El Punt Avui

10 d'octubre, data límit

Mas haurà de signar el decret de convocatòria del 9-N entre el 10 de setembre i el 10 d'octubre, segons els terminis de la llei de consultes

També es preveu que els estrangers puguin votar, però amb un mínim de residència d'entre un i tres anys

El govern haurà de ser neutral i no podrà fer campanya pel sí-sí

12/07/14 00:00 BARCELONA - MARC BATALLER
infografia
La normaestableix la creació d'organismes que vetllaran pel bon funcionament
de les votacions

Del 10 de setembre al 10 d'octubre. Aquest és el termini aproximat que tindrà el president de la Generalitat, Artur Mas, per poder convocar el referèndum del 9-N, segons el que estableix la llei de consultes a la qual ha tingut accés aquest diari. La consulta s'ha de realitzar dins el termini màxim de 60 dies i mínim de 30 dies “a comptar del següent a la publicació del decret de convocatòria”. Tot apunta que aquest històric pas es podria fer a l'inici d'octubre, perquè al setembre el calendari està molt atapeït –Diada, referèndum escocès, debat de política general– i no es vol que el 9-N quedi minimitzat per altres cites.

La llei no està pensada només per al 9-N –tot i que és un dels leitmotivs – sinó que és el marc per a tot tipus de consultes i, per tant, desenvolupa genèricament els aspectes que afecten les convocatòries començant per qui podrà votar, passant per com es realitzarà la campanya i arribant fins com es vetllarà pel bon funcionament de les votacions.

En aquest sentit deixa clar que podran votar els ciutadans catalans majors de 16 anys i els catalans a l'exterior que estiguin inscrits en el registre que el govern va posar en marxa fa poques setmanes. Els immigrants també hi podran participar, tot i que hauran de tenir un temps d'arrelament mínim a Catalunya. Si són de la Unió Europea haurà de ser d'un any i si són extracomunitaris, de tres. ICV-EUiA s'havia mostrat en contra d'aquest acotament i no es descarta que es pugui canviar en el ple. Per contra, queden exclosos de les votacions els catalans que viuen a la resta de l'Estat per problemes “jurídics” i “operatius”. Per aconseguir les dades dels votants es farà servir el Registre de Població de Catalunya, un sistema que gestiona l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) basat en el padró. Aquest cos electoral estarà controlat per un nou organisme: el denominat Registre de Participació.

Un altre punt destacat és qui pot convocar la consulta. Si és d'àmbit nacional ho pot fer el president, el govern, el Parlament o un 10% dels municipis, mentre que si és estrictament local aquesta funció recau en els ajuntaments, els consells comarcals, les diputacions o, en un futur, els consells de vegueria. A més hi ha un tercer supòsit: les iniciatives de caràcter ciutadà que requeriran de 50.000 signatures.

Transparència

Els partits que han redactat el text també han posat molt d'èmfasi a supervisar el bon funcionament de les consultes i es crearan diversos òrgans –comissió de control o comissions de seguiment– que s'encarregaran de seguir amb lupa tots els passos. Més o menys com les juntes electorals. També s'especifica que la campanya començarà el dia que es convoqui la consulta i que les institucions convocants hauran de ser neutrals i en cap cas podran influir en la “participació” ni en “l'orientació de les respostes”. Traduït al llenguatge del 9-N, el govern no podrà demanar el vot pel sí-sí.

16
anys
és l'edat a partir de la qual es podrà votar en les consultes, tal com va passar en els referèndums sobiranistes. Per contra, en les eleccions, l'edat ha de ser de 18 anys.
Darrera actualització ( Dissabte, 12 de juliol del 2014 00:00 )