OPINIÓ
11 gener 2019 2.00 h

La conxorxa contra els Mossos

L’arxi­va­ment de les diver­ses que­re­lles pre­sen­ta­des con­tra els Mos­sos d’Esqua­dra, acu­sats d’inves­ti­gar polítics i altres per­so­nes contràries a la inde­pendència per motius polítics, suposa un revés total al que tot indica que va ser un com­plot per asset­jar, inti­mi­dar i des­pres­ti­giar la poli­cia de la Gene­ra­li­tat. La decisió del jut­jat número 22 de Bar­ce­lona de tan­car el cas jus­ti­fica l’actu­ació poli­cial en l’objec­tiu de dis­po­sar de la màxima infor­mació per mirar de pre­ser­var “l’ordre públic”, i pro­te­gir aquells que “pogues­sin ser vícti­mes d’inci­dents en un moment social d’espe­cial vul­ne­ra­bi­li­tat” com els que es van viure la tar­dor del 2017.

L’ofen­siva con­tra la poli­cia cata­lana arrenca després del bru­tal atemp­tat de les ram­bles del 17-A pel fet que la magnífica res­posta dels Mos­sos no va ser dige­rida per l’uni­o­nisme perquè posava de mani­fest la capa­ci­tat de Cata­lu­nya d’ope­rar efi­ci­ent­ment com a estat. Una ani­mad­versió que va créixer l’1-O, quan els Mos­sos van optar per ser una poli­cia pro­fes­si­o­nal i democràtica i van rebut­jar apa­llis­sar ciu­ta­dans pacífics i inde­fen­sos com sí que ho va fer l’espa­nyola. El setge va tenir com a punt cul­mi­nant la tea­tra­lit­zada embos­cada de la poli­cia espa­nyola als agents cata­lans en una inci­ne­ra­dora. En l’atac als Mos­sos, amb el major Tra­pero triat com a cap de turc –jut­jat per delic­tes ine­xis­tents i amb petició de for­tes penes de presó–, es va uti­lit­zar l’Audi­en­cia Naci­o­nal, la poli­cia espa­nyola i una coor­di­nada actu­ació d’actors mediàtics uni­o­nis­tes. I va tenir el suport polític des­ta­cat del PP i Cs, però també del PSC, que es va sumar a la via judi­cial i a sem­brar el dubte. Una ver­go­nyosa ofen­siva con­tra la poli­cia cata­lana per interès par­ti­dista i ideològic que obliga ara els autors a retrac­tar-se i dema­nar dis­cul­pes.