OPINIÓ
10 novembre 2018 2.00 h

La brutalitat policial de l’1-O sura

La decisió de l’Audiència Pro­vin­cial de Bar­ce­lona en què denega l’arxi­va­ment de la causa con­tra agents de la Guàrdia Civil que van exer­cir la bru­ta­li­tat poli­cial l’1-O en el cas de Sant Joan de Vila­tor­rada no repara el dany cau­sat per l’ope­ració de les for­ces i cos­sos de segu­re­tat de l’Estat con­tra la ciu­ta­da­nia con­cen­trada pacífica­ment als col·legis elec­to­rals. Però la crítica expres­sada per l’Audiència bar­ce­lo­nina en aquesta reso­lució cal con­si­de­rar-la com un punt d’inflexió i un bri d’espe­rança perquè s’acabi mani­fes­tant la injustícia comesa l’1-O i en els pro­ce­di­ments judi­ci­als poste­ri­ors. Entre altres coses, perquè aquesta és la pri­mera dis­crepància relle­vant dins l’estruc­tura judi­cial sobre els fets de l’1-O.

Per pri­mer cop s’exer­ceix la crítica con­tra l’actu­ació de la poli­cia espa­nyola des de les matei­xes instàncies judi­ci­als. I a més de dene­gar l’arxi­va­ment de la causa con­tra els agents que decre­tava el jut­jat de Man­resa, també es con­si­dera que els cops de porra que van lesi­o­nar una vin­tena de veïns van ser “exces­sius” i que el cri­teri de pro­por­ci­o­na­li­tat en l’actu­ació poli­cial feia acon­se­lla­ble dei­xar votar els ciu­ta­dans. La pers­pec­tiva de l’Audiència entra en con­tra­dicció amb els per­ver­sos cri­te­ris esta­blerts per l’alta judi­ca­tura repre­sen­tada pel Tri­bu­nal Suprem, que ha ter­gi­ver­sat la rea­li­tat dels fets d’aquells dies en la ins­trucció i empre­so­na­ment dels diri­gents inde­pen­den­tis­tes. I si bé és cert que en la justícia s’imposa la jerar­quia juris­dic­ci­o­nal, una audiència pro­vin­cial és un ens prou relle­vant per posar en evidència que s’està inten­tant negar el que va ser una acció poli­cial bru­tal con­tra ciu­ta­dans pacífics i inde­fen­sos que par­ti­ci­pa­ven en un acte democràtic com va ser el referèndum de l’1-O menys­pre­ant les vícti­mes.