POLÍTICA
BARCELONA - 10 abril 2019 2.00 h

La policia espanyola va actuar al marge dels Mossos

 Un comissari afirma al Suprem que desconeixia el dispositiu policial conjunt de l’1-O aprovat pels seus superiors amb el binomi de la policia catalana

 La “passivitat” dels agents, puntual i sense cap ordre

MAYTE PIULACHS - BARCELONA

Vuit agents de la Guàrdia Civil i nou de la poli­cia espa­nyola des­ti­nats a Cata­lu­nya per atu­rar l’1-O van rei­te­rar ahir, en la vint-i-vui­tena sessió del judici al Suprem, que els ciu­ta­dans que pro­te­gien els cen­tres de votació “es van tor­nar vio­lents” i que la majo­ria d’agents dels Mos­sos d’Esqua­dra que hi havia man­te­nien una acti­tud “pas­siva” i en alguns casos “obs­truc­tiva” a la seva actu­ació per escapçar la votació, en res­posta a pre­gun­tes dels fis­cals. La versió, però, era mati­sada i cap­gi­rada nova­ment amb els inter­ro­ga­to­ris de les defen­ses. Un comis­sari de la bri­gada d’infor­mació, que coor­di­nava totes les uni­tats a Cata­lu­nya, va asse­gu­rar que no sabia que el dis­po­si­tiu con­junt poli­cial de l’1-O, vali­dat pel coro­nel Diego Pérez de los Cobos, incloïa un binomi dels Mos­sos, i tam­poc que pri­mer havien de dema­nar suport a la poli­cia cata­lana.

“Els meus agents esta­ven als car­rers i mirant els cen­tres des de dos quarts de set del matí, i a les vuit ens van orde­nar actuar-hi”, va deta­llar el comis­sari amb número d’iden­ti­fi­cació 19.196 al tri­bu­nal. El pena­lista Xavier Melero, defen­sor de l’excon­se­ller Quim Forn, li va pre­gun­tar si sabia que la direcció dels Mos­sos els havia dema­nat reforç per actuar en uns 200 cen­tres a les nou del matí, i el comis­sari va res­pon­dre: “Ho he sabut després.” Una evidència més que la cúpula poli­cial espa­nyola, diri­gida pel Minis­teri de l’Inte­rior, ja havia deci­dit, com a mínim el 30 de setem­bre, segons el tes­ti­mo­ni­atge d’alguns agents, que actu­a­rien al marge del cos de la poli­cia cata­lana, tot i haver acor­dat amb els seus coman­da­ments el con­trari.

Una altra evidència, per a les defen­ses dels inde­pen­den­tis­tes cata­lans, que les uni­tats de la poli­cia espa­nyola i de la Guàrdia Civil van actuar pel seu compte és la decla­ració que van fer ahir dos agents de la uni­tat judi­cial, que havien de comis­sar urnes en tres esco­les del dis­tricte de Sants-Montjuïc. Van asse­gu­rar que el seu cap al final els va dir que no tenien uni­tats d’inter­venció per entrar-hi i que no ho fes­sin. És a dir, en aquest cas, ni els ciu­ta­dans eren l’excusa per expli­car el fracàs del dis­po­si­tiu poli­cial.

Pel que fa a l’actu­ació dels Mos­sos, el comis­sari res­pon­sa­ble de les uni­tats d’infor­mació va rela­tar esce­nes poc pro­fes­si­o­nals d’“agents entor­pint-los el pas”, o “reco­llint urnes al ves­pre amb l’aplau­di­ment de la gent”. Amb tot, va adme­tre que eren “acci­ons a títol indi­vi­dual”, i que no van des­co­brir cap ordre de la cúpula dels Mos­sos als seus agents perquè es poses­sin al cos­tat dels votants i del govern perquè el referèndum es dugués a terme com insis­tei­xen els fis­cals. Avui decla­ren una desena més de poli­cies que van actuar l’1-O en cen­tres de l’àrea metro­po­li­tana de Bar­ce­lona.

LA XIFRA

100
persones
va identificar la policia espanyola als centres de votació de l’1-O. El TSJC no va permetre investigar-les ni l’abocament de dades dels ordinadors comissats, segons un comissari.

Trapero, Soler i Puig desmunten la complicitat policial

Els advocats del major dels Mossos, Josep Lluís Trapero; de l’ex-director general de la policia Pere Soler, i de l’ex-secretari general d’Interior Cèsar Puig, van presentar ahir els escrits de defensa en què demanen a l’Audiencia Nacional l’absolució dels onze anys de presó que els sol·licita la fiscalia pel delicte de rebel·lió. En els tres casos, s’insisteix que els Mossos no van seguir directrius del govern i que els polítics tampoc els en van donar.

La penalista Olga Tubau, defensora de Trapero, exposa que el major no va compartir el “pla ideat” pel govern i el Parlament per a la independència, i que es va mantenir “de manera inequívoca” al servei de la justícia, desmarcant el cos policial dels “designis secessionistes”. També nega que el dispositiu de la policia catalana de l’1-O volgués “emmascarar una pretesa i dolosa inacció policial” perquè se celebrés el referèndum i responsabilitza del dispositiu el coronel Diego Pérez de los Cobos. Per la seva banda, Cristóbal Martell i Pau Ferrer, defensors de Soler, exposen que, en assumir el càrrec de director, el juliol del 2017, no va fer cap canvi en el dispositiu dels Mossos, sempre a càrrec dels comandaments, i que “no va donar cobertura policial a organitzadors del referèndum”. I l’advocat Jaume Alonso-Cuevillas sosté que Puig va aprovar el dispositiu de l’1-O que se li demanava, com ara les hores extres dels agents.