OPINIÓ
10 novembre 2018 2.00 h

DE SET EN SET

Televisar el pre-judici

LLUÍS MUNTADA

En una com­pul­siva tendència a encen­dre ciris negres al dia­ble de la can­di­desa amnèsica, l’inde­pen­den­tisme anhela que el judici a l’1-O sigui tele­vi­sat. Vull, és clar, que el judici sigui tele­vi­sat. Ho vull per afer­rar-me a tota la veri­tat ontològica pos­si­ble dins d’aquesta sopa de mias­mes for­mada per mit­jans de comu­ni­cació, política, soci­e­tat i Justícia espa­nyola. Però creure que el judici tele­vi­sat serà una “fines­tra d’opor­tu­ni­tats” és un miratge que beu a les fonts de la sacra­lit­zació d’un VAR apli­cat a la política. El judici a l’1-O serà també un nou intent de tune­jar la marca Espa­nya, que, mal­grat la inco­mo­di­tat mani­festa d’una Europa que sobre­tot no vol que li tras­lla­din un pro­blema d’aires turcs, ha acon­se­guit –cal reconèixer-ho– min­var la visi­bi­li­tat de la violència poli­cial de l’1-O, fins al punt d’acon­se­guir pre­sen­tar l’agres­sor com a agre­dit.

L’espai públic ha estat devo­rat per LA LEY, perquè LA LEY ha cons­tre­nyit els límits del pen­sa­ment. S’ha dina­mi­tat el prin­cipi de veri­tat. La con­fusió del llen­guatge ja és El llen­guatge, i per això als intel·lec­tu­als majors del règim els és més fàcil enviar els inde­pen­den­tis­tes al psi­quia­tre (àlies gulag) que no pas accep­tar en peu d’igual­tat un diàleg. La vellíííssima esquerra (Iceta/Colau) se sublima en la post­política i la post­de­mocràcia per defen­sar que cal supe­di­tar la política (com a defensa dels drets humans) a l’eco­no­mia (“no avant­po­sin els pre­sos als pres­su­pos­tos”). Ha tri­om­fat la per­su­asió esta­tal­ment induïda. La versió de la rea­li­tat és supe­rior i prèvia a la rea­li­tat. I, per tot això, els “a por ellos”, el movi­ment més trans­ver­sal d’Espa­nya, en el mun­tatge de la imat­ge­ria del judici tele­vi­sat només veu­ran una con­fir­mació empírica del seu pre-judici. Tin­dran, per tant, una retrans­missió en dife­rit.