U
na mica sorprenent, l'acord final...
Sí, l'hem esgotat massa tots plegats, sobretot les parts amb responsabilitat de pactar. Jo no tenia el convenciment que tingués tant de valor, però el fil d'esperança s'ha anat concretant. Era un dels escenaris que s'estava obrint des de divendres al matí, i ha donat resultat gràcies a la responsabilitat de tots, els compromisos adquirits i sobretot la voluntat de no decebre 1.960.000 votants.
Va ser una maniobra de distracció, la reunió a la seu de l'ANC?
No. La seva reunió decisiva va ser a la nit, nosaltres vam voler fer la trobada apartada dels mitjans per no tenir pressió i l'obligació era donar respostes. Vam acabar de constatar el que ja havíem vist dijous a la nit, que no estaven d'acord en cap dels dos escenaris plantejats, no tenien recorregut. Llavors se'n va començar a construir un tercer, que era l'últim perquè ja no hi havia més temps ni imaginació, i ha acabat donant resultat.
Ho van plantejar les entitats?
L'important no és qui l'ha proposat, sinó que la proposta hagi arribat a bon port.
Demanàveu generositat a les dues parts, i hi ha estat...
Evidentment, un acord així havia de ser una solució win-win, i per guanyar-hi tots dos tothom ha de renunciar a aspectes importants i simbòlics. Això s'ha produït, hi ha hagut excessiva dramatització pels terminis utilitzats, però al final la generositat, el pragmatisme i el sentit d'estat han donat fruits.
I ara què?
A les entitats ens pertoquen tres funcions bàsiques: primer, seguir fent créixer la majoria social, perquè el compromís és que hem de ser molts més. En segon lloc hem de recosir les possibles ferides que aquests tres mesos que no s'han fet les coses bé hagin pogut deixar, i aprendre dels errors per evitar-los en el futur. I tercer, acompanyar les institucions en la tasca que el candidat ha presentat, i exigir que no es desviïn dels compromisos adquirits.
L'ANC seguirà mobilitzada?
Evidentment, l'ANC acabarà la feina el dia que aquest país sigui independent. Mentrestant, una de les maneres de treballar continuarà sent la mobilització al carrer, no l'única. Aquests tres mesos molta gent s'ha desesperat perquè creia que no s'estava treballant, però a vegades això és lent i poc visible, i l'ANC té la raó de ser en un objectiu. Avui es poden veure els resultats.
