OPINIÓ
10 desembre 2018 2.00 h

KEEP CALM

Les vergonyes de Vox

JORDI CREUS
No. Fer bons repor­tat­ges no blan­queja ni Vox ni el fei­xisme

Aquest món tan apas­si­o­nant però a la vegada tan endogàmic que és Twit­ter bullia la set­mana pas­sada a causa de l’anunci que TV3 eme­tria un repor­tatge sobre Vox: aquest par­tit que fa qua­tre dies gran part de la gent ni conei­xia i que avui és en boca de tot­hom. Alguns usu­a­ris es quei­xa­ven que, amb l’emissió, la nos­tra el que feia era blan­que­jar una opció política molt peri­llosa. Com més parléssim de San­ti­ago Abas­cal més crei­xe­ria San­ti­ago Abas­cal. I es posa­ven exem­ples de com l’avui blas­mat Jean-Marie Le Pen va mul­ti­pli­car les seves expec­ta­ti­ves polítiques al mateix temps que incre­men­tava la seva presència en els mit­jans.

La veri­tat és que no puc com­par­tir ni aques­tes apre­ci­a­ci­ons ni aquesta manera de plan­te­jar-se el paper dels mit­jans públics. Vaig veure el docu­men­tal d’Euskal Tele­bista que va eme­tre TV3 dimarts al ves­pre i no em va sem­blar en cap moment que allò que s’hi expli­cava pogués aju­dar en res ni el pis­to­ler Abas­cal ni el pro­jecte de Vox. En el docu­men­tal vaig veure un par­tit i un líder messiànic que es pro­cla­men anti­sis­tema quan en rea­li­tat són el moll de l’os del sis­tema. Abas­cal, que va fer del fet de ser con­si­de­rat una víctima d’ETA un modus vivendi, ha estat alle­tat per per­so­nat­ges com ara Espe­ranza Aguirre, José María Aznar i la pit­jor màfia cubana que viu a Miami. Abas­cal, que ha pas­sat gai­rebé tota la seva vida vivint del diner públic, hau­ria de res­pon­dre sobre qui­nes han estat algu­nes de les seves ocu­pa­ci­ons –ben remu­ne­ra­des, per cert– a la Comu­ni­tat pre­si­dida per doña Espe­ranza.

No. Fer bons repor­tat­ges (per cert, feli­ci­tats, TV3, per l’èxit d’audiència) no blan­queja ni Vox ni el fei­xisme. El que els blan­queja són les entre­vis­tes mas­satge de les tele­vi­si­ons pri­va­des espa­nyo­les. És nor­ma­lit­zar-los, com fan Casado o Rivera. O aga­far la mateixa pan­carta, com han fet Iceta i la plana major del PSC en les mani­fes­ta­ci­ons d’aquest invent ano­me­nat Soci­e­tat Civil Cata­lana. Algun dia, per cert, també hauríem d’inves­ti­gar, com en el cas de Vox, d’on pro­ce­deix el seu finançament. Dels seus 75 socis segur que no.