actu­a­ci­ons, i que quan la infor­mació no era relle­vant, ces­sava la inves­ti­gació, i si es con­ti­nu­ava era amb peti­ci­ons d’auto­rit­za­ci­ons a la fis­ca­lia o al jut­jat.

Pel jutge, aques­tes inves­ti­ga­ci­ons “van afec­tar la inti­mi­tat dels inves­ti­gats” però estan empa­ra­des per la llei per “pro­te­gir l’ordre públic”. Alhora sosté que no es van inter­ve­nir comu­ni­ca­ci­ons ni es van usar càmeres de vide­o­vi­gilància. “No hi va haver cap des­vi­ació de poder i ningú va al·legar un ús per a fins polítics”, clou el magis­trat. Per això dona car­pe­tada a les acu­sa­ci­ons de mal­ver­sació de fons i con­tra la inti­mi­tat de les per­so­nes.

La direcció gene­ral de la poli­cia i la pre­fec­tura dels Mos­sos d’Esqua­dra van eme­tre ahir un comu­ni­cat en què asse­gu­ren: “S’ha man­tin­gut sem­pre que tots els pro­ce­di­ments per part del cos s’han basat només en cri­te­ris poli­ci­als, negant de manera taxa­tiva qual­se­vol tipus de moti­vació política.” L’acció de la poli­cia espa­nyola va gene­rar una forta polèmica, pocs dies abans d’apli­car-se el 155.

LA DATA

26.10.17
El dia que els Mossos van ser aturats per la policia espanyola, que els va agafar els papers que volien cremar.

LA FRASE

Van afectar la seva intimitat però no va incloure intervencions de comunicacions ni videovigilància
Emili Vilà Mayo
MAGISTRAT INSTRUCC. 22 BARCELONA