Eleccions

10/05/15 02:00 ELISENDA PALUZIE
Caldrà obviar mancances i treballar perquè les candidatures sobiranistes obtinguin el millor resultat possible
i puguin governar
la capital del país
Altres articles de l'autor

Ha començat un cicle electoral molt important per a l'independentisme. Les primeres eleccions en el calendari són les del secretariat de l'ANC, que renova els seus principals càrrecs. Per estatuts els seus principals dirigents han de plegar, i els nous dirigents sortiran d'entre els 75 noms que hagin sortit escollits pel secretariat nacional en les eleccions d'ahir dissabte. Fins ara, la majoria dels dirigents, inclosa la presidenta, havien estat triats entre els fundadors de l'entitat i els activistes de les nombroses assemblees locals. De fet, la forta implantació territorial de l'Assemblea ha estat una peça clau en les mobilitzacions dels darrers anys. Enguany, però, hem assistit a una mena de candidatura oficiosa a la presidència, que no sorgeix dels rengles dels socis actius de l'ANC. Amb tots els respectes per Jordi Sànchez i la seva feina en entitats d'estudis com la Fundació Jaume Bofill i la Sindicatura de Greuges, o pel seu passat com a dirigent en l'etapa final de la Crida, no sembla que reproduir els esquemes de fitxatges per dalt dels partits polítics sigui el més recomanable en un procés que si té una virtut és que en gran part ha vingut de baix a dalt i ha aportat frescor i dinamisme a l'independentisme.

A continuació, tindrem les eleccions municipals del 24 de maig. No utilitzaré la paraula plebiscitàries perquè trobo que abusar-ne tant és perillós. Però és evident que tenir alcaldes i regidors independentistes és fonamental per poder assolir la independència. Si en les eleccions al Parlament s'assoleix la majoria democràtica, fer efectiva la independència requerirà controlar el territori i tenir la capacitat per recaptar els impostos. Ajuntaments, diputacions seran una eina clau. La implantació territorial dels partits sobiranistes i la quantitat de llistes que presenten garanteixen ja un èxit relatiu en aquesta comesa. Val a dir que com ja va passar amb les consultes populars, la mobilització social dels darrers anys també ha generat nous lideratges locals que en part s'estan traslladant a les candidatures municipals a molts pobles i ciutats petites. A la ciutat de Barcelona, en canvi, hi ha més riscos, l'alcalde Trias acusa el desgast de les seves sigles, i les candidatures d'ERC i de la CUP semblen haver estat fetes més en clau interna que no pensant a maximitzar els vots. També és llàstima que cap d'aquestes tres candidatures no hagi integrat Solidaritat i Reagrupament, que presenten una altra llista. Però precisament per la importància capital de Barcelona en aquest moment polític, caldrà obviar mancances i treballar perquè les candidatures sobiranistes obtinguin el millor resultat possible i puguin governar la capital del país.

Passades les municipals, vindran els pactes locals que en un escenari de fragmentació com l'actual seran inevitables. Fóra bo que es tingués en compte l'objectiu de garantir alcaldies independentistes, però alhora caldrà respectar les especificitats locals. Ni tots els alcaldes que es presenten amb sigles sobiranistes són independentistes ni cal obviar que hi pot haver projectes de ciutat incompatibles entre si. Regla general sí, però seria un error utilitzar les excepcions per entrar de nou en una guerra de desgast entre els partits com la que hi va haver arran de la proposta de llista única. I sobretot, no ressuscitem el debat de la llista única, que pel que indiquen les enquestes ha desgastat tant CiU com ERC i només ha beneficiat la CUP. Que cada partit miri de ser el millor en el seu terreny i entre tots facin arribar un argumentari positiu per a la independència arreu.

Darrera actualització ( Diumenge, 10 de maig del 2015 02:00 )