POLÍTICA
BARCELONA - 10 febrer 2017 2.00 h

EL CONTRAPUNT

El fiscal insisteix en el càstig pel 9-N

 L'acusació demana al TSJC que inhabiliti deu anys l'expresident Mas per exercir càrrec públic i les exconselleres Ortega i Rigau, nou

 Sis ciutadans afirmen que van vetllar per la votació del procés sense cap funcionari

MAYTE PIULACHS - BARCELONA

Avui, després de quatre dies de judici del cas 9-N al TSJC, el fiscal anticorrupció Emilio Sánchez Ulled explicarà per què no ha canviat ni una coma del seu escrit d'acusació i, tal com va anunciar ahir, manté la petició de deu anys d'inhabilitació per exercir càrrec públic per a l'expresident de la Generalitat Artur Mas, i nou anys per a les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau pel delicte de desobediència al Tribunal Constitucional (TC) juntament amb el de prevaricació per no haver fet res per aturar el procés participatiu del 2014, que el tribunal va suspendre, tal com va fer aquell octubre amb la consulta no referendària.

L'acusació popular, exercida per dues associacions de policies espanyols i Manos Limpias, ahir es va afegir a demanar el mateix càstig que el ministeri fiscal i va retirar l'acusació de malversació de fons públics, l'única que implica pena de presó, perquè el tribunal del TSJC, abans del judici, ja va considerar que Mas, Ortega i Rigau no havien comès aquest delicte. Els tres advocats defensors, Xavier Melero, Rafael Entrena i Jordi Pina, van demanar l'absolució. Avui també exposaran els seus raonaments. A més, l'expresident Mas, l'exvicepresidenta Ortega i l'exconsellera i diputada del PDeCAT Irene Rigau faran ús del seu dret a dir l'última paraula, abans que el judici quedi vist per a sentència.

En la sessió d'ahir, la quarta, sis voluntaris del 9-N en diversos punts de Catalunya, i portats per les defenses, van explicar al tribunal de manera espontània com va transcórrer aquella jornada “festiva i massiva” i tots van coincidir a respondre que “no van veure cap funcionari de la Generalitat” dirigint la votació del procés. “Tots érem voluntaris”, van assegurar.

“Em vaig encarregar d'obrir i tancar la porta del local municipal on vam celebrar el procés”, va declarar l'alcaldessa de Vilanant (Alt Empordà), Anna Palet. Atesa la insistència del fiscal, Palet va detallar que ella mateixa va recollir l'ordinador i el material de participació. Pel que fa a la carta de la delegada del govern espanyol en què alertava de la suspensió del 9-N, l'alcaldessa va ser contundent: “Era una simple carta, no un requeriment.”

2,3 milions d'acusats

La majoria dels altres voluntaris es van trobar el material de participació i els ordinadors per registrar la votació als locals. “Estava tot preparat, i en el web Participa 2014, on em vaig inscriure, també hi havia els manuals d'instruccions”, va declarar Bàrbara Sala, voluntària a l'IES Carles Rahola de Girona. Manuel A. Gallart, professor i voluntari a Roda de Ter, tampoc va poder aclarir qui va dur el material. “Va ser una jornada festiva i tothom volia fer cua, fins i tot un senyor que anava en cadira de rodes”, va assegurar.

David Fernández, voluntari en una escola de Barcelona, va destacar: “El que em preocupava era que es dugués a terme el procés amb garanties.” I hi va afegir: “L'única incidència, emotiva, és que un home de 100 anys va estar content de poder votar, com a país democràtic que som.”

Per la seva banda, Carles Fernández, excap de l'oficina de comunicació de Vicepresidència, va manifestar que un dels missatges reiterats per Joana Ortega era “fer-ho tot respectant la llei”, primer la consulta i després el procés. Fernández també va aclarir que el muntatge del centre de premsa a la fira, on Ortega va donar els resultats, va ser responsabilitat de Presidència, amb l'exconseller Francesc Homs com a titular.

L'exdiputada Gemma Calvet, també cridada al judici com a testimoni per haver estat voluntària en el 9-N, va aportar el color polític i reflexiu a la sessió, tot i que el president del tribunal i del TSJC, Jesús María Barrientos, li va demanar diversos cops que contestés de manera breu i concreta. “Aquest és un judici de context”, va rondinar la política i jurídica. Amb tot, Calvet va donar missatges contundents. “Aquí falten com a acusats els 2,3 milions de persones que van votar en el procés del 9-N perquè ho van fer de manera voluntària”, va reblar.

La diputada va explicar que en aquella jornada es va encarregar d'acompanyar pels punts de votació observadors internacionals, entre els quals –va assegurar– hi havia un catedràtic de dret constitucional del Quebec.

La informàtica

Calvet va recordar que, com a membre de la Comissió pel Dret a Decidir i ponent de la llei de consultes, van “estudiar i copiar” tots els models existents en diversos països sobre la participació ciutadana. “La consulta era el tercer grau de participació, darrere de les eleccions i el referèndum. I el procés participatiu, l'últim. Hi va haver un daltabaix polític quan el TC va suspendre la consulta, i van aflorar fricció entre grups. Per això em vaig fer voluntària del procés”, va detallar. Calvet va admetre que el procés participatiu “era una devaluació de la consulta, però el govern havia de canalitzar” el reclam dels ciutadans que es volien pronunciar sobre el futur del seu país.

Quan el fiscal i l'advocat de l'acusació popular li van preguntar sobre el funcionament dels ordinadors i com es registraven els resultats, Gemma Calvet els va etzibar: “Aquell dia no estàvem per la informàtica, sinó per la gent, i va ser un èxit.”

Qui sí que va analitzar una part del sistema informàtic creat per T-Systems per al procés van ser dos agents de la Guàrdia Civil, que van assegurar que l'empresa no els va donar tot el material i en el que van peritar es demostra que en el programa bàsic es van introduir nous arxius i aplicacions els dies 4, 7 i 9 de novembre, quan ja estava en vigor la suspensió del TC. Un fet que, segons el fiscal, demostraria que la Generalitat no va deixar mai l'organització i l'execució del 9-N.

Els agents també van assenyalar que el web Participa 2014 s'hauria pogut eliminar “en 48 hores” i el govern no ho va fer. Indicaven, així, que les entitats n'havien fet rèpliques, fet possible –segons els pèrits– i que van admetre que llavors no es podia interactuar. Tampoc van poder analitzar els ordinadors portàtils, que es van fer servir el 9-N. L'advocat de Mas, Xavier Melero, va qüestionar si s'havia preservat bé la cadena de custòdia del material informàtic, per fer l'informe, dat el gener del 2016.

Abans d'elevar les conclusions a definitives, el fiscal Sánchez Ulled fins i tot va llegir la documental que considera vital i que demostraria la desobediència del govern català. Així, va citar correus electrònics d'un proveïdor de la Generalitat per les feines que va fer el mateix 9-N i que després va cobrar.

LES FRASES

Vaig haver d'obrir el local. La carta de la delegada del govern no era cap requeriment
Anna Palet
ALCALDESSA VILANANT I VOLUNTÀRIA
El 9-N van venir observadors internacionals, entre els quals, un catedràtic de dret del Canadà
Gemma Calvet
EXDIPUTADA I VOLUNTÀRIA 9-N
Tot el material ja estava a l'institut el 9-N. La gent tenia ganes de fer cua i de participar-hi
Manuel A. Gallart
VOLUNTARI 9-N A RODA DE TER
Un fet emotiu va ser que un home de 100 anys va poder votar, com a país democràtic que som
Joan Vallvé
VOLUNTARI 9-N A BARCELONA

“De Mas Gavarró a Sánchez Ulled”

M.PIULACHS

Tot i l'encotillament que té qualsevol celebració d'un judici i la transcendència social i política del cas 9-N, ahir, en la penúltima sessió, gairebé tots els protagonistes es van relaxar i fins i tot es van viure moments de somriures a la sala noble del TSJC. Segurament, la declaració espontània de sis voluntaris que van participar en el procés participatiu del 2014, vigilant taules i ajudant la gent gran, va humanitzar els juristes d'aquest judici ple de tecnicismes i ordinadors amb programes, no pas per haver delinquit, sinó per haver votat.

El fiscal anticorrupció Emilio Sánchez Ulled, que no ha deixat escapar cap pista ni cap insinuació per intentar demostrar que el govern de Mas va estar sempre darrere del 9-N, va protagonitzar el primer moment simpàtic de la sessió. “Escolti, en les taules per participar, hi havia lletres o cognoms, com ara «de Mas Gavarró a Sánchez Ulled»?”, va preguntar a una voluntària de Girona de manera irònica usant els cognoms de l'expresident –que el va aprovar amb el cap– i el seu. Abans, la intervenció de l'exdiputada Gemma Calvet també va despertar somriures i un punt de tensió, perquè, amb les seves bones falques pro 9-N –com ara “haurien de jutjar els 2,3 milions de votants”–, no responia les preguntes de cap dels advocats. El president del tribunal, Jesús María Barrientos, que no ha deixat que el judici es convertís en un míting, la va advertir diverses vegades, però al final amb humor va demanar a l'advocat de l'acusació popular que deixés de fer preguntes a Calvet perquè no responia res. Qui es va endur la palma, però, va ser Antonio Alberca, advocat dels policies espanyols, quan va preguntar a un altre voluntari: “Quan es va inscriure en el web Participa 2014 no va investigar qui hi havia al darrere? Si era fals o d'una organització secreta?” El professor de Roda de Ter, sense immutar-se, li va respondre: “No. Ens l'haurien donat doblada!” Hilarant.