Valors cívics compartits

 11/02/2016 01:03 | Actualizado a 11/02/2016 03:04

La perspectiva i el distanciament són absolutament imprescindibles per analitzar la política del present. Cal recórrer a la memòria recent o llunyana per comprovar que gairebé tot ha passat anteriorment. Poden haver canviat les persones, els partits, els paisatges socials o la correcció dels nous llenguatges que apareixen en l’imaginari de la retòrica política de tots els temps.

El que no canvien són els problemes derivats de la intransigència, del menyspreu a l’adversari, de la corrupció localitzada o estructural, de l’ambició de poder o de la irresponsabilitat en la gestió de les qüestions de caràcter públic. Aquests temes no es liquiden en els debats parlamentaris sinó que cal resoldre’ls en els valors cívics compartits que s’aprenen a l’escola, en l’àmbit familiar i en el respecte que mereix qualsevol persona que es creui en les nostres vides.

Una de les pràctiques que vaig observar en l’entorn de la meva infantesa era el valor de la paraula donada. Era més important que un document notarial encara que, si es tractava d’una qüestió rellevant, calia obtenir el certificat corresponent de la notaria.

Llegeixo que alguns sectors de la CUP qüestionen la validesa del pacte d’investidura que van firmar amb Junts pel Sí fa poc més d’un mes. Consideren que no és vinculant i que ara
es donen les condicions per revertir l’acord que va fer possible la investidura i l’estabilitat de l’Executiu presidit per Carles Puigdemont.

Què volen que els digui. Haver-ho pensat abans. Però els pactes no es trenquen perquè no agraden a una de les parts. Caldria aportar més fets que ho justifiquin i no perdre’s en generalitats. Artur Mas i Oriol Junqueras havien de saber també amb qui es comprometien per arribar a les portes d’iniciar el procés d’independència en divuit mesos.

La corrupció ha existit, existeix i existirà sempre. Però no pot quedar impune quan es descobreix. Ja ningú no parla de Fèlix Millet i del seu saqueig confés al Palau de la Música. Set anys després, i encara no s’ha acabat la instrucció del sumari. És només responsabilitat de la justícia? En un país civilitzat i lliure aquesta anomalia no és acceptable.

Una societat o un partit que no valorin el mal produït per la corrupció estructural no poden progressar perquè porten la rèmora de la injustícia i la mentida. En les últimes eleccions a Espanya i a Catalunya, els partits que més van pujar en vots i escons van ser els que amb més contundència van condemnar la corrupció.

Era insòlit que a València continués guanyant el partit que amb més desimboltura i impunitat practicava la corrupció. Els seus mateixos votants els han abandonat. La transparència de les polítiques públiques és avui més necessària que mai perquè els mitjans per descobrir les transgressions estan cada vegada més a l’abast de tothom.