POLÍTICA
MADRID - 10 març 2018 2.00 h

Llarena torpedina el pacte

 El jutge addueix que Sànchez no pot sortir perquè no s’ha renunciat al full de ruta independentista i avisa JxCat que en la llista hi ha candidats no investigats

 Creu que el seu permís comportaria més riscos que en el cas del pres d’ETA

MONTSE OLIVA - MADRID
Llarena no es creu el seu compromís d’actuar a través de vies legals

Amb la seva participació en un lloc destacat en la candidatura de Junts per Catalunya (JxCat) el 21-D, Jordi Sànchez va “revalidar el seu compromís delictiu”. Tant és així, que el magistrat assenyala la conveniència de designar un altre candidat a la presidència de la Generalitat entre els que configuraven l’anomenada “llista del president”. Pel magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, doncs, la presència de l’empresonat com a número dos de la candidatura de Carles Puigdemont fa que no sigui creïble la proclama de l’expresident de l’ANC en seu judicial que garantia que només perseguiria els seus objectius polítics mitjançant “instruments legals”. Aquest compromís es converteix en “imprecís” i “arriscat” amb vista a un debat de legislatura –l’acord entre els partits implicats en la investidura– que, segons recorda Pablo Llarena, “no rebutja impulsar l’efectivitat de la República secessionista”.

El jutge ha tingut en compte el context de les negociacions dels darrers dies entre els partits independentistes i, de fet, l’ha fet servir en contra de Sànchez atribuint-li una capacitat de lideratge que el porta a concloure que acceptar la petició de permís extraordinari per ser dilluns al Parlament suposaria “afavorir” les pretensions dels grups que li donen suport. En tot cas, la seva presència tampoc garantia la investidura, atès que la CUP va subratllar ahir que es manté en l’abstenció.

Tot i que semblava que s’hauria d’esperar més enllà de dilluns per conèixer la decisió del magistrat, l’àmbit polític espanyol donava per fet que el Suprem impediria la investidura de Sànchez. I així ha estat. Després de rebre l’informe de la Fiscalia General de l’Estat –contrari també a l’excarceració–, i sense tenir encara el de l’acusació popular, Llarena va optar per fer pública la seva negativa a deixar sortir Sànchez abans de l’inici del ple, que el president del Parlament havia fixat inicialment per dilluns a les deu del matí, si bé anit el mateix Roger Torrent va decidir ajornar-lo.

Altres candidats

En un acte judicial farcit d’apreciacions polítiques, Llarena acaba assenyalant com un dels elements per rebutjar les possibilitats del diputat de JxCat per ser investit el fet que, al cap i a la fi, en la llista electoral hi ha altres integrants, “tots amb el mateix nombre de suports electorals, en els quals no s’aprecien els riscos col·lectius que intenten conjurar-se”. Llarena insistia en la idea del candidat “net” –és a dir, que no estigui implicat en cap procés judicial– que sovint ha exigit La Moncloa i de la qual també són partidaris el PSOE i Cs.

L’acta resol amb un no rotund tant la petició genèrica de llibertat provisional com el permís extraordinari reclamat per l’advocat de Sànchez, Jordi Pina, per poder defensar la seva candidatura a la Generalitat. El lletrat del diputat de JxCat havia invocat el precedent del 1987, quan un empresonat per pertinença a ETA i dipòsit d’armes, Juan Carlos Yoldi, va demanar poder acudir al Parlament basc com a candidat d’Herri Batasuna a lehendakari. Tot i admetre similituds entre els dos casos, Llarena acaba determinant que una eventual excarceració temporal de Sànchez implicaria riscos més greus que la de Yoldi.

Així, en l’acta considera que, en el cas del diputat basc, no hi havia risc de reincidència i que l’única cosa que s’havia de garantir, mitjançant mesures addicionals, era que no aprofités el permís penitenciari per fugir de l’acció de la justícia. En canvi, en el cas de Sànchez, Llarena assenyala que existeix una “possibilitat raonable que es reprodueixi l’atac al bé jurídic”, que el magistrat entén que s’ha de preservar, i és el que justifica que en aquesta ocasió el jutge consideri que, per sobre dels drets de Sànchez com a diputat –que es mantenen intactes malgrat la situació de presó provisional–, s’ha d’assegurar que no s’executarà l’intent de consolidar la República.

Per tot plegat, insisteix en el greu risc de reiteració delictiva que implicaria el seu desplaçament al Parlament pel fet que, a diferència de Yoldi, no es podria resoldre amb una “conducció vigilada”, sobretot tenint en compte que en temps passats “ha utilitzat el seu lideratge per desbordar i sobrepassar la força que un estat democràtic pot aplicar” per salvaguardar la llei.

En l’acta, Llarena fa un repàs ampli dels fets delictius que s’atribueixen a Sànchez i, en un moment del seu relat, assegura que és “intolerable socialment i jurídicament que es pugui aconseguir la secessió des de vies que, sense tenir suport constitucional i legal, trenquen inexorablement la convivència social, familiar i personal de tots i cadascun dels membres de la comunitat”. Llarena també posa en dubte les crides al pacifisme de les successives manifestacions independentistes i durant l’1-O. En tot cas, l’acusa de ser conscient del risc que assumia esperonant els ciutadans. La seva defensa presentarà dilluns un recurs davant del Tribunal Europeu de Drets Humans.

No s’han diluït els elements que configuren el risc que l’encausat perseveri en l’intent d’assolir el seu objectiu
La candidatura [de JxCat] presenta altres integrants, tots amb el mateix nombre de suports electorals
És intolerable que es pugui aconseguir la secessió des de vies que trenquen la convivència

POLÍTICA
MADRID - 10 març 2018 2.00 h

El govern de Rajoy ho esperava i ho celebra

 Assumia que Llarena li evitaria l’escàndol mundial d’un pres investit

 Vigila ara la lletra de l’acord de JxCat i ERC

DAVID PORTABELLA - MADRID

El govern de Mariano Rajoy no només esperava la decisió de Pablo Llarena sinó que fins i tot l’anticipava, així que ahir, tot i conèixer la notícia en directe en la roda de premsa del Consell de Ministres, no va exhibir sorpresa. “Respecte a les decisions dels jutges”, va dir el portaveu Íñigo Méndez de Vigo, abans de celebrar el vet de Llarena perquè “una persona en presó provisional no està en situació d’exercir les funcions de president de Catalunya”. “Han de buscar el que han de buscar”, va desafiar Méndez de Vigo a trobar un tercer nom.

El portaveu de Rajoy prometia ja una setmana abans que “no tolerarà la farsa” d’investir Sànchez. Si bé davant Carles Puigdemont l’executiu va assumir que s’havia d’embrutar les mans portant un recurs al Tribunal Constitucional amb l’oposició del Consell d’Estat, però, amb Sànchez hi havia la tranquil·litat que només calia esperar i que seria el jutge del Tribunal Suprem el que vetaria el número dos de JxCat. I el més important per a La Moncloa: que Llarena li evitaria la fotografia inèdita a la UE i que faria la volta al món d’un pres sortint de Soto del Real en un cotxe policial amb rumb al Parlament per ser investit. “Han de trobar una persona dins de la legalitat”, exigia ahir Méndez de Vigo ja amb el confort de tenir el vet.

Després de forçar que el TC vetés Puigdemont i de celebrar que Llarena veti Sànchez, el govern de Rajoy vigila ara la lletra de l’acord de govern de JxCat i ERC. Després de llegir uns fragments –que va portar escrits– sobre “el poder republicà” o “la visió disruptiva del règim autonòmic”, Méndez de Vigo va lamentar que es redacti “a major glòria dels antisistema”, i va avisar: “És per ara un programa, s’ha de traduir en actes, però no és el millor parlar de coses irrealitzables o fora del marc constitucional; aquí no hi ha república. I el govern actuarà si es produeixen aquests fets.”