POLÍTICA
BRUSSEL·LES - 10 abril 2019 2.00 h

ADRI CARRASCO 

ACTIVISTA EXILIAT A BÈLGICA

“Soc l’exemple que s’estan violant els drets fonamentals”

 “Vaig haver de marxar d’un dia per l’altre i em va marcar de per vida”

 “És frustrant estar aquí, a mi m’agrada estar als carrers”

 “Hi ha molt d’acomodament a l’escó de gent que ja li van bé deu anys més de processisme”

NATÀLIA SEGURA - BRUSSEL·LES

En un dia com avui ara fa un any, la Guàrdia Civil va tru­car a la porta d’un jove veí d’Esplu­gues de 25 anys. L’Adrià Car­rasco va sor­tir als car­rers, però no a pro­tes­tar com feia habi­tu­al­ment, sinó per esca­par d’una acu­sació de ter­ro­risme de l’Audi­en­cia Naci­o­nal en plena crisi cata­lana. Sense saber on ani­ria a parar,aquest mem­bre dels CDRs es va esca­po­lir sal­tant del balcó de casa amb unes vam­bes i uns pan­ta­lons. El camí el va por­tar a Brus­sel·les, ciu­tat d’aco­llida per a altres exi­li­ats de l’estat espa­nyol com Car­les Puig­de­mont, els seus excon­se­llers i el raper Valtònyc.

Per què la capi­tal belga?
Suïssa és caríssim. Aquí hi havia una xarxa de gent que estava en una situ­ació simi­lar a la meva, i fins ara Bèlgica havia sigut força garant en casos d’extra­dició.
De què viu?
La majo­ria de diners que m’arri­ben són de la soli­da­ri­tat d’actes, xer­ra­des o con­certs. També estic tre­ba­llant per a un amic que té un estudi de gra­vació i li edito les cançons.
I els advo­cats?
Les des­pe­ses jurídiques van a càrrec de la caixa de soli­da­ri­tat d’Òmnium i l’ANC i, de fet, fins ara no han sigut gaire ele­va­des.
Com està aquí?
Cada cop hi estic més arre­lat. Tinc una xarxa de gent i una esta­bi­li­tat. Em puc dedi­car una mica a mi, a què vull fer amb la meva vida, que encara no ho sé.
Alguna cosa en política?
No. Vull fer alguna cosa que m’ompli i que ajudi a cons­truir un món millor i més just, que al final és el que m’ha aca­bat por­tant aquí.
Tor­nar. Quan?
El meu cas s’ha d’arxi­var perquè no té fona­ment, però con­ti­nua als jut­jats de Vila­nova i Gra­no­llers i, com el de la Tamara, ningú el vol aga­far.
Però ara ja han reti­rat el delicte de ter­ro­risme.
L’Audiència va eme­tre l’ordre de detenció quan se’m va acu­sar de ter­ro­risme i segueix en peu.
I per què no l’aixe­quen?
Fins que no hi hagi un jut­jat que es faci càrrec del cas, no es pot.
Si passa, tor­narà?
Sí, seria un dels fac­tors que em farien tor­nar. Poder estar en lli­ber­tat amb la cer­tesa que no em detin­dran.
La seva vida ha que­dat mar­cada per aquell dia?
Total­ment. Vaig haver de mar­xar d’un dia per l’altre, i em va mar­car de per vida, tant per les coses bones com les dolen­tes.
Què ha estat bo?
Des­co­brir que hi ha gent molt solidària. He cres­cut moltíssim, però també he per­dut mol­tes coses. El pati­ment que jo i el meu entorn hem vis­cut no es pot obli­dar.
Què diria als que neguen l’existència de vio­la­ci­ons de drets fona­men­tals a l’Estat?
Quan em van dete­nir en el míting d’en Josep Bor­rell, vaig expli­car a un dels mem­bres de segu­re­tat que estava acu­sat de ter­ro­risme i no s’ho creia. “Com pot ser si ets un xaval nor­mal?”, em deia. Li vaig dir: “D’això va la història!” Soc l’exem­ple que s’estan vio­lant els drets fona­men­tals. Qui no vegi que és un mun­tatge poli­cial i polític és que està cec.
Qui creu que hi ha al dar­rere?
No ho sé, però és clar que el poder té eines per acon­se­guir els seus objec­tius. En aquest cas, escar­men­tar la gent per atu­rar la pro­testa. És de manual repres­siu.
Han tin­gut èxit?
Al prin­cipi es va ins­tal·lar el ter­ror i el xoc, però després les acci­ons van con­ti­nuar, i això és una victòria nos­tra. La nos­tra der­rota, més oculta, és que quan gas­tem ener­gies en la lluita anti­re­pres­siva, dei­xem de gas­tar-les per cons­truir una república cata­lana. És una victòria de la repressió.
Els par­tits no estan llui­tant per això?
Hi ha molt d’aco­mo­da­ment a l’escó de gent que ja li van bé deu anys més de pro­ces­sisme.
I què fa des d’aquí?
Expli­car al màxim de gent pos­si­ble el que passa allà i uti­lit­zar l’alta­veu que tinc per ser una eina de canvi fent un dis­curs més crític que la tònica gene­ral. Però és frus­trant estar aquí; a mi m’agrada estar als car­rers i llui­tar amb la gent d’allà. Faig el que puc.
Veus interès a la capi­tal euro­pea pel que passa a Cata­lu­nya?
Això nos­tre a escala euro­pea és un pro­blema menor. També hi ha gent que està morint al Medi­ter­rani.