OPINIÓ
10 gener 2019 2.00 h

FULL DE RUTA

Surt el sol, que no és poc

FERRAN ESPADA
La lec­tura del lli­bre ‘Oriol Jun­que­ras, fins que siguem lliu­res’ és molt reco­ma­na­ble –sigui quina sigui l’afi­ni­tat política del lec­tor– per enten­dre què ha pas­sat i com­pro­var que les posi­ci­ons entre els inde­pen­den­tis­tes no estan tan allu­nya­des com alguns volen fer creure

Des de fa set­ma­nes s’ha posat de moda entre alguns sec­tors inde­pen­den­tis­tes hiperac­tius a les xar­xes soci­als dis­pa­rar al Sol. Que no vol dir emu­lar el capo­ral Gutiérrez de la Guàrdia Civil que –en la gran pel·lícula Ama­nece, que no es poco– dis­pa­rava a l’astre rei perquè no sor­tia per on ell dic­tava. Em refe­reixo a car­re­gar afer­ris­sa­da­ment cada dia con­tra Sergi Sol, el que ha estat, i és, un dels prin­ci­pals col·labo­ra­dors del pre­si­dent d’ERC, Oriol Jun­que­ras. I evi­dent­ment que les crítiques són legítimes –sem­pre fetes sense l’insult–. Però m’ha sob­tat que aquesta cam­pa­nya con­tra Sol arribi jus­ta­ment ara, després de la publi­cació del seu lli­bre Oriol Jun­que­ras, fins que siguem lliu­res, del qual ja he par­lat. Bàsica­ment perquè el lli­bre remarca molts dels con­cep­tes àmpli­a­ment com­par­tits en l’inde­pen­den­tisme: la deter­mi­nació amb què es va fer el referèndum de l’1-O, la neces­si­tat impe­ri­osa de sumar for­ces, l’objec­tiu irre­nun­ci­a­ble de la República. És un lli­bre que relata el paper de cada actor polític, uns cops més agraït i d’altres més galdós, però sense renúncies ni intenció de fur­gar en el des­a­cord. Per exem­ple, recorda el fet que Jun­que­ras, jun­ta­ment amb Romeva, va lide­rar l’orga­nit­zació de l’1-O, sense obli­dar que va ser per encàrrec del pre­si­dent Puig­de­mont –altra cosa és que això hi hagi qui, incom­pren­si­ble­ment, no vul­gui adme­tre-ho.

El lli­bre reflec­teix el que va pas­sar fa un any i escaig d’una forma que entronca amb el mains­tream –el car­ril cen­tral– de l’inde­pen­den­tisme. Sense això no s’explica que hagi ocu­pat el pri­mer lloc i el podi de lli­bres més venuts de no ficció durant moltíssi­mes set­ma­nes. I per això crec que és reco­ma­na­ble lle­gir aquest lli­bre, espe­ci­al­ment per a aquells que no siguin afins a ERC, que també. Després es podrà exer­cir la crítica cons­truc­tiva que es vul­gui, només fal­ta­ria. Però estic con­vençut que el lec­tor o lec­tora podrà cop­sar que les crítiques d’alguns es fona­men­ten més en la fra­tri­cida neces­si­tat de bus­car ene­mics entre inde­pen­den­tis­tes que no pas en argu­ments fona­men­tats en la lec­tura. Això, o és que a alguns sim­ple­ment els surt el ram­pell de dis­pa­rar con­tra el Sol perquè no surt per on un vol­dria que sortís. Com el gran Saza fent de “cabo santo” a la famosa pel·lícula. I en aquest cas, només puc dir que cadascú ha d’assu­mir les seves frus­tra­ci­ons. També les polítiques.