OPINIÓ
10 desembre 2018 2.00 h

FULL DE RUTA

Monarquia i urnes

XEVI SALA
Sí, tenen raó els estu­di­ants uni­ver­si­ta­ris que no van acu­dir a les urnes quan argu­men­ten que estem par­lant d’un tema propi de l’Estat veí

Els uni­ver­si­ta­ris cata­lans han estat con­vo­cats a les urnes per votar a favor o en con­tra de la monar­quia i alguns s’han abs­tin­gut d’anar-hi argu­men­tant que no té cap sen­tit par­ti­ci­par en una qüestió que només afecta l’Estat veí. Com sem­pre, la joven­tut donant mos­tres d’una salu­da­ble luci­desa que a vega­des tro­bem a fal­tar entre els pro­fes­si­o­nals de la política. Curi­o­sa­ment, la mateixa set­mana d’aques­tes vota­ci­ons uni­ver­sitàries és la que ha triat el pre­si­dent espa­nyol, Pedro Sánchez, per insi­nuar en una entre­vista radiofònica que el fill de l’emèrit esta­ria dis­po­sat a renun­ciar a la invi­o­la­bi­li­tat que li atorga l’actual marc legal. Doncs ja tenim una pista sobre cap a on pot anar la supo­sada reforma cons­ti­tu­ci­o­nal que els poders esta­tals estan enfor­nant. Pot­ser és això el que inqui­eta a Miquel Roca Junyent, pare de la Cons­ti­tució i defen­sor d’infan­tes, quan diu que li fa por la immi­nent reforma perquè el que està sen­tint no li plau. És clar que l’antic col·labo­ra­dor de Jordi Pujol sap prou bé que de cara a la qüestió cata­lana una reforma de la carta magna ser­vi­ria més aviat per recu­lar que no pas per avançar. Sobre­tot ara, que l’espan­tall de Vox és el pre­text per­fecte per fer sor­tir del cau tots els amants de la recen­tra­lit­zació. Men­tres­tant, els bas­cos, que de rebuig a la monar­quia hi ente­nen molt més que nosal­tres, avan­cen cap a un nou Esta­tut, un altre tema en el qual també ens por­ten molt avan­tatge.

Sí, tenen raó els uni­ver­si­ta­ris que no van acu­dir a les urnes quan argu­men­ten que estem par­lant d’un tema propi de l’Estat veí. Però no deixa de pro­vo­car una fonda satis­facció veure com l’exer­cici lliure i democràtic dels estu­di­ants es decanta mas­si­va­ment en con­tra d’uns reis invi­o­la­bles espe­ci­a­li­tats a sodo­mit­zar la intel·ligència dels súbdits amb recep­ci­ons fas­tu­o­ses, inau­gu­ra­ci­ons ridícules, salu­ta­ci­ons tea­trals i dis­cur­sos soporífers, això sí cor­te­sa­na­ment pagats amb els impos­tos de tots nosal­tres.