ECONOMIA
EVILANOVA@ELPUNTAVUI.CAT - 10 maig 2017 2.00 h

ESTEVE VILANOVA

Els catalans no som bascos

ESTEVE VILANOVA - EVILANOVA@ELPUNTAVUI.CAT

Aquests dies hem vist com el govern d'Espanya negociava la quota basca bilateralment amb Ajuria Enea, i les reaccions hostils dels espanyols han estat ben escasses i molt controlades, especialment si ho comparem amb el desgast que cada vegada ens suposava a nosaltres la negociació d'un nou sistema de finançament autonòmic que, a més, era extensible a totes les autonomies del règim comú. El pacte del Majestic va ser un magnífic pacte i moltes de les coses pactades eren per a tot Espanya: la retirada dels governadors civils, l'abolició del servei militar obligatori; i en clau catalana vam aconseguir els Mossos de trànsit (no previst en l'Estatut) i la presidència del Port de Barcelona, entre altres coses rellevants. I malgrat això CiU, inexplicablement, va entomar aquest èxit com a vergonyant i també la reacció dels catalans va ser molt dura. De fet, aquest pacte li va costar a CiU perdre milers de vots en les eleccions següents. Un fet que mai hauria passat en la societat basca.

Ara, amb el pacte entre el PP i el PNB, s'ha privilegiat, encara més, la hisenda basca. La transició té una mena de punts foscos, alguns dels quals segueixen quaranta anys més tard, i un d'ells és el sistema de finançament privilegiat del País Basc i de Navarra.

En la redacció de la Constitució, els bascos van saber jugar implícitament amb la violència terrorista d'ETA per afavorir el reconeixement dels drets històrics dels furs i la hisenda pròpia. Ells ho neguen, i fins i tot s'enfaden si els ho dius, però les evidències són clares. Malgrat aquest regal, la Constitució que els feia uns privilegiats no la van votar, com tampoc van votar la investidura de Rajoy, però fa quaranta anys que l'exprimeixen al màxim a favor seu. La negociació de l'acord d'aquests dies demostra clarament l'obscurantisme que ha estat sempre la negociació de la quota, ja sigui per part de governs del PP o del PSOE. En aquest cas, són iguals. Mai s'ha basat en dades objectives, sinó que s'han legalitzat les dades subjectives. La quota s'hauria de renegociar cada cinc anys, i des del 2007 no s'havia fet per falta d'acord, mentre que ara en quatre dies s'ha fet. Estrany, no?

I què és la quota? És la quantitat fixada amb què els bascos contribueixen a les despeses de tots aquells serveis no traspassats: exèrcit, monarquia, diplomàcia, Congrés, Senat, contribució a organismes internacionals, infraestructures, dèficit públic... I com s'hauria de calcular la quota? Les bases per calcular la quota són d'una llei de l'any 1982 que fixava el 6,24% del total de la despesa, que era el pes que tenia el PIB del País Basc aleshores. En les negociacions del 2007 es va fixar la quantitat en 1.565 milions d'euros. En l'acord d'ara, el govern espanyol retorna a Euskadi 1.400 milions, segons diuen per un “excés” de la base fixada de la quota dels darrers anys, i es posa com a base pel proper quinquenni 956 milions. A més d'aquesta rebaixa, hi ha el compromís d'invertir 3.300 milions en infraestructures, sobretot AVE, i entre els 49 compromisos signats hi ha una rebaixa del preu de l'electricitat que a les empreses basques els suposarà una bonificació de 50 milions d'euros, respecte a la resta d'Espanya. A més d'un increment de plantilla de l'Ertzaintza i el compromís que podran formar part dels fòrums internacionals, ajudes a la investigació en R+D+i especialment pels programes de cotxes elèctrics, etc.

L'interessant serà veure què passarà amb Ciutadans quan arribi al Congrés la llei de la quota, ja que volien anul·lar-la, i amb el PP i el PSOE i el satèl·lit PSC, perquè aquesta llei és de lectura única i no s'hi podran introduir esmenes. Sí, lectura única, això tan criticat aquests dies al nostre Parlament.

I tota aquesta negociació es fa amb una comunitat que ja disposa de 1.680 milions d'euros més per habitant que la mitjana de les comunitats autònomes. Euskadi, amb un 10% del PIB superior al de Catalunya, pot disposar d'un 35% més per a despesa social.

On són els que criticaven Mariano Rajoy quan va prometre una pluja de milions per a Catalunya, pluja que ha quedat en no res? I els que defensen la unitat de mercat?