50 hores per desconnectar

  • El salt del Parlament i el Govern cap a la ruptura més enllà dels debats a l’hemicicle
50 hores per desconnectar
, Barcelona
10/09/2017 02:13

Dos uixers surten de les de­pendències del Govern al Parlament carregant una senyera cadascun. Un gira a la dreta, camí de la sala 4. És una de les més antigues de la Cambra, però ha estat escollida per acollir la firma del decret de convocatòria de l’1- O per decisió de Carles Puigdemont davant les alternatives que li proposa el seu equip. Allà es reunia el Govern durant la República. L’altra senyera s’instal·la al costat d’una bandera europea a l’auditori, a la planta baixa. Els escenaris estan a punt per fer el primer pas per a la ruptura amb l’ Estat des del Parlament, però falta el marc legal amb què el Govern es vol emparar. Aquest marc va trigar a arribar dotze hores i molts disgustos per a Carme Forcadell. És el dia D.

6 DE SETEMBRE

9.00 h

El misteri del BOPC. La presidenta del Parlament reuneix la Mesa per admetre a tràmit la proposició de llei del Referèndum, que feia un mes que esperava. La ­batalla acaba de començar amb Forcadell recusant tot el Tribunal Constitucional. La reunió és el pròleg del que vindrà. No només per l’agre enfrontament, sinó per la singularitat dels procediments. El text de la llei es publica al ­ Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya ( BOPC) sense la firma del secretari general i lleus canvis en la tipografia i el disseny que molt pocs perceben, però que ­evidencien que la publicació no va a càrrec de les mans habituals. Les sospites de l’oposició apunten a la secretària de la Mesa, ­ Anna Simó.

10.00 h

Reconsiderant espero. El president reuneix el Govern i els di­putats de Junts pel Sí abans d’iniciar el ple. Els recorda la transcendència del moment i els demana serenitat i capacitat de residència. Algú ho redueix al “sortiu i divertiu-vos” de Cruyff. Els grups es dirigeixen a l’hemicicle, tot i que els timbres no sonen. Durant quinze minuts el silenci s’imposa fins que entra Forcadell i la resta de la Mesa. “Comença la sessió. La llista de preguntes al Govern... Senyora Rovira, per què em demana la paraula?”. I esclata la tempesta... És l’hora dels missals vermells. Del reglament en què tots furgaran durant dos dies. L’article 81.3 és l’esquerda que permet a la majoria independentista posar en marxa una aprovació super­exprés. “Escandalós”, “ abús”, “drets trepitjats”, “pro­cediment bucaner” són els adjectius de l’oposició. “L’única via possible”, per als independentistes. La paraula màgica durant 48 hores és “reconsideració”, de totes i cadascuna de les decisions de la Mesa. El ple se suspèn a les 10.49 h. Malgrat la majoria sobiranista de la Mesa, la vehemència i duresa de les intervencions de José María Espejo-Saavedra (Ciu­tadans) i David Pérez (PSC) marca el to també a porta tancada. El secretari general Xavier Muro i el lletrat major Antoni Bayona ­alerten que es vulnera l’ordre del TC.

12.24 h

Senyor Carrizosa, per què em demana la paraula?”. Forcadell torna al ple surfejant sobre l’avís dels lletrats. Un minut després, l’altre mantra del ple: “Senyor Carrizosa, per què em demana la paraula?”. És el portaveu de Ciutadans i vol una nova reconsideració... Una sessió d’un minut i nova reunió de la Mesa. Lluís Llach reparteix galetes entre els companys d’escó. A la tribuna de convidats, dos secretaris generals comenten estranyats que Xavier García-Albiol i els seus estan “tranquils”. “Com si estiguessin esperant alguna cosa”, xiuxiuegen. Al seu costat, Artur Mas hi ha instal·lat una espècie de despatx provisional. Firma, pren notes, subratlla... L’advocat de Forcadell continua atent a cada moviment. La calor envaeix el Palau del Parlament, però l’hemicicle és com un iglú. Puigdemont, dret, conversa amb Junqueras i Vila. A les 13 h la capelleta és una reunió del Govern en tota regla que anima Santi Vila. A les 13.11 h la Mesa torna a l’hemicicle, les escaramusses es traslladen a la votació per alterar l’ordre del dia, que s’ha de repetir perquè Germà Gordó no aconsegueix votar. Forcadell desenvolupa una es­tranya insistència a dir “senyor Carrizosa” a Joan Coscubiela (CSQP), que ja s’ha guanyat els aplaudiments de Cs i el PP i el menyspreu d’Albano-Dante Fachin (Podem). Imposat el ­procediment, la sessió se suspèn. Comença el termini per pre­sentar esmenes i reposar forces.

14.15 h

Entrepà per al president, Puigdemont torna al despatx i recorre a un entrepà. Continua la intervenció de Soraya Sáenz de Santamaría per televisió. Es compleixen els seus pronòstics. No hi haurà suspensió immediata de Forcadell. “ Aniran contra tots”. Els diputats inunden el menjador. Taules XXL per al PSC i el PP: croquetes, rotlles de primavera, arròs amb costella i secret ibèric.... El secretari general i el lletrat del ple, Joan Ridao, amb una cridanera americana rosa, dinen en un racó. A les 15.15 h, retorn a l’hemicicle. La sessió de control al Govern és una treva per a Forcadell. També per a Puigdemont. Iceta demostra la seva habilitat i es treu de la màniga una proposta de pacte nacional per a la seguretat que desenvolupi polítiques per combatre el gihadisme. El president recull el guant. Un altre cop a la llei del Re­ferèndum, nou col·lapse a les 16.56 h. L’oposició busca l’empara del Consell de Garanties Estatutàries. Ningú no recorda que l’organisme treballa en la provisionalitat, amb 3 dels seus 9 llocs pendents de renovació, des del novembre del 2015!

19.30 h

Les banderes espanyoles de Un nadó que es queixa des de la tribuna del públic mentre intervé Anna Gabriel en la represa del ple. No hi ha cap argument nou, però el nivell de teatralització augmenta. Iceta és l’únic que enllaça les crítiques amb propostes per preservar l’espai tradicional catalanista, mentre que Inés Arrimadas es llança a buscar una moció de censura impossible. Ciutadans, el PSC i el PP abandonen l’hemicicle. Els populars deixen com a rastre senyeres i banderes espanyoles. La diputada de Podem Àngels Martínez, la més veterana de la Cambra, s’aixeca amb dificultats del seu escó, puja les escales i retira les banderes espanyoles. Els hi col·loca a Eulàlia Reguant, de la CUP, que no sap què fer-ne. Mira cap al sostre i les amaga sota l’escó. A les 21.32 h, 83 diputats voten la llei del Referèndum, que s’aprova per 72 vots a favor i 11 abstencions. L’hemicicle sona en mono. Només hi ha diputats en un costat. Els aplaudiments i el cant espontani d’ Els segadorsprecedeixen el retorn parlamentari a la realitat. El sector del taxi espera la convalidació d’un decret.

21.35 h

Desobeir en mànigues de camisa. La mà que mou el BOPC es torna a posar en marxa per publicar la llei aprovada. Puigdemont repeteix entrepà per sopar al seu despatx mentre espera el tràmit. Al bar del Parlament han esgotat les existències. Han servit 700 esmorzars, 300 dinars i entrepans fins que se’ls ha acabat el pa. El càtering dels treballadors de TV3 serveix per alleujar alguna diputada. El secretari del Govern, Víctor Cullell, entra al despatx del president perquè firmi la llei. És la primera rúbrica desobedient. Puigdemont es disposa a fer-ho en mànigues de camisa en ­presència dels consellers Forn, Ponsatí, Rull... Algú pensa en la ­foto i el president interromp la firma: “ Hauria de posar-se l’americana”.

23.30 h

Un cigarret de matinada. El Govern es congrega a la sala 4 per firmar junts el decret de convocatòria i les normes que posen en marxa la maquinària de l’1- O. L’espera s’allarga primer per garantir que la llei ha estat publicada al DOGC correctament i després per la desaparició del vicepresident Junqueras. No respon al mòbil. Finalment arriba. La cara de satisfacció de Puigdemont, amb el seu bolígraf de l’ ONCE, contrasta amb les de preocupació d’altres consellers, que es refugien en una selfie. Passada la mitjanit, Puigdemont compareix a l’auditori del Parlament amb el Govern per fer la seva primera crida a la participació. Entre el públic, els líders de les entitats independentistes, algun diputat, assessors i algun familiar. També l’expresident Mas, a qui Puigdemont abraça. Els aplaudiments impedeixen que Junqueras prengui la paraula i es dona per finalitzat l’acte. Un dels assessors del procés dona per acabada la missió... Xavier Vendrell deixa discretament els despatxos de Junts pel Sí. El bloc independentista vol votar abans d’anar-se’n a dormir la designació dels membres de la Sindicatura Electoral. Passada la 1 de la matinada, el conseller Turull surt al carrer a fumar. Es troba amb Iceta, que recorre a la ironia per amenaçar de presentar un candidat, i Turull li segueix el fil: “Te’l votem”.

7 DE SETEMBRE

10.05 h

“Això sí que és ‘De matinada, el Govern ha posat en marxa el web de l’1- O, ha obert els registres de voluntaris. Turull ha reciclat el web de l’Estatut per limitar la despesa i fa el seguiment que l’operatiu funciona des del seu mòbil. La ruptura està en marxa. Puigdemont i Junqueras han enviat cartes als alcaldes instant-los a informar de la disponibilitat de locals per a la votació. Els batlles proreferèndum responen en cascada amb decrets de suport. El ple continua endavant presidit per la bandera espanyola i la senyera. L’exconsellera Irene Rigau, previsora, porta un entrepà a la bossa de mà. “Això sí que és know-how”, certifica Puigdemont quan se la troba al passadís. És la confirmació que la jornada tornarà a ser llarga. Mentre l’hemicicle espera la bomba de la llei de Transitorietat, s’aprova la llei de l’ Agència de Protecció Social, dins del marc autonòmic, però amb la intenció de convertir-se en la Seguretat Social d’un Estat independent. Al final, 72 vots a favor i 61 en contra.

11.00 h

Evitar “un Vietnam”. Forcadell s’ha autoimposat el temperament que li va faltar el dia anterior i ha incorporat un fals somriure. A l’hemicicle hi ha “fatiga de ba­talla”, assenyala un conseller. Els nervis són als passadissos. El PDECat planteja endarrerir l’aprovació de la llei de Transi­torietat per no degradar més la imatge del Parlament, la CUP amenaça de demanar en solitari la modificació de l’ordre del dia i deixar en evidència els excon­vergents. L’anticapitalista Quim Arrufat entra i surt dels despatxos del Govern. També Marta Pascal, Lluís Corominas, Marta Rovira... ERC eludeix la polèmica, però Junqueras confirma en els passadissos que la llei s’aprovarà aquell dia. Per Puigdemont, l’única discussió és si s’obre el meló abans o després de la intervenció de Mariano Rajoy anun­ciada per a l’hora de dinar. “Portar-ho al pròxim ple és com anar al Vietnam”, ­avisen des de la Presidència. El PDECat torna a acatar el guió.

13.04 h

L’abraçada de Puigdemont i El fiscal general de l’ Estat compareix per anunciar querelles a la Mesa i al Govern i la persecució de qualsevol preparatiu del referèndum. Puigdemont ho veu per la tele al despatx i cedeix la rèplica a Turull, que respon al mig del passadís. La nit anterior Arrimadas va comparèixer a la sala de premsa i va apagar la pantalla en plena votació de la llei del Referèndum. A les 14.05 h Marta Rovira demana la paraula i l’hemicicle entra en bucle. Un cop més, el “Senyor Carrizosa, per què em demana la paraula?” i peticions de reconsideració. Forcadell aixeca la sessió sense atendre les peticions de paraula de l’oposició i Iceta explota a crits amb els braços alçats. Rajoy compareix a la Moncloa al mateix temps que se suspèn el ple. “Faré tot el que sigui necessari, sense renunciar a res per evitar que se celebri el referèndum”. Puigdemont segueix les paraules del president del Govern al seu despatx i baixa a dinar al restaurant de la Cambra. Allà es troba amb Forcadell. L’abraça. La presidenta està “rebentada emocionalment”. Durant uns dies es mantindrà un perfil baix.

18.37 h

Una escapada al Les reunions de la Mesa mantenen paralitzat el ple. Les peticions de reconsideració són tan automàtiques que en una de les ocasions a Iceta no té temps d’arribar al seu escó abans de la següent ­suspensió. El portaveu del PP, Alejandro Fernández, avisa: “Debatrem per defensar la llibertat fins que es congeli l’infern”. Rovira, per a estupefacció de l’oposició, esgrimeix sentències del TC i la Constitució –“també la meva, de moment”– per defensar el seu dret d’iniciativa política. S’aconsegueix alterar l’ordre del dia a les 20.52 h i se situa el debat de la llei de desconnexió a les 23 h. Puigdemont sospesa una compareixença amb Forcadell, però està atrapada en les Meses, així que apareix a TV3 i 8tv i s’escapa a menjar-se un entrepà al Born. El president entra al König amb Josep Rius, Víctor Cullell, Elsa Artadi, Pere Martí... Els amos i la carn que serveixen són de Girona.

23.13 h

#NoloséRufián i l’altre jo de L’hora de la veritat. Albiol atribueix al procés el paper de “principal amenaça del mercat europeu”, Arrimadas intenta pescar al riu del PDECat i Iceta proclama la mort de Montesquieu. Però el protagonista torna a ser Joan Coscubiela, els diputats de Podem se’n van cada vegada que parla, i els de Cs, el PSC i el PP l’ovacionen pels seus arguments. Aquest cop, amb Gabriel Rufián com a estrella. Una batalla política a Twitter es cola a l’hemicicle amb l’etiqueta #noloséRufián. La ruptura de CSQP arriba abans que la de Catalunya amb l’ Estat. Els independentistes deixen la defensa de la llei en mans de Jordi Orobig (JxSí) i Benet Salellas (CUP), i Germà Gordó, el diputat del grup mixt que s’entossudeix a anunciar el seu únic vot en plural. L’escena es repeteix: ciutadans, populars i socialistes abandonen l’hemicicle. A les 0.47 h el marcador exhibeix 71 vots a favor i 10 en contra, els de CSQP.

8 DE SETEMBRE

1.10 h

“Al carrer penja una corona de flors de Forocoches. Els periodistes troben a faltar les pizzes que van enviar al comitè federal del PSOE que va costar el càrrec al renascut Pedro Sánchez. Un senyor amb una bandera espanyola crida a la porta del parc de la Ciutadella: “ Visca el Govern d’ Espanya”. “Missió complerta amb tres hores de retard”, celebra el Govern.

12.00 h

“Això s’ha d’arreglar”. Les ferides continuen obertes al Parlament, però això no impedeix compartir un cafè ni ballar un mambo amb la CUP. Puigdemont es troba amb Andrea Levy, Santiago Rodríguez i Alicia Sánchez-Camacho al bar. S’imposa el factor Girona. Sánchez-Camacho i Puigdemont somriuen amb el “cafè per a tothom” i la secretària de la Mesa del Congrés xiuxiueja una cosa així com ara: “ Això s’ha d’arreglar, jo ja ho dic al cap”. El cap és Rajoy.