Els equilibris necessaris d'Ada Colau

En pocs dies s'ha pogut veure la previsiblement futura alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, donant suport al Congrés Mundial del Mòbil al costat del seu predecessor, Xavier Trias; anunciant en companyia dels representants de l'ANC i Òmnium l'assistència a la concentració de la Meridiana per la Diada, i fitxant l'exportaveu del PSC a l'Ajuntament barceloní Jordi Martí, últimament més proper a ERC, com a gerent del nou consistori. Són algunes pinzellades de l'aparent estat de contradicció de la candidatura de Barcelona en Comú en aquesta ressaca postelectoral. Aparent perquè, de fet, és el bany de realitat que inaugura la difícil estratègia d'equilibris a diverses bandes que haurà de fer el nou govern de la capital catalana per poder tirar endavant un llarg mandat de quatre anys amb només onze regidors més els que s'hi puguin sumar d'alguna altra formació que a hores d'ara només sembla que pot ser el PSC.

Les incomoditats que pot generar aquest escenari per a la formació que ha guanyat les eleccions a Barcelona tenen com a contrapartida una major transversalitat i necessitat de diàleg a l'hora d'impulsar la gestió i l'acció de govern. El dia a dia marcarà en bona part la freqüència i l'orientació de l'entesa més enllà de Barcelona en Comú i ofereix més oportunitats que no pas condicionants si tots els actors hi posen una voluntat marcada per la necessitat de governabilitat. De moment, aquesta exigència de flexibilitat ha ajudat a estendre ràpidament ponts amb el sobiranisme civil amb el qual el moviment que lidera Colau comparteix la necessitat de canvi per a Catalunya, amb accents i orientacions diferents, però amb objectius comuns. Un primer pas en la bona direcció.