Els mites del mal govern

La Vanguardia en català | 10/08/2015 - 00:00h


Josep Miró i Ardèvol


La defensa de la independència exprés ens ha conduït a uns mites nefastos per a l'eficàcia de la Generalitat i per a l'exigència envers nosaltres mateixos.

Tres són els nous mites que ens situen als antípodes de la tradició cultural del catalanisme, la de fer-ho millor, que va encarnar Prat de la Riba, la Mancomunitat, el noucentisme, i amb un altre perfil i moltes dificultats, la Generalitat d'en Macià fins a la Guerra Civil, i la primera dècada d'en Pujol, més que la següent.

El primer mite diu que no es pot fer res perquè no hi ha pressupost ni compe­tències. És una arma de destrucció mas­siva: justifica l'imperi dels incapaços i des­trueix el llegat de la Generalitat recobrada. No val res. El segon sosté que no s'ha de reparar en com de malament governen perquè amb la independència ho faran tot bé. Artur Mas ha dictaminat que serem com Finlàndia en educació (o Dinamarca, o Àustria, en altres aspectes). El tercer ­mite sosté que s'ha acabat el temps per ­negociar canvis: la independència exprés és més ràpida i millor. Vull centrar-me en els dos primers mitjançant l'exemple de l'educació, perquè l'últim mereix un comentari apart.

Finlàndia és el primer país europeu en resultats PISA, cert, però ens convé més l'ignorat exemple polonès, que ocupa el tercer lloc (Catalunya el 18, i Espanya el 24). L'interessant és com ho aconsegueix Polònia, que gasta per alumne un 31% menys que Catalunya. I és que el nostre rendiment escolar, la relació entre resultats i despesa, és molt dolent: som només una mica millors que Bulgària i tres vegades pitjors que Polònia. En l'àmbit espanyol el fracàs escolar català no només és pitjor que el navarrès i el basc, sinó que ­està per darrere de Galícia, Madrid, Castella i Lleó, Astúries, Aragó i Cantàbria. Som mediocres, en un Estat espanyol que està per sota d'aquest nivell. Per què la Generalitat no ha aconseguit que destaquem? Aquesta mateixa pregunta es pot repetir en molts altres àmbits.

No, no es tracta només d'un problema de competències, ni de diners, sinó de capacitat per concebre i realitzar polítiques d'excel·lència. El que ens falta és fer fun­cionar bé les nostres institucions, no en el paradís, sinó ara. Les institucions polítiques, com la Generalitat i els seus organismes, i també les socials, començant per la família, perquè el fracàs educatiu, com tantes altres coses, comença aquí.