OPINIÓ
10 abril 2019 2.00 h

Un any sense justícia

El con­text de repressió del referèndum de l’1-O per part de l’Estat ha gene­rat i con­ti­nua gene­rant situ­a­ci­ons injus­tes de presó i exili, de pressió poli­cial, de vul­ne­ració de drets i d’acu­sa­ci­ons sense fona­ment, però sens dubte una de les més escan­da­lo­ses és la que afecta Tamara Car­rasco i Adrià Car­rasco, els joves de Vila­de­cans i Esplu­gues, res­pec­ti­va­ment, que aquests dies com­plei­xen un any supor­tant una per­se­cució judi­cial inad­mis­si­ble en un estat democràtic de dret, sim­ple­ment per haver par­ti­ci­pat en acci­ons de pro­testa pro­ta­go­nit­za­des pels CDR.

L’Audi­en­cia Naci­o­nal en va orde­nar fa un any la detenció amb acu­sa­ci­ons estrambòtiques i sense cap base de sedició, rebel·lió i per­ti­nença a grup ter­ro­rista, que van moti­var l’exili de l’Adri a Bèlgica i la detenció i tras­llat a Madrid durant dos dies de la Tamara. Pas­sat un any, l’Audi­en­cia Naci­o­nal ha fet marxa enrere, ha reti­rat les acu­sa­ci­ons ini­ci­als i ha tras­lla­dat el cas als jut­jats ordi­na­ris depen­dents del TSJC per si fos pro­ce­dent una acu­sació per desor­dres públics, però en canvi con­ti­nua man­te­nint de manera arbitrària la pri­vació de lli­ber­tat de la Tamara, que no pot sor­tir de la seva població.

La des­pro­porció del cas és tan òbvia com la res­pon­sa­bi­li­tat de tot el sis­tema judi­cial en man­te­nir aquesta pressió sobre els dos joves, que un any després encara no saben quin jut­jat es farà final­ment càrrec del seu cas, ni si seran jut­jats o si el seu cas serà arxi­vat. Més enllà del tràngol i la incer­tesa, és una qüestió de justícia. La inde­fi­nició judi­cial és inac­cep­ta­ble quan dos ciu­ta­dans estan sent limi­tats en els seus drets i tant el TSJC com el Suprem són res­pon­sa­bles direc­tes d’aquesta situ­ació, que, un cop més, pena­litza la cre­di­bi­li­tat i la imatge de la justícia espa­nyola.