El país que ja ens van fent...

La Vanguardia en català | 10/05/2015 - 00:00h


Julià de Jòdar


Primer de Maig. Final de la manifestació del matí. Taxi davant l'edifici de Correus:

"Vía Layetana aún está cortada. Por suerte, hemos acertado al venir por aquí... Yo estuve en Comisiones Obreras. El 1 de mayo del 78 gritaba por la Gran Vía con los del Baix Llobregat: "Aquí están, estos son, los que aguantan la na­ción...". ¿Que nos vio usted desfilar? ¿Desde un taxi? Las vueltas que da la vida... Por aquel entonces votaba al PSUC. Luego... bueno, he votado a todos, hasta a la derecha¿ Ahora estoy desengañado de todos¿ En las elecciones generales, no pienso votar... Si al menos el voto en blanco significara que se quedan los escaños vacíos¿ ¿A quién quiere usted que vote...? De Podemos no me fío, cambian demasiado deprisa... Ni tampoco de Ciudadanos, esos no cambiarán nada... Por lo menos, en las municipales es distinto. En los pueblos nos conocemos todos... En Sant Boi, sí que votaré; allí sabemos quién es cada cual; la última alcaldesa, del PSC, ha hecho unas cuantas de las suyas, a esa sí que no la votaré, vaya, parece que el pueblo no la votará. Se llevó una fuente del centro del pueblo y la instaló en el jardín de su casa, y en lugar de esa colocó un bodrio de fuente nueva y fea. ¿La CUP dice usted? Me gustan, pero no sé, eso de la in­dependencia me parece una aventura... Bueno, aquí le dejo, que la Urbana no deja traspasar esa barrera¿".

El taxista ha transitat del municipi a l'Estat deixant a un costat les eleccions catalanes del 27-S. Per fer-se amb una visió més orejada del país, hauria d'haver sentit set dies abans el discurs d'Antonio Baños a l'Assemblea Nacional Catalana:

"Perquè jo sóc de la Meridiana. No només m'hi vaig criar i hi visc. En sóc. El meu besavi Vicente va venir de València i es va construir una caseta davant els laboratoris farmacèutics Borrell, on feia de vigilant. Teniu, doncs, davant vostre, un autèntic indígena de la Meridiana. I com a indígena us dic que la Meridiana és la veritable metàfora del país. Ja sé que per a vosaltres la Meridiana és un tràmit a passar ràpidament per sortir de la ciutat abans de l'embús. És normal que veieu la Meridiana com a lloc de pas. Però és que el nostre país és territori de pas, de gent que entra i surt constantment, però a les ribes d'aquest passar, molta gent s'hi queda. Perquè això és, en definitiva, un català. Aquell que es queda d'entre tots els que passen (grans aplaudiments). I a les ribes de la Meridiana s'hi han quedat totes les Catalunyes possibles. Hi trobareu la Catalunya rural, d'horts i conreus. Hi trobareu masies com les de can Verdaguer, can Basté, o can Ros. Hi trobareu també la Catalunya fabril industrial de la Farinera, la de can Fabra, o la de la Sagrera, on treballava la iaia. La Catalunya feinera i cooperativa del passatge de l'Esperança o les Cases Obreres del Clot. Hi trobareu, esclar, la Catalunya feta per la gent que va vindre al país els anys cinquanta i seixanta. A les ribes de la Meridiana va debutar en Manolo Escobar quan encara era guixaire. La Catalunya combativa de la fàbrica Harry Walker i de les primeres escoles amb immersió a la Prospe i dels veïns que segrestaven autobusos, i els veïns de tot el món que van vindre al tombant de segle i el drama dels desnonaments a Ciutat Meridiana. A la Meridiana, com passa a tot el país, tot s'hi barreja i res no es perd. Tot ens és útil i tot ens ha de fer servei (grans aplaudiments). Jo no m'hi he mogut i ho he vist tot. Des de la Meridiana recordo aquelles primeres senyeres orgulloses en uns atrotinats autocars que venien de veure guanyar el Barça a Basilea quan el franquisme encara cuejava. Per la Meridiana vàrem desfilar molta gent cap a la plaça Catalunya els dies del 15-M i de la vaga general. També us vaig veure passar l'any 12 amb sorpresa i esperança. I l'any 14 amb fermesa i determinació cap a les convocatòries de la Diada (aplaudiments estrepitosos)".

Primer de Maig. Final de la manifestació de la tarda. Taxi davant la seu de l'antiga Caixa Catalunya: "Sí, son los de la Telefónica... Bueno, quiero decir los de Movistar, que tienen unas condiciones de trabajo terribles... Primero eran de la plantilla; luego los externalizaron a empresas subcontratadas; y ahora estas empresas les han obligado a hacerse autónomos; o sea, que han pasado a trabajar más y a cobrar menos, y encima a pagar autónomos todos los meses. A las empresas, eso les conviene mucho; así se ahorran costos de plantilla, y si algo va mal, un accidente, por ejemplo, pues los responsables son los trabajadores, que para eso son autónomos. Lo que no se entiende es que el Gobierno lo consienta¿ Estos gobiernos lo consienten todo¿ Perdoni, vostè parla català, oi? Doncs nosaltres hem fet 3.000 quilòmetres en dos dies. Vam anar tres taxis a Brussel·les a protestar contra el TTIP¿ Quina decepció! CiU ens ha decepcionat, hi ha votat a favor¿ Tots els demés estaven en contra, i CiU, i el PP, esclar, van votar a favor. Per a molts sectors és dolent, per al taxi és malíssim... Ara Uber, que és d'Amèrica, podrà entrar i d'aquí re voldrà fer-se amb tot i sense pagar impostos. Anirem a la vaga un dia d'aquests¿ Tenim que defendre'ns¿ Els usuaris surten perjudicats. Molt decepcionats. Arribem a Brussel·les i volíem entregar un escrit i no ens el van voler agafar¿ CiU molt malament, posar-se a votar a favor del tractat¿ Trobo que Esquerra, que hauria de ser el partit dels taxistes, no hauria d'apoiar a Conver­gència...".

A vegades l'escrivent necessita haver fet més d'una carrera per fer-vos l'ar­ticle...