Per què?

10/06/2017 01:12

Per què, des del 1714, quan Catalunya va perdre els seus drets constitucionals, Espanya sempre s’ha configurat a la contra de la identitat catalana? Per què, des d’aquella data, es va obsessionar amb eliminar l’idioma català, esquitxant amb milers de lleis de prohibició, els segles següents? No hi havia cap altra Espanya possible?

Per què, des del Memorial de Greuges del 1885 presentat al rei Alfons XII per Rubió i Ors, on s’exposaven els greus greuges de l’Estat envers els interessos catalans, no es van atendre mai els esmentats greuges? Deia el Memorial: “Com sortir de tal estat? Deixar d’aspirar a la uniformitat per procurar l’harmonia de la igualtat amb la varietat, o sigui la perfecta Unió entre les diverses regions espanyoles...”.

I més preguntes. Per exemple: per què, des de la lluita dels industrials catalans el 1899 a favor d’un concert econòmic, que va acabar amb el tancament de caixes, la declaració d’estat de guerra, el tancament de comerços i l’empresonament d’empresaris, no hi ha hagut mai una negociació seriosa per posar fi al greuge fiscal que pateix Catalunya? Per què el gran intent de modernitzar Catalunya amb un govern autònom, cristal·litzat en la Mancomunitat, va acabar amb la dictadura de Primo de Rivera i la imposició del Millo de l’època com a autoritat política? Per què la repressió contra l’idioma, les reivindicacions i els drets catalans van ser constants i van culminar amb la repressió contra els dirigents socials, sindicals, polítics, culturals i econòmics de Catalunya, com a reacció a la proclamació de Companys el 1934? És a dir, per què qualsevol intent de ­Catalunya per alçar la seva bandera sempre va acabar amb una brutal ­repressió?

I després de la llarga nit de la dictadura franquista, l’exili, els milers d’executats, l’afusellament del president Companys, la prohibició de l’idioma i la cultura catalanes, i la ingent lluita per les llibertats, per què la transició no va resoldre el “problema català”? En aquest punt, n’hi haurà que demanaran taula rasa amb la història i aterratge en el present. Acceptat el suggeriment, el present abunda en les mateixes preguntes. Per exemple, per què la transició ha derivat en dècades de regressió autonòmica i de recentralització de l’Estat? Per què continua sent un problema espanyol l’idioma català, en permanent situació de sospita i control per part de l’Estat? Per què, després de tantes dècades, continuem amb un greuge fiscal indecent? Per què som el 16% de la població, el 18% del PIB, i rebem el 7% d’inver­sions? Per què, després de negociar i conciliar, ens van esquilar l’Estatut al Congrés, el van rapar al Senat i el van pelar irremissiblement al TC? I a partir d’aquí, tants perquès sobre negació
de diàleg, fiscals, corredors mediterranis, lleis Wert, menyspreu, repressió judicial…

Al final, l’última pregunta, que és retòrica: de veritat no saben per què volem votar?