N
o li passava pel cap presidir l'ANC, però un cop va ser la més votada en les eleccions, a Cardona s'hi va presentar...
Sí, en absolut entrava en les meves previsions, però ho vaig decidir perquè una gran oportunitat, ja que vull la independència i crec que tinc moltes idees i capacitats, i les vull posar al servei del projecte. A més era una responsabilitat, perquè la gent en certa manera m'ho va demanar, i no podia senzillament dir: “No m'importa el que dieu.” No volia prendre-m'ho a la lleugera.
Els resultats van descol·locar els teòrics candidats oficials. De què van parlar aquells dies?
Va haver-hi moltes converses aquella setmana. Tots estàvem d'acord que el sistema no estava bé, que es podria haver millorat. La gent ha dit que hi havia molts cops de colze i no és veritat. No hi havia cap mala bava entre els quatre candidats. Vam parlar obertament, jo m'anava a presentar i el Jordi Sànchez no, però al final va canviar d'idea perquè va tenir una reunió amb un grup més gran i el van animar, perquè té molta experiència i va parlar molt bé.
No li va sorprendre, doncs, que hi hagués dues candidatures?
No, ni vaig trobar que fos res dolent... és la democràcia! Dues persones que pensen que tenen capacitats per fer alguna cosa presenten els seus plans, la gent decideix i ja està, no passa res.
Va ser una decepció no sortir?
La veritat és que no: crec que podria haver estat presidenta, perquè la gent m'ha infravalorat en certa manera, i fa molts anys que estudio, llegeixo, parlo amb molta gent i hi estic molt ficada. Però el Jordi també em va convèncer a mi, perquè té molta experiència. I fer discursos i explicar-me en català i en castellà tampoc són els meus punts forts, trobo perfecte que sigui ell. I ha estat millor que hi hagi hagut una votació que l'hagi avalat que no pas que es veiés que s'havia triat abans d'hora.
Vostè no es presentava per ser coordinadora internacional, però li han acabat empenyent...
Sóc una persona tecnològica, m'agrada explicar els detalls, però no sóc molt política, i potser per això des del principi tenia més la idea d'ajudar que de dirigir. Ara, la meva experiència donant a conèixer Catalunya a fora pot ajudar molt les estructures exteriors a treballar juntes, i crec que ho podré fer bé.
Agustí Alcoberro no és al final al comitè permanent, tot i ser el tercer més votat...
No he parlat amb ell des de llavors, però té moltes idees molt interessants, i s'ha integrat en diverses comissions, de Missatge i d'Incidència Política, i la seva veu segur que se sentirà, no el perdrem. Que no tinguis càrrec no vol dir que no tinguis cap influència.
El nou equip directiu ha oblidat ja les disputes de l'últim?
No estic gaire al corrent d'aquelles baralles, no són les meves. Només he estat en un comitè permanent, i hi he vist molt bon ambient, m'ha animat veure com ha parlat la gent i s'han escoltat les idees dels altres, l'empenta i la unitat que hi ha.
El mal ambient venia de si calia impulsar una llista unitària...
Això és molt vell: molts pensaven que hagués estat bé la llista única, però no ha pogut ser, així que tirem endavant. L'ANC no ho discutirà gens, hem de tirar endavant amb el que tenim, que és una unitat d'acció vers la independència, i això ja serà prou.
Sànchez diu que cal refer el full de ruta per integrar més gent...
Estaria molt bé que tots hi fossin, hem d'anar parlant amb cada partit perquè s'hi adhereixi. Com més gent hi hagi millor.
Com veu la pregunta d'Unió?
Cal respectar els processos interns. Ara, ens beneficiaria a tots saber què vol: els que no som d'Unió l'únic que volem és saber què fan. Que pensin el que vulguin, però que ho diguin clar.
Quina prioritat es fixa en la seva nova àrea d'exteriors?
No canviarà radicalment, tot i que hi donaré el meu toc. La primera serà promocionar el vot exterior, mirant al 27-S. Hi ha 200.000 catalans residents a l'estranger que podrien votar, i volem donar informació a tots per explicar-los el procés, que té certes complexitats. Estaria bé que la majoria pogués votar.
I també faran accions a l'estiu?
Volem continuar el que vam fer el 2013 i el 2014, assajos del que es feia per la Diada, però ho hem d'acabar de mirar. Espero fer un pla d'acció que vagi conjuntament amb el que es faci aquí, però pot tirar endavant abans. Volem explicar els deu eixos que vam dir: com volem que sigui la Catalunya del futur, i què cal fer per aconseguir-ho.
Catalunya ho està fent bé per donar-se a conèixer?
S'han fet moltes coses bé, com aquesta declaració aconseguida del Parlament de Dinamarca, però encara se n'han de fer més. M'agradaria dependre més de la gent que és a fora, són els contactes directes amb els representants polítics i la premsa. Si els poguéssim animar més o donar-los el suport necessari potser podríem arribar més a fora.
Fins ara ha estat una mica oblidada, l'àrea d'exteriors?
El reconeixement internacional és bàsic, però depèn de moltes coses, i no només del fet que la gent a fora sàpiga què passa, sinó que realment aquí hi hagi una majoria i es guanyi el 27-S...
Vostè fa anys que és activista. Ha notat un canvi en la percepció de Catalunya a l'exterior?
La gent té una idea més clara de Catalunya, existeix molt més que abans i va creixent. Però el que hem de fer ara no sols és explicar que Catalunya existeix, sinó que la independència és una lluita legítima i que tenim bones raons. I el més important: que serà un benefici, un punt a favor seu, que pot ser un avantatge per a la resta del món perquè pot ser un bon exemple. Podem ser aportadors nets a la UE i, com molts altres estats petits que ho són, com Finlàndia, també podem ser capdavanters. Podem tenir una veu al món.
