POLÍTICA
BARCELONA - 11 febrer 2019 2.00 h

El primer filtre a Estrasburg serà un jurista espanyol

 Les demandes per vulneració de drets són revisades per experts del país denunciat al TEDH abans de ser admeses

M. PIULACHS - BARCELONA

Els inde­pen­den­tis­tes cata­lans no s’han can­sat de repe­tir que la seva més que pro­ba­ble con­demna per part del Tri­bu­nal Suprem aca­barà amb una demanda con­tra l’Estat espa­nyol al Tri­bu­nal Euro­peu de Drets Humans (TEDH), ens del Con­sell d’Europa amb seu a Estras­burg, per vul­ne­ració d’un o més dels catorze drets fona­men­tals que recull el Con­veni Euro­peu de Drets Humans (CEDH). Els pas­sos, però, són llargs i una demanda no s’admet de manera automàtica.

Si el Suprem con­demna a penes de presó els polítics i líders civils pels delic­tes de rebel·lió o sedició, els inde­pen­den­tis­tes pri­mer han d’esgo­tar les instàncies judi­ci­als espa­nyo­les, i en aquest cas es tracta de pre­sen­tar un recurs al Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal (TC), que ana­litza la vul­ne­ració de drets fona­men­tals –no pas si hi va haver delicte de rebel·lió–, com també farà el tri­bu­nal euro­peu. La mit­jana de temps de reso­lució del TC és d’uns cinc anys, segons els experts. Les defen­ses dels pre­sos polítics ja han denun­ciat que el TC té adme­ses nou deman­des però no les resol, fet que els barra el pas per anar al TEDH. L’expre­si­denta del Par­la­ment Carme For­ca­dell és l’única que, al gener, va poder denun­ciar la seva pena de presó al tri­bu­nal euro­peu.

Si el Cons­ti­tu­ci­o­nal no accepta les peti­ci­ons, és el moment de pre­sen­tar la demanda al TEDH, que podria tri­gar cinc anys més a donar-hi res­posta. Els 47 jut­ges que actuen al tri­bu­nal per­ta­nyen a cadas­cun dels estats mem­bres del con­sell, però actuen de manera inde­pen­dent, indi­quen des de l’orga­nisme. Un pas clau, si tota la pape­rassa és cor­recta, és que les deman­des són estu­di­a­des pri­mer per un grup d’experts, que acos­tu­men a ser advo­cats, magis­trats o fis­cals als seus països, però que en aquesta feina repre­sen­ten el TEDH. Són les ano­me­na­des divi­si­ons de drets. La divisió de drets 21 és la que inte­gren experts pro­ce­dents de l’Estat espa­nyol, Andorra i Letònia. Actu­al­ment, hi ha un magis­trat i un fis­cal espa­nyols. Pel conei­xe­ment de la llen­gua i del Codi Penal espa­nyols, seran aquests pro­fes­si­o­nals els que faran un pri­mer informe per al tri­bu­nal perquè accepti estu­diar la demanda dels cata­lans en veure-hi vul­ne­ració de drets o no.

Arti­cle 6 del con­veni

Els inde­pen­den­tis­tes han denun­ciat al Suprem que està vul­ne­rant el seu dret a un judici just (arti­cle 6 del CEDH) i a la lli­ber­tat d’expressió (arti­cle 10). A més del fil­tre tècnic, experts con­sul­tats expo­sen que el TEDH tomba el 93% de les deman­des. Pot ins­tar un estat mem­bre a alli­be­rar un pres, a repe­tir el judici o a indem­nit­zar-lo si con­si­dera vul­ne­rat algun dret. I indi­quen que, en el cas del líder opo­si­tor Demir­tas, que el TEDH va dema­nar alli­be­rar al novem­bre –i amb el qual s’han iden­ti­fi­cat els inde­pen­den­tis­tes–, Tur­quia no ha com­plert. Espa­nya, per ara, sí que acata Estras­burg.

LA XIFRA

10
anys d’espera
podrien necessitar els independentistes catalans fins a obtenir resposta del TEDH, sumant-hi el TC.