OPINIÓ
ENGINYER INDUSTRIAL - 10 novembre 2018 2.00 h

TRIBUNA

Què hem de fer?

JOSEP HUGUET BIOSCA - ENGINYER INDUSTRIAL
“Què pro­po­sem a part de sig­nar o mani­fes­tar-nos? Aquí tro­baríem l’àmbit de la no coo­pe­ració, que està total­ment per explo­rar

Què hem de fer? es pre­gunta la gent davant del que està pas­sant. I, un cop més, Òmnium ha sabut inter­pre­tar el moment amb el llançament de la cam­pa­nya Som el 80%. Als sec­tors amb més tes­tos­te­rona han situat la cam­pa­nya en la llista de traïcions. Pot­ser ha arri­bat el moment en què tota la colla que es dedica a pre­di­car que la República només és una qüestió de manca de volun­tat, es pre­sen­tin en una opció política i l’elec­to­rat es pro­nunciï sobre quin pes li dona.

Dit això, la resta de gent hem de poder con­tes­tar la pre­gunta sobre què hem de fer. Per exem­ple, crec que tenim un dèficit orga­nit­za­tiu en l’àmbit soli­dari. La cam­pa­nya dels llaços grocs ha estat molt bé i cal­dria rellançar-la amb acci­ons pun­tu­als coor­di­na­des a nivell naci­o­nal. Però, en canvi, la soli­da­ri­tat pràctica no fun­ci­ona del tot. Manca una caixa uni­fi­cada de soli­da­ri­tat que per­meti donar suport als líders, però també als cen­te­nars de ciu­ta­dans anònims que estan essent cri­dats per la justícia. Manca una coor­di­nació de totes les defen­ses d’aquests cen­te­nars de repre­sa­li­ats. Manca a un any vista, un ser­vei d’atenció psi­cològica als repre­sa­li­ats física­ment en les càrre­gues de l’1-O. I, final­ment, manca una coor­di­nació efec­tiva per pas­sar de la defensa a l’atac, denun­ci­ant fins on cal­gui els fal­sos infor­mes, la mani­pu­lació de pro­ves, la pre­va­ri­cació sis­temàtica, por­tant davant la justícia, amb noms i cognoms, els poli­cies, guàrdies civils o mem­bres de la judi­ca­tura que poden haver incor­re­gut en delic­tes.

Què més es pot fer per forçar l’Estat i la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal a con­ce­dir l’auto­de­ter­mi­nació? Dels qua­tre àmbits bàsics de l’estratègia no vio­lenta, fins ara ens estem repe­tint només en el pri­mer: el de les mani­fes­ta­ci­ons o els mani­fes­tos, dues vari­ants per­fec­ta­ment regla­des que un Estat auto­ri­tari com l’espa­nyol entoma sense pro­ble­mes.

Ja que som capaços d’agru­par mili­ons de per­so­nes al car­rer i aglu­ti­nar el 80% de gent que vol lli­ber­tat, abso­lució i auto­de­ter­mi­nació, ens falta fer el pas següent. Què els pro­po­sem a part de sig­nar o mani­fes­tar? I aquí és on el segon àmbit, el de la no coo­pe­ració està total­ment per explo­rar. Un àmbit per­fec­ta­ment legal, perquè només es tracta d’exer­cir els drets en una direcció o de no exer­cir-los. Així, quins són alguns dels pilars de l’auto­ri­ta­risme que es poden ero­si­o­nar? Aquests dies n’hem aca­bat de ser cons­ci­ents de dos: el poder finan­cer i el poder judi­cial. Al pri­mer se l’ero­si­ona can­vi­ant el com­por­ta­ment com a usu­a­ris de la banca. Al segon, amb la divul­gació de les notícies de col·lusió d’interes­sos, de cor­rup­ci­ons burocràtiques de molts mem­bres dels alts orga­nis­mes de la judi­ca­tura, amb la ridi­cu­lit­zació de les seves actu­a­ci­ons. El poder de con­sum de 3 mili­ons de per­so­nes pot fer tron­to­llar com­pa­nyies que finan­cen la premsa ultra­es­pa­nyo­lista que atia l’odi con­tra els cata­lans; pot fer eman­ci­par el mer­cat català de l’oli­gar­quia cres­cuda a les fal­des del BOE.

L’altre pro­ta­go­nista és la poli­cia, l’autora dels fal­sos infor­mes, aque­lla que rep home­nat­ges sis­temàtics del fei­xisme mili­tant i dels sin­di­cats ultres que es tor­na­ran a mani­fes­tar davant de Via Laie­tana aquest dis­sabte. Cal recor­dar aquí que fa més d’un any es va apro­var al Congrés dels Dipu­tats una reso­lució per tras­pas­sar la comis­sa­ria i els seus arxius a la Gene­ra­li­tat i con­ver­tir l’edi­fici en un espai memo­rial de la tor­tura sis­temàtica que s’exercí a les seves ins­tal·laci­ons con­tra obrers, cata­la­nis­tes, estu­di­ants.

I, a la fi, la clau de volta de tots aquests pilars és el rei, el que va sor­tir el 3 d’octu­bre a ava­lar el “A por ellos” i ho va fer en con­tra de l’opinió de Rajoy i, per tant, amb l’opinió a favor de la cúpula mili­tar, la mateixa que amb un miler de sig­na­tu­res s’ha opo­sat a l’exhu­mació de les res­tes de Franco.

Al cos­tat de la no coo­pe­ració hi ha el ter­cer àmbit, el de la deso­bediència, però aquest ha de ser volun­tari i molt ben pla­ni­fi­cat. Se’n parla molt, sobre­tot per exi­gir-lo als altres, i es prac­tica poc. I final­ment, el quart àmbit és el de la cre­ació d’alter­na­ti­ves, el que con­so­lida millor l’eman­ci­pació per­so­nal, social i naci­o­nal. I aquí sí que el govern autonòmic hi té un paper relle­vant donant suport a tot allò que acce­leri aquesta eman­ci­pació. Per exem­ple, impul­sant de veri­tat una ràpida tran­sició energètica. O avançant en models de cogestió comu­nitària de certs ser­veis públics.