EDITORIAL

Ni contra la llei ni només amb la llei

10/05/2017 00:31 | Actualizado a 10/05/2017 03:12

N degradem les nostres institucions ni saltant-nos l’ Estat de dret ni bloquejant els canvis que són necessaris i possibles. Aquesta és la idea central del manifest Contra la , que impulsen diversos juristes de prestigi i va ser presentat ahir. En aquest text es recullen una sèrie de peticions, adreçades unes al Govern d’ Espanya i d’altres al de la Generalitat. Entre les primeres destaca iniciar ràpidament la negociació sobre diverses matèries plantejades de manera reiterada pel Govern català, relatives a l’exercici de les seves competències i a l’execució d’inversions estatals a Catalunya llarg temps demorades; o complir els compromisos sobre la disposició addicional ter­cera de l’Estatut, el finançament dels Mossos d’Es­quadra o l’execució del pla de Rodalies. Entre les se­gones peticions, adreçades a la Generalitat, figuren la suspensió, encara que sigui provisionalment, de la convoca­tòria d’un referèndum d’autodeterminació; la renúncia a la desobediència del marc legal; la par­ticipació activa en les negociacions amb el Govern central, etcètera.

Aquest manifest, que té el suport, entre d’altres, de l’exvicepresident del Tribunal Constitucional, Eugeni Gay; del catedràtic de Dret Constitucional Xavier ­Arbós; o de l’exconsellera de Justícia en el primer ­Govern d’ Artur Mas, Pilar Fernández Bozal, serà ­sotmès a debat demà al Col·legi de l’Advocacia de Barcelona. Però ahir mateix ja va despertar força atenció, cosa que és pertinent, pel que té de crida al diàleg i a la negociació en un moment en què les posicions polí­tiques en el conflicte català estan molt enfrontades i no es veu cap sortida.

La Vanguardiaha fet repetides crides al diàleg, com a única via possible per superar l’animositat a la qual han conduït un moviment sobiranista que es diu disposat a saltar-se l’ordenament legal i un Govern central al qual li ha faltat molta agilitat a l’hora de donar satisfacció a les reclamacions catalanes. Fins ara aquestes crides han estat en va, malgrat basar-se en la sensatesa que tradicionalment, i amb tot mereixement, s’ha atribuït als catalans. Per això sembla reconfortant escoltar juristes de provada professionalitat pronunciant-se a favor del diàleg i de la recerca de l’acord. No té cap mena de sentit que el Govern hagi embarcat el conjunt de la societat catalana en una nau que diu que ha posat proa cap a la independència, però el rumb de la qual és més que incert. Com tampoc no té cap sentit el quietisme i la insensibilitat del Govern central, que no només desatén (més enllà de certes gesticulacions) les demandes catalanes, sinó que a més a més sembla haver confiat el seu timó a un pilot automàtic que aposta sistemàti­cament per la judicialització del conflicte. Ahir vam tenir l’última prova del que estem dient, gràcies al ràpid anunci de querella efectuat per la Fiscalia poca estona després que el Diari Oficial de la Generalitat publiqués la licitació del contracte per a l’adquisició d’urnes destinades a un hipotètic referèndum o a un altre tipus de consulta.

Malgrat aquestes iniciatives i d’altres d’anteriors, volem insistir un cop més que no estem davant un problema judicial, sinó de caire polític, i que com a tal exigeix una acció política. La solució a l’actual conflicte només pot venir, i de manera exclusiva, per aquesta banda. Com més aviat comencem a anar per aquí uns i altres, millor per a tothom.