Temps de descompte La Vanguardia en català | 10/06/2015 - 00:00h  Pilar Rahola Després de les municipals, el temps que queda per al 27-S ja és temps de descompte. I si aquesta afirmació val per a qualsevol dels partits que es juguen la pell en les eleccions, val especialment per als qui les plantegen amb caràcter plebiscitari. De manera que tot el que hagi de passar ha de començar a passar des d'ahir. I si aquesta pressa és evident en tot el sobiranisme, ho és de manera accentuada en el territori convergent, on les decisions s'han de prendre urgentment. La qual cosa significa moltes coses, però una de fonamental: el president Mas ha d'exercir el seu lideratge amb l'autoritat que li dóna la credibilitat guanyada. És a dir, ha de començar a moure peces perquè la partida està avançada i la ciutadania necessita gestos clars i decisions valentes. O això, o arrelarà el desconcert i el seu germà bessó, el desencís. La primera decisió té a veure amb el paper que el seu partit, Convergència, ha d'assumir en aquesta campanya. Com anirà la cosa? Mas serà el candidat de CDC o Convergència se sumarà a una llista electoral de moltes sumes? I la resposta és fonamental, perquè és evident que el temps de la CDC pujolista s'ha acabat definitivament i que el nou paradigma exigeix una altra mirada. Serà amb les velles sigles, o serà assumint les tesis de la famosa conferència de Mas, quan va plantejar la llista única? Qüestió prioritària, perquè del paper de CDC en sortirà el sentit de la llista electoral, i no és el mateix que el pal de paller sigui la capacitat de Mas de crear grans complicitats o que ho siguin les sigles del partit. Si Mas vol fer una llista de país, una entesa de moltes procedències, ha de prendre aquesta decisió ara mateix. Qualsevol temps sobrant només pot crear confusió. La segona decisió és què s'ha de fer amb UDC. És evident que el resultat de la pregunta marcarà amb ferro roent la decisió final, però també ho és que la coalició ja no dóna més de si, si més no en els termes actuals. Per descomptat que han de tenir cabuda en la llista de sumes, però com? Com a partit, com a aliança, com a suma de militants? Tampoc no és una qüestió fútil i també és urgent. La tercera decisió ja està presa, d'acord amb les declaracions del president: el missatge inequívoc. Ja no hi ha subterfugis en unes eleccions com les que hi ha plantejades, de manera que la independència ha de ser l'eix argumental de la seva campanya. És l'única manera que unes autonòmiques siguin llegides internacionalment com unes plebiscitàries. I finalment, Mas ha d'assumir una cosa que sempre li costa: que tot això deixarà víctimes pel camí, perquè un canvi d'aquesta naturalesa profunda deixa molt llast. Però ha arribat el moment de convertir la credibilitat en autoritat i conjugar la part difícil del verb liderar. I tot això s'ha de fer amb celeritat, perquè Mas té molts recursos a la motxilla, però hi ha una cosa que ja no té: temps. |
|
|