OPINIÓ
10 desembre 2018 2.00 h

DE REÜLL

Caure en la provocació

ANNA PUIG
Cal parar els peus a la ultra­dreta. Però els fets de dijous els dona ales

La plaça U d’Octu­bre de Girona ha vis­cut els dar­rers mesos con­cen­tra­ci­ons històriques i irre­pe­ti­bles, amb milers i milers de per­so­nes, amb rius de gent ves­sant pels car­rers adja­cents. L’inde­pen­den­tisme hi ha demos­trat la seva gran força de mobi­lit­zació. Dijous pas­sat, dues-cen­tes per­so­nes hi cele­bra­ven els qua­ranta anys de la Cons­ti­tució espa­nyola. La plaça se’ls feia gran, molt gran. La con­vo­catòria de Borbònia, a la qual s’hi van sumar Vox, el Par­tit Popu­lar i Pla­ta­forma per Cata­lu­nya, va ser un autèntic fracàs. Van pun­xar i l’assistència va ser mínima. Molt de ball, molta xaranga, però poca cosa més. Tot i així, van acon­se­guir obrir infor­ma­tius i ser por­tada de dia­ris. Des d’aquest punt de vista, l’èxit va ser rotund. I se’ls va ser­vir en safata.

Més enllà de l’actu­ació dels Mos­sos, dis­cu­ti­ble, no hi ha dubte, per la con­tundència de les seves càrre­gues, que cal accep­tar, també, que l’anti­fei­xisme va caure de qua­tre gra­pes en la pro­vo­cació de la ultra­dreta espa­nyo­lista. No sé si igno­rar-los és la millor estratègia. Pot­ser no. Però hem demos­trat mol­tes vega­des que en audàcia i ori­gi­na­li­tat no ens gua­nya ningú. I és quan anem per aquesta via quan acon­se­guim més suport i quan dei­xem més des­col·locat l’uni­o­nisme. L’insult i l’agres­si­vi­tat ens posa a l’altura dels que atien la violència per des­viar les mira­des del pro­blema real. A la ultra­dreta se li ha de parar els peus. I el que va pas­sar dijous els dona ales.