POLÍTICA
BARCELONA - 11 febrer 2019 2.00 h

El món municipal fa pinya per la llibertat dels presos

 Centenars d’alcaldes d’arreu del territori i de totes les formacions polítiques en demanen l’alliberament immediat i un judici just

 Colau insta Sánchez a aportar “diàleg i solucions”

M.MORENO - BARCELONA

Més de 500 alcal­des i alcal­des­ses de manera pre­sen­cial, més els que hi van enviar el seu suport, es van reu­nir ahir al Saló de Cent de l’ajun­ta­ment de Bar­ce­lona per expres­sar la seva soli­da­ri­tat amb els pre­sos polítics cata­lans i per enviar-los escalf a les por­tes de l’inici del judici que hau­ran d’afron­tar a par­tir de demà.

Els res­pon­sa­bles muni­ci­pals van assis­tir a l’assem­blea guar­nits amb llaços grocs rei­vin­di­ca­tius, i alguns fins i tot amb la vara d’alcalde ben visi­ble. Hi havia també altres per­so­na­li­tats i molts fami­li­ars dels pre­sos polítics. Entre el públic més dis­cret, s’hi va poder veure l’exal­calde bar­ce­loní Xavier Trias, pre­de­ces­sor d’Ada Colau, i l’aspi­rant a lide­rar la capi­tal sor­git de les primàries, Jordi Grau­pera. La tro­bada estava orga­nit­zada pel con­sis­tori bar­ce­loní con­jun­ta­ment amb l’Asso­ci­ació Cata­lana de Muni­ci­pis, amb el lema Lli­ber­tat, justícia i democràcia, i després del dis­curs d’aco­llida de l’alcal­dessa es va lle­gir un mani­fest amb aquest mateix títol.

Colau va voler des­ta­car la con­dició de Bar­ce­lona com a “capi­tal com­pro­mesa amb els drets humans”, i va recor­dar que, per aquest motiu, la Ciu­tat Com­tal s’ha per­so­nat en la causa con­tra els líders soci­als per dei­xar constància que “l’única violència exer­cida durant el referèndum de l’1 d’octu­bre va ser la de les for­ces poli­ci­als con­tra la població civil”. La “trans­ver­sa­li­tat” de la reunió, “tant pel que fa als colors polítics com a les posi­ci­ons en la qüestió naci­o­nal”, va ser un altre dels aspec­tes que va voler des­ta­car l’alcal­dessa, que va rei­vin­di­car la “diver­si­tat que ens fa forts com a país”.

Con­trast de pro­tes­tes

En un moment del seu dis­curs, Colau es va adreçar en cas­tellà al pre­si­dent del govern espa­nyol, Pedro Sánchez, al qual, fent al·lusió a la mani­fes­tació “con­tra el diàleg” que ahir va tenir lloc a la plaça Colón de Madrid, va voler dei­xar clar que “és majo­ria” la gent a Cata­lu­nya i a l’Estat espa­nyol que vol “diàleg i solu­ci­ons” i una sor­tida “política, dia­lo­gada, nego­ci­ada, democràtica i pacífica”.

La lec­tura del pri­mer frag­ment del mani­fest va anar a càrrec d’Emi­lio Medan, d’Uni­tat d’Aran-PSC, alcalde de Les, que la va fer en aranès. A con­ti­nu­ació, el van seguir els seus homòlegs a Cercs, Jesús Cal­de­rer (Demòcra­tes); Mie­res, Enric Domènech (CUP); Mont­cada i Rei­xac, Laura Cam­pos (Cata­lu­nya en Comú); Tor­tosa, Merit­xell Roigé (PDe­CAT), i Cam­brils, Camí Men­doza (ERC).

El text del mani­fest, que va ser acla­mat amb crits de “lli­ber­tat”, denun­cia “l’apli­cació des­pro­por­ci­o­nada de la legis­lació penal, que suposa una situ­ació de sus­pensió de drets fona­men­tals i lli­ber­tats públi­ques de la nos­tra soci­e­tat”. La decla­ració con­junta esmenta múlti­ples infor­mes civils sobre la vul­ne­ració de drets, així com juris­prudència del Tri­bu­nal Euro­peu de Drets Humans, entre altres docu­ments i tes­ti­mo­nis, i con­clou recla­mant un “judici just i impar­cial” i “l’alli­be­ra­ment imme­diat de les per­so­nes encau­sa­des”, així com res­pecte pels drets fona­men­tals. Els sig­nants es com­pro­me­ten també a enfor­tir les garan­ties des del món local “per a l’exer­cici dels drets i les lli­ber­tats de la ciu­ta­da­nia i el dret a deci­dir”.

¿És que no queda ningú a Espanya amb valor per asseure’s a parlar amb qui pensa diferent?
David Saldoni
PRESIDENT DE L’ACM
Aquells que avui es manifesten contra el diàleg marquen el camí de la involució democràtica
Ada Colau
ALCALDESSA DE BARCELONA
Se’m posa la pell de gallina en sentir demanar un judici just; si un judici no és just, no és un judici
Laura Masvidal
PRESIDENTA DE L’ACDC

“In-inde-independència!”

Els moments més ovacionats de la jornada els van protagonitzar, primer, David Saldoni, que va contrastar “els actes que es fan a 600 quilòmetres” amb la “transversalitat” de la trobada d’alcaldes, i la intensa intervenció de Laura Masvidal, dona de Joaquim Forn i presidenta de l’Associació Catalana pels Drets Civils, que va confessar l’esgarrifança que li provoca la petició d’un “judici just”. “Un judici que no és just no és un judici”, va dir. L’alcaldessa Colau va voler aclarir que aquell era un acte en defensa dels drets humans i la pau i “no un acte independentista”, una afirmació que segons després van rebatre unànimement els assistents al crit d’“in-inde-independència”.