POLÍTICA
10 juny 2016 2.00 h

LA CRÒNICA

El ‘remake' del dia de la marmota

RAÜL GARCIA I ARANZUEQUE

A Gabriel Rufián li agrada comparar la promesa de Podem de convocar un referèndum a Catalunya amb la pel·lícula El dia de la marmota, en què el protagonista estava atrapat en el temps, que és el que passarà, segons el candidat republicà a les eleccions estatals, si Catalunya s'espera que hi hagi una majoria a l'Estat que permeti la consulta. Rufián ja va fer servir aquest argument en la campanya passada i el tornarà a utilitzar en la següent si n'hi ha.

El republicà no és l'únic que es repeteix, però. Ho fan tots els candidats per Barcelona, tret de la socialista Meritxell Borràs, enviada des de Madrid a rellevar Carme Chacón, i la campanya que ha començat aquesta mitjanit no promet gaires dosis d'originalitat, tal com es va comprovar en el debat a sis que els candidats van fer ahir a la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

Com en tot remake, però, la nova versió no serà exactament igual que l'original, entre altres coses perquè aquests mesos els partits han ensenyat les cartes i els electors saben quin peu calcen. L'exemple més clar, el dels socialistes, que es van aliar amb Ciutadans i ara ja no poden carregar contra ells com feien abans. Per això ahir Batet va centrar els seus atacs en Podem, que, segons el CIS, els passa al davant, i a destacar un actiu inqüestionable: “Som el partit amb més capacitat d'acord. Totes les forces volen parlar amb nosaltres.”

Entre aquests, els favorits per guanyar les eleccions a Catalunya, En Comú Podem –a qui tothom anomena Podemos, tal com es queixava resignadament Xavier Domènech–, que volen pactar amb els socialistes “per fer fora el PP”, però mantenen, de moment, el referèndum com una condició per a l'acord. La consulta és també la clau d'un eventual acord per als partits independentistes, que no confien gaire a trobar-se amb el dilema d'investir o no un candidat a La Moncloa. “Ja ho hem provat tot [amb relació a l'encaix de Catalunya amb Espanya], insistir-hi és persistir en l'error”, va dir el candidat de CDC, Francesc Homs, que no perd ocasió de recordar que el PP el vol “posar a la presó per haver posat les urnes”.

“A Espanya hi ha separació de poders i són els jutges els qui posen a la presó i no els governs”, va replicar Jorge Fernández Díaz, número u per Barcelona del PP, que creu que el 26-J només hi ha dues opcions de govern: “Un de moderats reformistes” amb PP, PSOE i C's, o un d'“extremistes, populistes i radicals”.

Entre els “reformistes” a qui es referia Fernández hi ha el cap de llista de C's, Juan Carlos Girauta, exsocialista confés i exmembre del PP. “Tenir les mateixes idees als 18 anys que als 55 és molt estrany”, va justificar davant els joves universitaris, i va fer l'única proposta d'organització territorial per a l'Estat del debat: un “model federalitzant” com el d'Alemanya.

Tot plegat, inconcrecions i arguments repetits per a una campanya que ja s'està fent llarga.