OPINIÓ
10 maig 2017 2.00 h

FULL DE RUTA

Mentides i cansament

MIQUEL RIERA
L'unionisme diu que està cansat del procés. Doncs, si ells estan cansats, no cal que els diguem com de fatigats estem tots plegats d'Espanya

La qüestió és desacreditar el procés com sigui. Ja hi estem acostumats de fa temps, però ja cal que hi posem pell morta perquè les mentides i les manipulacions continuaran i augmentaran. El portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, per exemple, no s'està de dir, cada cop que pot, que el procés és en mans dels “radicals”, és a dir, que és cosa de quatre eixelebrats... tot i saber perfectament que no és així. Des del sector unionista, tant dirigents com tertulians a sou fa temps, també, que desacrediten el moviment independentista sense escrúpol de cap mena. Minimitzant, sobretot, el seu abast social, menyspreant la seva capacitat de mobilització i menystenint les seves opinions, malgrat que van topant, dia sí, dia també, amb la dura realitat: les mobilitzacions continuen més fermes que mai, les enquestes no defalleixen i govern i Parlament segueixen fent feina per organitzar el referèndum i portar el país cap a la llibertat. Seguint el mandat del 27-S, unes eleccions que, per cert, van guanyar els independentistes. Darrerament, l'unionisme també va dient que està cansat del procés. Que n'estem fent un gra massa de tot plegat i que ja n'hi ha prou d'estelades, de manifestacions i de protestes davant els jutjats.

Doncs mirin, si estan cansats, encara ho estaran més els propers mesos. I si estan cansats, no cal que els diguem com de fatigats estem tots plegats d'aquesta Espanya que no ens reconeix com a nació, que no respecta els nostres trets culturals i lingüístics i que s'emporta els nostres impostos i només ens en retorna quatre engrunes i encara tard i malament. Una Espanya, a més, que no ens deixa votar i impedeix, per tant, de resoldre la qüestió. Un estat, en definitiva, que prefereix l'enfrontament abans que el diàleg i la democràcia. Que ho allarga tot esperant que el poble es cansi i guanyar per esgotament. Però això no passarà. Què són cinc anys d'espera després de tots els que fa que estem subjugats? Una minúcia. Abans es cansaran ells. No en tingueu cap dubte.