OPINIÓ
XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT - 11 gener 2019 2.00 h

A LA TRES

Posar ordre

XEVI XIRGO - XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT
“El pri­mer pas per a una estratègia con­junta, em sem­bla, és que pri­mer cadascú tin­gui la seva

La prova més clara de les com­pli­ca­ci­ons que tra­vessa aquest país (i que explica, al meu enten­dre, gran part de la manca d’estratègia unitària que hi ha en aquests moments) és el que pas­sarà en els pro­pers dies. Fixin-s’hi bé: d’una banda, el màxim líder d’ERC i cap de llista a les elec­ci­ons euro­pees per aquesta for­mació, Oriol Jun­que­ras, és a la presó, a Lle­do­ners però ara ja pen­dent de ser tras­lla­dat a Madrid. Li passa el mateix a Jordi Sànchez, un dels artífexs d’aquest nou espai polític en cons­trucció que és La Crida; i si Quim Forn final­ment diu que sí, tin­drem també a la presó –i a Madrid– un dels caps de llista de les muni­ci­pals a Bar­ce­lona en plena pre­cam­pa­nya elec­to­ral. D’altra banda, aquesta set­mana s’ha sabut que ERC –ho expli­cava la seva por­ta­veu, Marta Vilalta– reu­nirà en els pro­pers dies la seva exe­cu­tiva a Gine­bra perquè hi pugui assis­tir física­ment la seva secretària gene­ral, Marta Rovira, que en comp­tes de fer de Sòcra­tes va triar exi­liar-se a Suïssa. I aquests pro­pers dies veu­rem des­fi­lar per Water­loo, a Bèlgica, els mem­bres de JxCat i els del PDe­CAT per reu­nir-se amb el pre­si­dent Puig­de­mont. Com volen que no sigui tot molt com­pli­cat, amb aquest pano­rama? Més que manca de lide­rat­ges, que en algun cas em sem­bla que també, el que hi ha sobre­tot són lide­rat­ges a presó i d’altres de repar­tits per Europa i molt allu­nyats geogràfica­ment (ves quin remei), i en alguns casos també del dia a dia (ves quin altre remei, també). Per això, quan aquests pro­pers dies sen­ti­rem qui s’escan­da­litza de tanta gent amunt i avall, cap a Suïssa i cap a Bèlgica, a mi em pas­sarà el con­trari. Perquè em sem­bla que tant com una estratègia unitària, el que cal és que ara pri­mer cadascú defi­neixi la seva. Que sapi­guem de veri­tat què pensa ERC i que no hàgim d’estar inter­pre­tant què ha vol­gut dir un i què ha vol­gut dir l’altre, que l’espai excon­ver­gent (PDe­CAT, JxCat...) es reor­deni (perquè a mi em sem­bla que ara des­pis­ten fins i tot els seus) i que deci­deixi què vol fer per exem­ple amb La Crida. El pri­mer pas per tenir una estratègia con­junta, em sem­bla, és que pri­mer cadascú en tin­gui una de seva (i la digui). Essent, com deia abans, tot ple­gat molt com­pli­cat.