POLÍTICA
11 gener 2017 2.00 h

ANÀLISI

Balanç en una piulada

ODEI A.-ETXEARTE

Feia un any que, des del faristol del Parlament i en un inèdit debat d'investidura en diumenge que vorejava el termini legal, Carles Puigdemont deixava anar aquesta frase solemne: “No són èpoques per a covards, tremolosos o fluixos de cames.” I ahir no hi va haver cap pompa, ni una compareixença de valoració presidencial sotmesa a l'escrutini de la premsa com ho havia fet tradicionalment Artur Mas en cada aniversari. Tan sols una piulada a Twitter: “Complir el compromís és la millor manera de correspondre a l'immens honor que em va fer el Parlament avui fa un any. A fons i fins al final!”

Piulada a banda, Puigdemont va delegar en la portaveu de la Presidència, Neus Munté, el balanç del primer any de l'executiu de JxSí. Un aniversari que ha arribat marcat, primer, per la ratificació del president de la Generalitat que no serà candidat del PDeCAT en les pròximes eleccions perquè pensa culminar el procés amb el referèndum, sense abordar la hipòtesi de l'intent fallit i un eventual avançament electoral. I que també va quedar eclipsat, ahir, per la reunió entre els vicepresidents Oriol Junqueras i Soraya Sáenz de Santamaría, i l'intent de diàleg que s'enroca i no fructifica: hi haurà referèndum, li va dir el republicà, amb pacte o sense.

Puigdemont marcava d'aquesta manera perfil propi i es diferenciava del seu predecessor aparcant el que ja era una tradició mediàtica. Munté va posar xifres al breu balanç legislatiu de l'executiu durant aquest any, que havia estat analitzat pel president i els consellers en la reunió prèvia a la compareixença pública: l'executiu ha aprovat 22 projectes de llei, cinc decrets llei i 9 memòries preliminars d'avantprojectes de llei. També va fer una valoració “positiva” de la gestió parlamentària de JxSí, tot i les complexes relacions amb la CUP, i es va mostrar convençuda que el pressupost tirarà endavant. Puigdemont prioritza el contacte directe amb l'electorat sense filtres, i usa preeminentment les xarxes socials per transmetre el seu missatge i interactuar amb la ciutadania. Durant aquest any, segons el Baròmetre d'Opinió Política del Centre d'Estudis d'Opinió, s'ha convertit en el líder polític més conegut, tot i que aparentment partia d'un nivell de coneixement baix. En el primer sondeig del 2016 d'aquest ens públic, amb un treball de camp fet entre el febrer i el març, Puigdemont ja es va situar en tercer lloc en la llista de líders, per sota d'Oriol Junqueras i Albert Rivera, que era llavors el dirigent més popular. Un 89,9% dels enquestats asseguraven conèixer el 130è president de la Generalitat quan feia poc més d'un mes de la investidura més imprevisible. Durant aquest temps, l'exalcalde de Girona va multiplicar per deu els seus seguidors a Twitter, segons fonts del govern. A Facebook, en té 63.000.

El president de la Generalitat, periodista de professió i bregat en el cara a cara dels plens municipals gironins, intentarà reforçar aquesta imatge de relació directa amb el ciutadà responent a un interrogatori públic en l'estrena del programa Jo pregunto de TV3. El diumenge 22 i en horari de màxima audiència, se sotmetrà a preguntes de temes diversos formulades en directe des del Teatre Conservatori de Manresa, a través de les xarxes socials o per videoconferència, segons la mateixa televisió catalana. Ahir i avui se'n fan els debats preparatoris, sargits a partir d'un procés previ d'inscripció dels ciutadans interessats a participar-hi. La cadena pretén evolucionar el format de les tradicionals entrevistes institucionals, i Puigdemont s'allunya de l'ortodòxia, bo i coneixent el precedent de Tengo una pregunta para usted de TVE. De fet, en les seves aparicions televisives fora dels informatius, Puigdemont ha exhibit un perfil gens encotillat i volgudament pròxim sense defugir la comicitat, apareixent en el programa final d'El gran dictat o gravant un gag per al Polònia coincidint amb el desè aniversari del programa. En aquest primer any i sense la compareixença tradicional, s'exhaureix més de la meitat del peculiar mandat compromès.