Catalunya es planta i vota votar

Un tsunami de 2,2 milions de catalans desafia l'Estat i diu que vol tornar a les urnes a culminar el procés

Amb el 88,4% escrutat, el sí i sí guanya amb el 80,7% de vots, pel 10,1% del sí i no i el 4,55% del no

10/11/14 02:00 BARCELONA - ÒSCAR PALAU

Pas a pas, Catalunya continua escrivint la seva història. Uns 2,25 milions de catalans van desafiar ahir la prohibició de l'Estat i van ratificar la declaració de sobirania del país amb totes les de la llei, en acudir en massa a les urnes per guanyar-se el dret definitiu de vot per decidir el seu futur polític. Un futur que –a més d'independent, a tenor de l'inapel·lable triomf del sí i sí (80,7% de vots amb el 88,4% escrutat, pel 10,1% del sí i no i el 4,55% del no)– s'endevina gens llunyà, i que els partits sobiranistes tindran ara una altra oportunitat de gestionar conjuntament, malgrat la nova remesa de menyspreus i amenaces de l'Estat i els seus òrgans jurídics que, girant la cara al tsunami democràtic, van constituir altre cop ahir l'única resposta de Madrid. “Tenien una oportunitat d'or d'entendre-ho”, lamentava Artur Mas, en la seva compareixença a les onze de la nit. El president titllava el 9-N d'“èxit total”, de “lliçó de democràcia en majúscules” i de “pas de gegant” per decidir “en algun moment i en plena llibertat”. “Totes les nacions hi tenen dret, i els estats democràtics madurs el respecten”, reptava, mentre que tenia també un missatge per als partits catalans: “Quan anem junts, avancem més i millor.”

A les nou del matí del 9-N, de fet, Catalunya ja havia guanyat. Les 6.695 urnes disposades en 1.317 locals de participació repartits en 942 dels 947 municipis del país estaven llestes, els més de 40.000 voluntaris estaven preparats per ajudar la ciutadania a omplir-les amb ordre i rigor, i centenars de periodistes arribats de tot arreu estaven a punt per explicar-ho al món, on va acaparar moltes portades. I, el més important: esperant a la porta ja hi havia milers de catalans fent cua amb la papereta a la mà per opinar sobre si Catalunya ha de ser un estat, i si aquest ha de ser independent, esperant per exercir el seu dret a la llibertat d'expressió, contra la voluntat de l'Estat espanyol i els seus principals partits.

Ni tan sols la fiscalia ni els jutges van tenir valor d'aturar la mobilització, ja que van adduir que retirar les urnes hauria estat “desproporcionat” arran de les denúncies perquè així ho ordenessin, ahir mateix, que van presentar UPyD i representants del PP i PxC, a banda d'alguns particulars. Les demandes apuntaven al president Mas i als consellers d'Interior i Ensenyament, Ramon Maria Espadaler i Irene Rigau, de qui es demanava la detenció. Després van afegir a les diligències la vicepresidenta Joana Ortega per haver comparegut a avançar els resultats de participació. Ahir, un jutjat de guàrdia de Tarragona va demanar als Mossos que identifiqués qui havia obert alguns col·legis. Però és evident que hauria estat contraproduent actuar, si bé el ministre de Justícia, Rafael Catalá, ja va ser dels primers de comparèixer un cop tancades les urnes per valorar un “simulacre inútil i estèril”, en una jornada de “propaganda política” a què no dóna cap tipus de credibilitat i que només “exacerba” les relacions entre catalans. El ministre, després que ho va fer la fiscalia de l'Estat, va recordar que continuen les investigacions per veure si hi ha “responsabilitats penals”, i que en els propers dies poden avançar les diligències. El PSC demanava ahir que s'apartin d'una vegada els jutges i entrin en acció els polítics, però res fa pensar que es vagi cap aquí; ans al contrari. Madrid segueix sense entendre, ni escoltar, el clam majoritari català.

I és que, com no podia ser d'altra manera, el 9-N va ser una mobilització massiva i exemplar, una espectacular festa cívica, pacífica i participativa en què Catalunya es va plantar i va anar a votar per dir que vol votar de debò. Que votarà de debò, perquè és sobirana. Les imatges de cues de diverses hores per poder votar en alguns punts de Barcelona, de persones gairebé centenàries desplaçant-se als seus locals, de milers i milers de rostres riallers que van voler immortalitzar el moment, van emocionar i inundar les xarxes socials, i de pas els mitjans de comunicació de tot el món. També les van poder veure les desenes d'observadors internacionals que van viatjar a seguir la jornada. De les 19 altres ciutats del món on hi havia urnes també van arribar imatges per al record: des del primer vot que Òscar Surís va emetre a Sydney fins a les cues a Londres, Brussel·les i Nova York. Ni tan sols alguns incidents aïllats, com els de panys de locals tapats amb silicona o grups puntuals d'ultres intentant boicotejar la votació, van poder entelar un èxit inapel·lable.

“Ens hem guanyat el dret a fer un referèndum definitiu”, ja proclamava, tot just un parell d'hores després d'haver obert els col·legis, el president Mas, que va oferir algunes altres de les imatges de la jornada, com la seva votació davant una expectació mediàtica sense precedents o l'emotiva abraçada posterior amb el diputat de la CUP David Fernàndez. Les brutals xifres de participació que es van anar coneixent al llarg del dia, i que a mitjanit es van confirmar del tot, avalen l'èxit. Més de dos milions de persones van acostar-se a una urna: en concret, 2.250.000, sense comptar les de l'exterior, ni les que encara ho poden fer, al Palau Robert i a les sis delegacions del govern al territori, fins al 25 de novembre. A la una del migdia, tot just en quatre hores, ja havien votat 1.142.910 catalans. A les sis de la tarda, la xifra ja s'atansava als dos milions: 1.977.531. Al final, no se situava lluny, i fins i tot superava en molts municipis, la participació absoluta en les últimes eleccions europees o fins i tot municipals, amb totes les administracions i actors polítics concorrent-hi i donant-hi suport

“Són uns resultats que desborden les expectatives que teníem”, comentava, eufòric, Oriol Junqueras, el president d'ERC, que ho interpretava com el mandat democràtic necessari per seguir el camí cap a la independència. El més important ahir, en tot cas, era l'exercici efectiu i massiu per part del poble de la declaració de sobirania que el Parlament va fer el gener del 2013, plantant-se davant les amenaces velades i pors escampades pel govern espanyol i emergint en massa com a subjecte polític davant de la comunitat internacional. L'escrutini final no era el més important ahir, tenint en compte que l'unionisme va cridar a boicotejar el procés participatiu, però el fet que uns dos milions de vots, el 90%, fossin pel sí i sí indica clarament cap a on va la voluntat popular. Ara toca als polítics fer-ho realitat: convocant un referèndum pactat amb l'Estat –Mas insistia ahir que farà a partir d'avui un últim intent, tot i que el menyspreu estatal als resultats no presagia res de bo– o bé anant cap a unes plebiscitàries que el president va obviar, però que ERC ja va repetir que exigirà ara, tal com la societat civil, liderada per l'ANC i Òmnium, va fer fa unes setmanes en l'acte central de campanya. I amb data de caducitat: tres mesos des d'avui.

LA FRASE

Avui hem fet un pas de gegant per decidir en algun moment el nostre futur polític en plena llibertat i amb totes les garanties
Artur Mas
PRESIDENT DE LA GENERALITAT
Darrera actualització ( Dilluns, 10 de novembre del 2014 02:00 )