OPINIÓ
11 febrer 2019 2.00 h

KEEP CALM

Un mediador

LLUÍS FALGÀS
La des­con­fiança entre els dos governs és total ara que es neces­si­ten més que mai

La idea del govern català i espa­nyol de cer­car un medi­a­dor per solu­ci­o­nar el con­flicte entre Cata­lu­nya i Espa­nya no crec que sigui dolenta. Grans pro­ble­mes i d’altres de menys polèmics es reso­len amb la gestió d’un medi­a­dor. En el pro­blema his­pano–català les dues ban­des han vol­gut per­fec­ci­o­nar la figura, la seva feina i fins i tot el nom. Tot ple­gat pot aca­bar sent un pro­blema més que no pas una solució. La pro­posta ha aixe­cat des­con­fiança entre les parts enfron­ta­des i un bon reclam perquè l’opo­sició hagi pogut sor­tir al car­rer aquest cap de set­mana.

Fa més de cinc anys que vaig escriure en aquest diari que l’encaix entre Cata­lu­nya i Espa­nya anava com­pli­cant-se i calia un tor­si­many. Un vell ofici que data de molts segles. Un tor­si­many era un tra­duc­tor que ser­via d’inter­me­di­ari entre per­so­nes de llengües dife­rents. Era una per­sona capaç de trans­me­tre les idees d’una llen­gua oral a una altra sense tra­duir lite­ral­ment. El can­tau­tor Rai­mon va dedi­car a l’escul­tor Andreu Alfaro la cançó Tor­si­many de metall. “Andreu, amic, tor­si­many de metalls d’on ha vin­gut la força i la vida que retro­bem en la teva escul­tura...”

Un rela­tor, un inter­me­di­ari, un medi­a­dor, un notari, un tor­si­many.... El nom que cal­gui. Però cal un àrbi­tre per acla­rir la situ­ació. El fut­bol està inten­tant solu­ci­o­nar els con­flic­tes pro­vo­cats per errors o per mala fe dels àrbi­tres amb un nou invent de nom VAR (video assis­tant refe­ree). Un nou sis­tema pro­vi­nent del fut­bol anglès que està demos­trant que els avenços tec­nològics afa­vo­rei­xen un fut­bol més just i equi­ta­tiu. Val a dir que sovint i dar­re­ra­ment el govern espa­nyol i català es par­len mit­jançant vide­o­con­ferències sense la neces­si­tat d’anar amunt i avall i amb la faci­li­tat de poder-se veure les cares.

Ara mateix la des­con­fiança entre els dos governs és total quan es neces­si­ten més que mai. Cal­dria la figura del per­so­natge que fos capaç de donar fe dels acords i des­a­cords. El per­fil d’un per­so­natge que no hi vul­gui gua­nyar res. Sobre­tot, dis­cret, perquè si quel­com sobra sovint per avançar i solu­ci­o­nar el con­flicte és el pro­ta­go­nisme d’alguns dels seus actors.