Pensant el nou estat

Els tres experts d'ERC ja han tingut els primers contactes amb el govern per treballar en les estructures d'estat

Volen fer pedagogia del procés per desmuntar les pors

10/04/15 02:00 BARCELONA - MARC BATALLER
Josep Ginesta, Gemma Calvet i Marcel Coderch, al Parlament
josep losada
Neguen que l'Estat pugui boicotejar cap infraestructura
Insisteixen que les pensions de jubilació estaran garantides

L'impuls cap al nou estat català es mou en dues realitats paral·leles i connectades. Per una banda, l'esforç que fan els partits i les entitats civils per mobilitzar el sobiranisme amb vista al 27 de setembre i, per l'altra, la feina del dia a dia i de formigueta d'anar construint les estructures d'estat. És en aquest últim escenari en què se circumscriu la incorporació de tres experts d'ERC que, segons el pacte que van firmar Artur Mas i Oriol Junqueras el 14 de gener, assessoraran l'executiu i hi col·laboraran. Gemma Calvet, Marcel Coderch i Josep Ginesta ja han tingut els “primers contactes” amb el govern i ara estan en la fase de “construir un pla conjunt” per poder avançar plegats i que el país estigui preparat el 28-S.

Però quines seran les seves aportacions? Com estrenyeran els llaços amb els diferents departaments? El Punt Avui ha reunit els tres col·laboradors, que centraran la seva activitats en tres sectors i que treballaran des de fora de l'executiu: transparència, que portarà la jurista i diputada Gemma Calvet; infraestructures estratègiques, amb l'enginyer en telecomunicacions Marcel Coderch, i hisenda pròpia i Seguretat Social, amb el professor universitari i exdirector de l'Oficina de Treball de la UOC, Josep Ginesta.

La corrupció

Un dels eixos del govern de Mas, i també d'Esquerra, és la lluita contra la corrupció, que s'ha visualitzat amb la llei de transparència, accés a la informació i bon govern, que es va aprovar al Parlament a finals de l'any passat amb els vots de CiU, ERC, el PSC i el PP. La normativa preveu que es faci pública tota l'activitat que generen els organismes públics i la creació d'un registre de lobbies, entre altres aspectes. Ara és l'hora de desenvolupar aquest projecte, i Calvet col·laborarà amb l'executiu per aportar el seu propi punt de vista, que implica dotar del màxim de “formació” tots els operadors afectats, aprofundir en el contingut de la llei per fer-la més “simple” i que no sigui una “càrrega burocràtica” i “ajudar el món local” perquè pugui implantar-la.

Segons la diputada republicana, aquesta norma era “necessària” i “imprescindible”, perquè l'Estat espanyol i Catalunya eren uns dels més endarrerits d'Europa. Per tant, s'estan posant els fonaments perquè el nou estat català pugui ser més “net” i “just”, però sobretot els ciutadans i els polítics han de tenir un “compromís” personal. “No només necessitem lleis que facin punitives determinades conductes, sinó que hi ha d'haver una ètica pública”, subratlla Ginesta. En aquest sentit, Calvet recorda que s'ha d'apostar per un model nòrdic en què la gent té “inserit” en el seu subconscient “allò que està malament i allò que està bé”. La diputada, però, adverteix que en el camp de la transparència s'ha de treballar amb un fort consens polític i exigeix que el govern no es pengi “medalles”.

La segona àrea de treball dels experts d'ERC és garantir la viabilitat d'aquelles estructures que proveeixen uns serveis essencials a la societat, com ara l'aigua, la llum o el transport, i que han de continuar funcionant passi el que passi el 27-S. Coderch, que va ser vicepresident de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, fa una crida a la tranquil·litat: “L'endemà del dia D, la llum es continuarà encenent i els trens marxaran igual”, subratlla el republicà, que es mostra convençut que no hi haurà cap “daltabaix”. Coderch posa com a exemple el subministrament elèctric, que està en mans de firmes privades. “Aquestes empreses tenen com a objectiu guanyar diners i per tant no tallaran la llum a clients potencials. Els governs polítics que hi hagi per sota no els afectaran”, ressalta. De moment l'executiu té previst redactar un inventari sobre les infraestructures crítiques.

Prestacions segures

Prop d'un 23% dels catalans viuen de les prestacions socials i, per tant, aquest és un element cabdal a tenir en compte quan es planifica un nou país. L'esquelet de la Seguretat Social, que a Catalunya s'ha batejat com a agència de protecció social, està més endarrerit que el de la hisenda pròpia, com explica Josep Ginesta, i, per tant, és en aquest context on s'han d'esmerçar molts esforços. A curt termini s'ha de poder habilitar l'estructura i pensar en com millorar-la perquè sigui més eficient que la d'altres països. Una possibilitat seria que un mateix ens s'encarregui de les jubilacions i de les prestacions vinculades a altres departaments, com ara els de Benestar, Justícia o Treball. Però quan es parla d'aquest sector el que més preocupa és si Catalunya podrà pagar les pensions. “Hi ha l'obligació que l'Estat les pagui després del 28-S i mentre es vagi fent la desconnexió, però si no ho compleix tenim prou capacitat per generar recursos i satisfer aquestes necessitats”, argumenta Ginesta.

Les dades també corroboren aquesta tesi: des del 1995 fins al 2011 Catalunya té un saldo positiu de 24.126 milions de més, mentre que l'Estat acumula un dèficit de 82.704. Per persona això suposa 3.200 euros positius a Catalunya i 1.735 negatius a Espanya.

LES FRASES

A la nostra societat hi ha ombres sobre la política catalana que han de ser contestades amb una clara acció
i un compromís amb
la transparència
El nou país ha de tenir visió nòrdica. Hem de tenir completament inserit allò que està bé
i allò que està malament
La transparència
no és una medalla política. Per tant, faria malament el govern de fer-ne una
medalla o una acció electoralista
Espanya té l'obligació de continuar pagant les pensions el 28-S, però si no és així tenim capacitat per generar recursos
He estat un any
i mig fent un mínim
de dues xerrades a la setmana amb gent gran per explicar-los la viabilitat de les prestacions
El 28-S, passi el que passi, les estructures han de continuar. La llum s'encendrà i els tren marxaran. No
hi ha motius
per a l'alarmisme
Hem d'aprofitar els pròxims mesos per donar informació. La gent ha de saber com seran les estructures
Gemma Calvet
JURISTA I DIPUTADA D'ERC
Si féssim alguna cosa malament en
la hisenda pròpia
o la Seguretat Social
s'esbafaria molta
de l'esperança
de la gent
El primer dia ja podrem endreçar l'organisme de la Seguretat Social i fer-lo més eficient

Josep Ginesta
TREBALLÒLEG
Les empreses volen guanyar diners
i no tallaran la llum. L'estructura política
no els afectarà

Marcel Coderch
ENGINYER EN TELECOMUNICACIONS

Actes conjunts de campanya

ERC insisteix que cal treballar la unitat d'acció entre els partits sobiranistes amb vista al 27 de setembre, i per potenciar aquesta bona entesa el president dels republicans, Oriol Junqueras, va tornar ahir a allargar la mà a la resta de formacions. En un míting a Terrassa davant de mig miler de persones, Junqueras va proposar fer actes conjunts de campanya el 27-S entre totes les organitzacions polítiques i socials –com ara l'ANC, Òmnium o Súmate– que s'hagin adherit al full de ruta, perquè d'aquesta manera es visualitzaria el consens sobiranista. El republicà va donar suport a la llista ERC-MES, encapçalada per Isaac Albert, i que aspira a entrar amb força a l'Ajuntament i a ser decisiva en un futur govern –els republicans no tenen representació–. La iniciativa de Junqueras no és nova i els republicans ja l'han posada sobre la taula els últims dies. La primera a fer-ho va ser la secretària general d'ERC, Marta Rovira, en una entrevista a l'agència Efe.

Darrera actualització ( Divendres, 10 d'abril del 2015 02:00 )