POLÍTICA
MADRID - 10 maig 2016 2.00 h

L'agenda catalana, diluïda

 El primer ple de la cambra aprova les propostes del PP i de C's de rebuig del procés sobiranista

MONTSE OLIVA - MADRID

“Ho vaig dir i ho he complert: no serè president a qualsevol preu.” L'entestament de Pedro Sánchez de convertir en irrellevants els disset vots d'ERC i DL, fent ostensible el rebuig a acceptar el seu suport per facilitar-li la investidura, ha provocat que, de retruc, l'agenda catalana hagi quedat molt diluïda en la legislatura espanyola més curta i una de les més convulses de la seva història. En un període marcat pel full de ruta del president Carles Puigdemont, les respostes de Sánchez –l'únic aspirant a president– per fer front al que qualifiquen de “desafiament secessionista” s'ha mimetitzat amb la del PP, en part per la pressió interna i per un pacte amb Albert Rivera que el va acabar lligant de peus i mans. A la investidura fallida es va limitar a recuperar el plec de 23 propostes d'Artur Mas a Mariano Rajoy, si bé a hores d'ara Puigdemont ja les ha duplicat. Aquest intent de convertir en invisibles la carpeta i els grups catalans també ha tingut el seu reflex en les iniciatives que han acabat aprovades o rebutjades a les comissions i a les poques sessions plenàries que es van celebrar des del 15 de març fins al 28 d'abril, abans que, formalment, es dissolguessin les Corts i es confirmés la repetició electoral.

En aquest període parlamentari, de la dotzena d'iniciatives aprovades al ple no n'hi ha cap que específicament se centri en l'agenda catalana, si bé el Congrés, amb l'únic rebuig del PP, va donar llum verd a una qüestió força sensible per a la Generalitat: la paralització del calendari d'aplicació de la Lomqe. Mentre que, a instàncies de Compromís, també es va aprovar que l'executiu espanyol posi fil a l'agulla per a un nou model de finançament més just; un repartiment més equitatiu del dèficit i la no imposició de més retallades als territoris. ERC i DL, però, van aprofitar per posar de manifest que aquesta proposta de millorar el sistema de finançament arriba massa tard, subratllant que l'executiu català ja està en una altra fase.

En canvi, durant una de les sessions els republicans van fracassar en el seu intent que es revisi el pla hidrològic que el govern dels populars ha imposat a la conca de l'Ebre i s'augmenti el cabdal ecològic en el tram català. La proposició només va tenir el vot favorable de DL, de Podem i de part del mixt.

Vot als 16 anys

ERC també va veure com una bona part de la cambra avalava la proposició per permetre el vot a partir dels 16 anys adduint que si són majors d'edat penalment, poden casar-se i són responsables fiscalment, també haurien de poder exercir el dret al sufragi. De fet, a la consulta sobiranista celebrada el 9-N del 2014 es va permetre participar-hi en aquesta franja d'edat. En aquest sentit, durant la seva intervenció, el portaveu Gabriel Rufián apuntava que “en una futura república catalana garantirem el vot als setze anys”. C's, si més no, no va passar per alt aquest detall i atribuïa la iniciativa republicana a un intent d'ampliar la base electoral a favor de la independència.

Això sí, els debats a l'hemicicle es van estrenar amb dues proposicions no de llei del PP i de Ciutadans a favor de la unitat d'Espanya i en contra que es pugui celebrar un referèndum. Era el primer assumpte que va arribar a la cambra i, tot i que van quedar aprovats, els dos textos van obtenir una minsa majoria. La rivalitat entre Mariano Rajoy i Rivera per erigir-se en abanderats va impedir que es visualitzés el rebuig aclaparador del conjunt de la cambra que es buscava en contra del procés sobiranista.

Pel que fa al capítol de les comissions parlamentàries, de les 84 iniciatives aprovades en aquests òrgans es van impulsar qüestions tan sensibles per a Catalunya com la derogació de la reforma local del PP, la reclamació perquè es traspassin totes les infraestructures ferroviàries a Catalunya, el soterrament de la línia al seu pas per Montcada i Reixac o el rebuig a la posició espanyola envers la crisi dels refugiats i l'acceptació de l'oferta que han fet la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona per acollir desplaçats. També a iniciativa d'En Comú, s'exigien responsabilitats a l'empresa concessionària per l'escàndol de Castor, se li reclamaven les indemnitzacions rebudes i s'instava al desmantellament de les seves instal·lacions.

L'escassa empremta de l'agenda catalana no treu que els grups d'ERC, DL o En Comú Podem hagin desplegat una intensa activitat parlamentària en altres qüestions que en aquest curt període de temps s'han vist a l'hemicicle o en comissió.

En aquest sentit, DL va aconseguir que s'aprovés per unanimitat la creació d'un registre de lobbies a través del reglament de la cambra, així com l'augment del salari mínim interprofessional, també amb el suport de tots els grups. I a iniciativa d'ERC, es reclamava al govern el retorn de l'IVA cultural al 10%, la derogació de la llei mordassa, la presó permanent, la despenalització del dret de vaga i fins i tot en una moció es va aconseguir la prohibició de la pràctica del fracking.

Sigui com sigui, aquesta i totes les altres proposicions que van passar pel Congrés durant aquest mes i mig escàs de treballs, amb la dissolució de la cambra automàticament estan cancel·lades, i haurà de ser un nou Congrés que les intenti recuperar.

LES XIFRES

84
proposicions
s'han aprovat en comissions de les quals poques afecten, de manera exclusiva, a Catalunya.
13
sessions
plenàries s'han celebrat des del gener fins a l'abril, amb la constitució de les Corts i la investidura.
33
lleis i normatives catalanes ha elevat al Constitucional el govern de Mariano Rajoy en 4 anys i mig.

El Constitucional, ple de recursos

Catalunya i el seu govern sí que monopolitzen, gairebé, tota l'activitat del Tribunal Constitucional (TC). Més d'una trentena de normes i lleis catalanes ha dut al TC el govern de Mariano Rajoy des de l'any 2012, quan l'executiu va començar a prendre mesures per a la desconnexió. Per contra, l'activitat legislativa del govern de l'Estat per laminar l'autogovern ha estat elevada al mateix tribunal més d'una cinquantena de vegades per part de la Generalitat. La desigualtat és una mostra més de la judicialització de la política i de l'ofensiva que l'executiu espanyol va iniciar fa anys. L'arribada del ministre Rafael Català va coincidir amb l'ofensiva més activa contra les normatives catalanes, però no només les que fan referència a l'autoorganització, com la conselleria d'Exteriors o els impostos bancaris, sinó també en altres àmbits més quotidians, com són el ‘fracking' o la pobresa energètica.