ARTICLES
11 febrer 2016 2.00 h

FULL DE RUTA

Fronteres absents

EMILI BELLA

Hi ha una televisió espanyola, és igual quina, però és pública i d'àmbit estatal, que mostra el temps que farà a Europa amb un mapa que es pot considerar polític, però no per les línies que marca de les fronteres dels estats europeus, sinó per les que no marca. Montenegro és un estat independent des del juny de 2006. Tanmateix, per a aquesta televisió espanyola, una dècada després Sèrbia i Montenegro encara formen un sol estat.

Sèrbia i Montenegro encara són un sol estat, Kosova no s'ha independitzat mai i al referèndum del Sudan del Sud va guanyar el no, segons el mapa del temps

Els més primmirats absoldrien que no hi hagi una línia que delimiti Kosova, independent des del febrer de 2008. Podríem arribar a entendre, des de la discrepància, que la televisió pública en qüestió no volgués dibuixar Kosova, ni amb una solució intermèdia com la de traçar una línia discontínua, ja que l'Estat espanyol, després de vuit anys i que la Unió Europea hagi firmat amb el nou país un acord d'associació, no ha reconegut la independència kosovar. Excusaríem la televisió si penséssim que la crisi ha impedit actualitzar els mapes del temps: tampoc el Sudan del Sud, independent des de 2011, no apareix diferenciat quan pronostiquen el temps a l'Àfrica; però la crisi va començar molt després de la secessió de Montenegro. Cadascú posa el mapa que vol, només faltaria. De fet, seria lògic que mostressin un mapa del temps iberoamericà, amb Espanya al centre, ben gran, i Llatinoamèrica en un racó, al costat de les Canàries. Deu ser massa complicat tècnicament. Però és impossible que en aquest temps cap geògraf, cartògraf, politòleg o espectador no hagi detectat la pífia. Prova d'això és que la solució que adopten deu anys després del referèndum d'independència montenegrí és posar sobre l'absència de línia, com qui no vol la cosa, un sol, un sol ennuvolat, una pluja, el que sigui, però que tapi sisplau la frontera distreta, fet que demostra la consciència de l'absència. Així, a partir de l'any que ve i durant almenys una dècada, qui sap si a Catalunya la taparà permanentment un nuvolot gegant.