OPINIÓ
10 abril 2019 2.00 h

KEEP CALM

El rescat de la marquesa

PERE BOSCH I CUENCA
La can­di­data del PP, Caye­tana Álva­rez de Toledo, es va com­pro­me­tre a impul­sar un pla de “Res­cat Democràtic dels Cata­lans”

Aquest dilluns, la plana major del Par­tit Popu­lar va ater­rar a Bar­ce­lona per tal de pre­sen­tar el pro­grama elec­to­ral amb el qual volen “recon­que­rir Espa­nya”. Entre els assis­tents hi havia velles glòries del par­tit, com ara Jorge Fernández Díaz, Enric Millo o Alícia Sánchez-Camacho. Tots ells han pres­tat hono­ra­bles ser­veis a la causa, ja sigui des de la sala del Tri­bu­nal Suprem o des d’un reser­vat del res­tau­rant La Camarga. Però les enques­tes manen i ara han estat rele­gats a la reserva activa per una can­di­data recu­pe­rada per a la causa. Es tracta Caye­tana Álva­rez de Toledo, mar­quesa de Casa Fuerte, que va aban­do­nar el par­tit després de repu­diar la “inacció “ de Mari­ano Rajoy en el procés català i que ara torna com la prin­ci­pal espe­rança per evi­tar que el PP es con­ver­teixi en un par­tit extra­par­la­men­tari a Cata­lu­nya. La mar­quesa no té cap vin­cle cone­gut amb Cata­lu­nya, més enllà de la pro­cedència de la seva antiga pare­lla; però això no sem­bla tenir gaire importància per a un par­tit molt més obse­dit a tro­bar una rèplica al per­fil incen­di­ari d’Arri­ma­das i al dis­curs de la “dreta valenta” de Vox que no pas a defi­nir la seva pròpia estratègia. Entre les 500 mesu­res que pro­po­sen hi ha l’apli­cació d’un nou 155 “el temps que sigui neces­sari”, l’impuls d’una llei de “símbols naci­o­nals” i “reforçar la presència de l’Estat a totes les comu­ni­tats”. En la seva inter­venció, la mar­quesa es va com­pro­me­tre a “tor­nar a apo­de­rar els demòcra­tes de Cata­lu­nya”. I, en un esforç per fer un joc de parau­les enginyós, va afir­mar que “enfront dels CDR, el nos­tre pla és RDC, el Res­cat Democràtic dels Cata­lans”. En els dar­rers anys, el pano­rama polític ha expe­ri­men­tat, en parau­les de Joan B. Culla, un autèntic tsu­nami; però ni en el millor dels som­nis podíem arri­bar a ima­gi­nar que el par­tit dels hereus del fran­quisme aca­ba­ria por­tant-nos la bona nova de la democràcia. Que per fer-ho hagin esco­llit una can­di­data cunera, posada direc­ta­ment a dit des de Madrid, no deixa de ser una iro­nia de la història.