OPINIÓ
10 abril 2019 2.00 h

FULL DE RUTA

Premi Nobel de Matrix

DAVID MARÍN

El par­tit Ciu­ta­dans es va fun­dar fa 14 anys a Bar­ce­lona. Lla­vors la política cata­lana era del tot auto­no­mista i es movia en una nai­xent però efímera dialèctica post­pu­jo­lista. No hi havia deso­bediències, ni fulls de ruta, ni Water­loo, ni llaços grocs, ni pan­car­tes de pre­sos polítics, ni CDR, ni TV3 retrans­me­tia mani­fes­ta­ci­ons d’un milió o ves a saber quan­tes per­so­nes que volien la inde­pendència. Els polítics cata­la­nis­tes, fins i tot els que es pre­sen­ta­ven com a inde­pen­den­tis­tes, no feien lleis de des­con­nexió ni par­la­ven de pro­ces­sos cons­ti­tu­ents. Com­plien amb tots i cadas­cun dels pro­ces­sos i les nor­mes ins­ti­tu­ci­o­nals espa­nyo­les. El més ago­sa­rat que havien fet era ini­ciar una reforma de l’Esta­tut, seguint cadas­cun dels pas­sos pre­vis­tos en la legis­lació espa­nyola (i el que va pas­sar després us sor­prendrà, però això ja no és objecte d’aquest arti­cle). Que­dem-nos en aquell 2005. A Cata­lu­nya es feien cur­ses de braus, el cinema era el 90% en cas­tellà, els trens de roda­lies s’espat­lla­ven cada dos per tres, els bancs dona­ven hipo­te­ques a qual­se­vol que tra­ves­sava la porta d’una sucur­sal, i s’aca­bava de cele­brar a Bar­ce­lona un pompós Fòrum de les Cul­tu­res. Uns pocs anys abans s’havia estre­nat la pel·lícula Matrix. Estre­nada en cas­tellà a Cata­lu­nya, evi­dent­ment.

Va ser en aque­lla Cata­lu­nya que va néixer Ciu­ta­dans, i ho va fer amb un dis­curs furi­bund con­tra aquell cata­la­nisme que els ofe­gava, que els pro­hi­bia, que era inso­li­dari i des­lle­ial amb l’Estat, com­pa­ra­ble a les dic­ta­du­res i que estava tan allu­nyat de la moder­ni­tat i plan­te­java deli­ris i Esta­tuts tan allu­nyats del que volia la gent que, en rea­li­tat, els cata­la­nis­tes vivien a Matrix, pre­ci­osa metàfora que des de lla­vors deu ser de les més repe­ti­des a les actes de ses­si­ons del Par­la­ment.

Han pas­sat 14 anys i unes quan­tes coses, a Cata­lu­nya. Resu­mint, direm que a la plaça de Les Are­nes ha obert un cen­tre comer­cial, i que aque­lla gent que en rea­li­tat volia altres coses ha anat posant majo­ries inde­pen­den­tis­tes al Par­la­ment. I ahir, en el judici con­tra els mem­bres del govern, una premi Nobel de la Pau, Jody Willi­ams, va sor­tir esfereïda de la manera com s’està por­tant el judici i com es neguen drets polítics fona­men­tals a tot un país. També deu viure a Matrix, o a Sch­leswig-Hols­tein, que amb aquest nom també deu ser, segur, un lloc ima­gi­nari.