OPINIÓ
10 desembre 2018 2.00 h

A LA TRES

Extrema dreta coneguda

JOAN RUEDA / JRUEDA@ELPUNTAVUI.CAT
“Vox no du l’extrema dreta al par­la­men­ta­risme espa­nyol. Ja hi era. I també a les ins­ti­tu­ci­ons

Aquesta set­mana els redac­tors de Dia­rio de Sevi­llaDia­rio de CádizDia­rio de JerezEuropa SurGra­nada HoyMálaga HoyHuelva Infor­maciónEl Día de Córdoba i Dia­rio de Almeríahan rebut, segons ha denun­ciat el sin­di­cat CNT, un cor­reu electrònic amb l’ordre de no tit­llar Vox de par­tit ni d’ultra­dreta ni d’extrema dreta. Això no és nou als mit­jans: Tele­ma­drid ha reco­ne­gut que també havia deci­dit no tit­llar-lo així: “Igual que no tit­llem els par­tits d’extrema esquerra d’aquesta manera.” En les elec­ci­ons anda­lu­ses, les que han donat 12 dipu­tats als ultra­dre­tans de Vox, aquest par­tit, el PP i Ciu­ta­dans van sumar 1.451.173 vots. L’any 2015, en les dar­re­res elec­ci­ons autonòmiques a Anda­lu­sia els tres en van sumar 1.804.884. Vox mul­ti­plica els seus vots per 20 però entre els tres n’han per­dut; per tant, més enllà del trans­va­sa­ment directe de vot del PSOE a Vox –això està per estu­diar per saber si els passa com a França–, els par­tits que aglu­ti­nen des del cen­tre fins a l’extrema dreta han per­dut vots. Ara, men­tres­tant, l’esquerra s’ha que­dat a casa. I la culpa d’això no és pas de Cata­lu­nya, Susana.

En tot cas, aquests dos fets, les ordres dels pro­pi­e­ta­ris dels mit­jans i la pèrdua de vots de la dreta, només venen a con­fir­mar que és fals que l’extrema dreta arribi ara al par­la­men­ta­risme. D’entrada, perquè Blas Piñar ja va ser dipu­tat però, sobre­tot, perquè sem­pre hi ha estat pre­sent, dins el PP. Neces­si­ta­ria tot el diari per citar alguns exem­ples de decla­ra­ci­ons i fets que vin­cu­len alguns dels polítics del PP amb l’extrema dreta però ho dei­xa­rem en el fet que el mateixCon­sell d’Europa va posar Xavier García Albiol d’exem­ple de polític racista i xenòfob .

Ara, l’extrema dreta no ha estat només pre­sent al par­la­men­ta­risme, també a les ins­ti­tu­ci­ons. De l’“atado y bien atado” a l’“a por ellos”. Des dels coman­da­ments poli­ci­als, que encara con­vi­den els tor­tu­ra­dors a les seves cele­bra­ci­ons , fins a la judi­ca­tura, pas­sant per l’admi­nis­tració de l’Estat – qui hi mana real­ment – i aca­bant per l’exèrcit, tot i que en aquest cas cal lloar l’intent del PSOE, a través de Narcís Serra, de demo­cra­tit­zar-lo. No, l’extrema dreta no arriba ara a la política espa­nyola.