OPINIÓ
10 abril 2019 2.00 h

DE REÜLL

Les clavegueres

ANNA SERRANO
A aquell que qüesti­ona els pilars del règim del 78 se l’intenta empu­de­gar

“No exis­tei­xen les cla­ve­gue­res avui en dia. S’han pres mesu­res.” L’efímer cer­ti­fi­cat de neteja, expe­dit pel minis­tre espa­nyol de l’Inte­rior, Fer­nando Grande-Mar­laska, cadu­cava només unes hores després amb la impu­tació de l’exnúmero dos de comu­ni­cació de Pedro Sánchez. Al peri­o­dista i exse­cre­tari d’estat de Comu­ni­cació Alberto Pozas l’impli­quen en la trama que uneix l’exco­mis­sari José Manuel Villa­rejo amb el Minis­teri de l’Inte­rior i alts coman­da­ments de la poli­cia espa­nyola. I tot ple­gat, entre altres coses, per per­ju­di­car Podem. Els de Pablo Igle­sias, en el punt de mira, tal com ho està l’inde­pen­den­tisme. A tot aquell que gosa qüesti­o­nar els pilars del règim del 78 se l’intenta empu­de­gar per treure’l del mig. Veneçuela, comp­tes a l’estran­ger, finançament dubtós, acu­sa­ci­ons i docu­ments fal­sos... Tot s’hi val. I no és d’ara. Alguns dels pro­ta­go­nis­tes eren cone­guts. Juny del 2016: l’ales­ho­res minis­tre de l’Inte­rior, Jorge Fernández Díaz, i el direc­tor de l’Ofi­cina Anti­frau, Daniel de Alfonso, apa­rei­xien maqui­nant con­tra Con­vergència i Esquerra per mirar de treure draps bruts de l’inde­pen­den­tisme. El diari Público feia pública una con­xorxa que hau­ria de fer enro­gir qual­se­vol que es digués demòcrata. L’escàndol no va anar a més. El Suprem va rebut­jar inves­ti­gar-lo. Hi ha actors d’aquell serial pudent que con­ti­nuen en actiu mal­grat el que asse­guri Grande-Mar­laska. Les cla­ve­gue­res, ja se sap, són difícil­ment sane­ja­bles.