POLÍTICA
BARCELONA - 11 febrer 2017 2.00 h

Sánchez Ulled: “Aquest judici també és democràcia”

 El fiscal afirma que Mas, amb la “col·laboració” d'Ortega i Rigau, va estar al darrere del 9-N de manera “emmascarada i opaca” per l'incompliment de la suspensió del TC

 Fa un al·legat de l'estat de dret

MAYTE PIULACHS - BARCELONA

El fiscal Emilio Sánchez Ulled va ser ahir el primer a exposar al TSJC les seves conclusions del judici i, en dues hores i mitja, va fer un informe contundent i agressiu en què va considerar “provat” que el govern d'Artur Mas “va desobeir el mandat constitucional” i no va aturar el 9-N com indicava el Tribunal Constitucional (TC). A més, de manera inusual, va defensar la independència del ministeri fiscal, acusat en aquest procediment d'actuar a les ordres del govern del PP. L'expresident Mas i les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega, no acostumats al ritual judicial, li van replicar fins que el president del tribunal, Jesús María Barrientos, els va demanar silenci i els va dir que ja tindrien dret a parlar en el torn de l'última paraula, com van fer.

Sánchez Ulled va començar per aclarir que no s'està jutjant “el que es va convocar, ni tampoc la votació popular, sinó si es va desobeir un mandat constitucional”. En aquest sentit, el fiscal va assegurar que el govern català no només va convocar el 9-N, sinó que “sempre” hi va estar al darrere “de manera emmascarada” i que, “amb un clima d'opacitat”, va impulsar la votació ciutadana amb actes administratius concrets com ara distribuir els ordinadors pels locals de votació.

“Amb dolor i tristesa”, hi va afegir seriós Sánchez Ulled, l'acció de Mas i el seu govern de no aturar el 9-N “va provocar una ruptura dels rols democràtics”. El fiscal va qüestionar la línia de defensa de Mas preguntant-li “què és el que no entenia de la providència del Constitucional”, que en el fons era una mesura cautelar i “només s'havia d'esperar cinc mesos” per obtenir una resposta. Per això, va retreure a Mas que hagués articulat un “desafiament obert” respecte al que li havia ordenat el TC, “amb la col·laboració d'Ortega i Rigau”. “Mas va dir: «Vaig haver d'escollir entre obeir el mandat del TC o el clamor ciutadà»”, assenyalava el fiscal, una afirmació que va fer empipar Mas per imprecisa, segons va dir.

En aquesta suposada estratègia per eludir la suspensió del Constitucional, el fiscal va exposar com a proves clau les comunicacions entre treballadors de l'empresa Fujitsu, que els dies previs al 9-N van treballar per connectar els ordinadors de la votació. També va assenyalar l'informe del 2013 del consell assessor del govern –en el qual “ja s'afirma que la convocatòria del procés és tan «escanyolida» que pot eludir el TC”–, així com el fet de no haver desconnectat la pàgina web de participació i d'haver transportat el material i les urnes als locals, després de la suspensió del 4 de novembre. I va indicar que les escoles es van obrir apel·lant a l'ús del titular i no a l'ús social. En vista de totes aquestes accions, el fiscal va considerar que Mas, Ortega i Riga van cometre el delicte de desobediència al TC, del qual “el requeriment personal no és obligat”, com sostenen les defenses. Hi va afegir que també van cometre el delicte de prevaricació per omissió. Antonio Alberca, de l'acusació popular, va compartir tota la tesi fiscal de manera somera.

Al final, el fiscal va assegurar que les accions de Mas, Ortega i Rigau “no estan emparades en actes polítics”, i va dir que el TC és el que els controla, afirmacions amb citació de sentències de les quals van prendre nota la magistrada i l'advocat defensor del cas Forcadell. “L'estat democràtic és un equilibri de normes. Aquest judici és pertorbador, sí, però també és democràcia. I tan democràtic serà que aquest tribunal condemni com que absolgui”, va cloure.

No es jutja la voluntat de les persones ni la votació popular. Es jutja si es va desobeir un mandat constitucional
El govern de Mas va actuar de manera emmascarada i en un clima d'opacitat. Hi va haver un control públic del 9-N
La fiscalia no ha rebut cap ordre del govern. Som dos fiscals aquí i jo no ho hauria consentit
Emilio Sánchez Ulled
FISCAL ANTICORRUPCIÓ

L'encàrrec personal de la fiscal general de l'Estat

En resposta a les acusacions que la fiscalia ha actuat a les ordres del govern de Rajoy en el cas del 9-N, Emilio Sánchez Ulled, per sorpresa, va revelar que ell –tot i ser fiscal anticorrupció– va rebre l'encàrrec de l'aleshores fiscal general de l'Estat, Consuelo Madrigal, perquè “valorés de manera cuidada i tecnicojurídica” si l'actuació de l'expresident de la Generalitat va ser delictiva. Aquesta afirmació va desfermar les crítiques de Mas, ja que es podria entendre que el ministeri públic no tingués l'obligació d'actuar sempre amb imparcialitat. I és que la querella pel 9-N va obrir un cisma a la fiscalia, quan els nou fiscals de la Fiscalia Superior de Catalunya van recollir en un informe que el govern no va cometre delicte el 9-N i després van ser rectificats per la junta de fiscals de Madrid. Al final, però, l'aleshores fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, va dimitir i Madrigal el va substituir.

Sánchez Ulled també va aclarir la seva actuació com a fiscal de guàrdia aquell 9-N del 2014, després que Artur Mas i Francesc Homs, en el judici i sense dir que era ell, el van acusar de no actuar-hi. “Calia investigar més i, per dictar mesures cautelars greus com treure les urnes, sempre cal actuar amb proporcionalitat, i per això la fiscalia no va demanar fer res”, va argumentar.