POLÍTICA
BARCELONA - 11 febrer 2019 2.00 h

El judici contra Catalunya

 La vista contra els dotze independentistes catalans comença demà, amb una gran expectació

 S’espera que el Tribunal Suprem mostri un tracte exquisit als processats per la retransmissió televisiva, però no en el fons jurídic

 Junqueras podria declarar dijous

MAYTE PIULACHS - BARCELONA

Si a gran part dels cata­lans se’ls ha encon­git l’ànima pel fet de tenir set excàrrecs del govern i del Par­la­ment i dos líders d’enti­tats civils en presó pre­ven­tiva des de fa més d’un any per haver defen­sat el dret a l’auto­de­ter­mi­nació sense violència, demà, amb l’inici del judici al Tri­bu­nal Suprem de Madrid, segu­ra­ment expe­ri­men­ta­ran que ells matei­xos seuen al banc dels acu­sats al cos­tat dels dotze inde­pen­den­tis­tes cata­lans. “És el judici a la democràcia”, asse­gu­ren els pro­ces­sats, que sos­te­nen que no volen rene­gar de la gestió política ni de la mobi­lit­zació al car­rer que van pro­ta­go­nit­zar la tar­dor del 2017, tot i que s’enfron­ten a penes de presó ele­vadíssi­mes.

Efecte tele­visió

Tot­hom podrà veure la retrans­missió del judici per tele­visió (El Punt Avui Tele­visió el seguirà) o a través del web que habi­li­tarà el Tri­bu­nal Suprem. No és el pri­mer cop que un judici d’aquesta importància es retrans­met en directe. El cas Nóos, amb la infanta Cris­tina asse­guda al banc dels acu­sats, n’és un exem­ple recent. L’efecte de la tele­visió, segu­ra­ment, pro­vo­carà can­vis en el com­por­ta­ment habi­tual del tri­bu­nal i farà que el seu pre­si­dent, Manuel Marc­hena, sigui més per­mis­siu i ama­ble amb els acu­sats, als quals se’ls podrà veure de cara –la dels nou pre­sos polítics impac­tarà– si final­ment se’ls per­met seure al cos­tat dels seus advo­cats per garan­tir millor el seu dret de defensa i que es puguin comu­ni­car cons­tant­ment. En el moment de l’inter­ro­ga­tori, però, seu­ran al banc dels acu­sats, infor­men des del Suprem. Els nou advo­cats defen­sors –tots ells de gran nivell tècnic– també s’apro­fi­ta­ran de l’efecte tele­vi­siu, com les acu­sa­ci­ons, espe­ci­al­ment Vox.

Marc­hena ja va exhi­bir un tracte exqui­sit amb les defen­ses el 18 de desem­bre pas­sat, quan els dema­nava una expo­sició d’uns vint minuts a cadas­cun per qüesti­o­nar la com­petència del tri­bu­nal per jut­jar-los, un dels punts negres d’aquest procés penal. Tot i aquest tracte garan­tista, el pre­si­dent del tri­bu­nal –que és qui redac­tarà la sentència– ja ha demos­trat en les dar­re­res reso­lu­ci­ons que està més a prop de la tesi de la fis­ca­lia que de la de les defen­ses. A cap defensa li convé que un esti­ra­bot emmas­cari el debat de fons d’aquest judici: la defensa de drets fona­men­tals com la lli­ber­tat d’expressió i el dret a l’auto­de­ter­mi­nació.

Pre­sos i logística

La rei­te­ració del tracte degra­dant en el tras­llat des de les pre­sons cata­la­nes a les madri­le­nyes no ha fet can­viar de parer el Suprem sobre el règim dels nou pre­sos polítics, que cada matí hau­ran de fer una hora de tra­jecte, en fur­gons, des de la pre­sons d’Alcalá-Meco (Carme For­ca­dell i Dolors Bassa) i des de Soto del Real (Oriol Jun­que­ras, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Jordi Sànchez, Quim Forn i Jordi Cui­xart) fins a la plaça de la Villa de París de Madrid, seu de l’alt tri­bu­nal espa­nyol.

El Suprem va expli­car que s’habi­li­tarà un espai a l’edi­fici judi­cial perquè els pre­sos polítics hi puguin estar durant els reces­sos i, final­ment, també hi podran dinar, una tasca que és com­petència d’Ins­ti­tu­ci­ons Peni­tenciàries del Minis­teri de l’Inte­rior, que ha accep­tat aquesta fórmula, ja que, si no, els hau­ria de con­duir als cala­bos­sos de l’Audi­en­cia Naci­o­nal, a cinc minuts del Suprem. Atesa la seva falta de lli­ber­tat, però, i per segu­re­tat, els hau­rien de tras­lla­dar fins allà amb els inhu­mans fur­gons.

La logística del Suprem es posarà a prova, perquè, a banda del judici, hi ha fins a 83 magis­trats i 500 fun­ci­o­na­ris tre­ba­llant a l’edi­fici, i se’ls ha de garan­tir que podran fer la seva feina amb nor­ma­li­tat. A més, s’han habi­li­tat espais, com ara la bibli­o­teca, per enca­bir-hi els 300 peri­o­dis­tes acre­di­tats.

Qüesti­ons prèvies

El judici està pre­vist que comenci demà a les deu del matí. El tri­bu­nal no ha fet cap guió de les ses­si­ons com és habi­tual en aquests macro­ju­di­cis. Una expli­cació que donen fonts pro­pe­res al Suprem és que els inter­ro­ga­to­ris dels acu­sats –s’inten­tarà fer-ne un per dia, per l’ano­me­nada uni­tat d’actu­ació– podrien fer tron­to­llar el calen­dari fixat. La pre­visió és que, un cop decla­rin els dotze acu­sats, es faci un calen­dari de tes­ti­mo­nis, que s’ajus­tarà set­mana a set­mana per evi­tar el perill de sus­pensió de la seva citació, ja que la majo­ria vin­dran de Cata­lu­nya. Hi ha uns 500 tes­ti­mo­nis adme­sos, i fina­lit­zar el judici abans de les elec­ci­ons muni­ci­pals de maig, com plan­te­gen algu­nes veus, s’albira impos­si­ble.

Demà, la sessió començarà amb les qüesti­ons prèvies, en què defen­ses i acu­sa­ci­ons expres­sa­ran el seu des­a­cord amb cer­tes reso­lu­ci­ons i dema­na­ran al Suprem que canviï de parer sobre pro­ves inad­me­ses. Les defen­ses dels inde­pen­den­tis­tes denun­ci­a­ran vul­ne­ració de drets fona­men­tals com ara el dret a tenir un judici just, ja que no els han dei­xat més temps per pre­pa­rar la vista atesa la falta de docu­ments, que ara el Suprem ha accep­tat encar­re­gar i incor­po­rar. L’expo­sició de qüesti­ons prèvies es pre­veu que s’allar­gui fins dime­cres, i dijous es podria ini­ciar l’inter­ro­ga­tori del vice­pre­si­dent Oriol Jun­que­ras, ja que és el pri­mer pro­ces­sat en l’escrit d’acu­sació de la fis­ca­lia. Si la decla­ració del pre­si­dent d’ERC s’allargués molt, s’anun­cia que el tri­bu­nal podria habi­li­tar diven­dres per aca­bar el seu inter­ro­ga­tori. Pel que fa a les qüesti­ons prèvies, el tri­bu­nal pot atu­rar el judici fins a resol­dre-les o pot anun­ciar que ho farà en sentència, al final, com està pre­vist en aquest cas.

L’ús del català

El Suprem ha asse­gu­rat que “té mit­jans” per fer “la tra­ducció simultània i con­se­cu­tiva” del català al cas­tellà, tal com va recla­mar la defensa de Rull, Turull i Sànchez. No obs­tant això, caldrà veure què deci­dei­xen fer els inde­pen­den­tis­tes cata­lans, tant en valo­rar la qua­li­tat del pro­fes­si­o­nal de tra­ducció com pel fet de fons de no poder usar amb nor­ma­li­tat la llen­gua pròpia i coo­fi­cial a l’Estat. El pre­si­dent d’Òmnium Cul­tu­ral, Jordi Cui­xart, ja va denun­ciar fa poc que amb el tra­duc­tor es “blan­queja” el tri­bu­nal, el qual neces­si­tarà la tra­ducció de tots els escrits del Par­la­ment, que s’han afe­git a la causa, ja que es jutja tot el que van apro­var a la cam­bra.

Les defen­ses també han denun­ciat greus errors en les tra­duc­ci­ons que s’han fet en els ates­tats de la Guàrdia Civil sobre els fets del 20-S i l’1-O, fins i tot en el mateix escrit d’acu­sació de la fis­ca­lia, que ha pro­vo­cat que la defensa de l’excon­se­ller d’Inte­rior Quim Forn hagi hagut de dema­nar una prova peri­cial filològica sobre la inter­pre­tació incul­patòria i errònia feta en un informe de la direcció dels Mos­sos.

Relat de rebel·lió

Força pro­fes­si­o­nals ja han expres­sat que el que va pas­sar a Cata­lu­nya el 2017 no és pas un delicte de rebel·lió ni de sedició. No obs­tant això, alguns juris­tes que han lle­git les últi­mes inter­lo­cutòries del tri­bu­nal el veuen cada cop més recep­tiu a la tesi de la fis­ca­lia, que asse­gura que en la rebel·lió “no tots els par­ti­ci­pants han d’haver fet (o pre­vist) acci­ons vio­len­tes” i que és un “delicte de resul­tat tallat”. És a dir, no con­su­mat. Per des­mun­tar-ho, les defen­ses s’hau­ran d’arro­man­gar les togues.

50
seients per al públic
ha reservat el Suprem dins la sala del judici, a banda dels llocs per als familiars i la premsa.
1
any i quatre mesos
ha trigat la justícia espanyola a dur l’independentisme català a judici des de la querella.