POLÍTICA
GIRONA - 11 febrer 2019 2.00 h

JOAN RAMON SANZ

 

COORDINADOR D’ORGANITZACIÓ DE LA TERRITORIAL NORD-ORIENTAL DE LA CUP

“No posem les sigles a davant sinó els projectes”

 La CUP aposta per impulsar candidatures en sintonia amb els seus principis

 La substitució de noms històrics del municipalisme no és cap hàndicap

 Les llistes a Figueres i Girona són per oferir alternativa

EDUCADOR AMBIENTAL
De 45 anys, viu a cavall entre Figueres i Ordis, a l’Alt Empordà. Militant de la CUP des del 2012, la seva vinculació amb l’esquerra independentista ve de molt abans. Des de fa quatre anys és regidor a Ordis per la candidatura Ordis Viu-Poble Actiu, vinculada a la CUP
GEMMA BUSQUETS - GIRONA
No ente­nem el muni­ci­pa­lisme emmar­cat en figu­res i en per­so­nes con­cre­tes sinó en pro­jec­tes col·lec­tius
No és una lluita d’hege­mo­nia inde­pen­den­tista, és una pro­posta de pro­jec­tes, de muni­ci­pis i de país
La política no es fa només des de les ins­ti­tu­ci­ons sinó sobre­tot a escala muni­ci­pal, es fa molt de tre­ball al car­rer
Can­di­da­tu­res d’esquer­res i inde­pen­den­tis­tes han de bas­tir-se com a mur de con­tenció de l’extrema dreta

El coor­di­na­dor ter­ri­to­rial i res­pon­sa­ble de les llis­tes elec­to­rals de la CUP, Joan Ramon Sanz, des­taca que donen més importància al pro­jecte que a les per­so­nes.

Cinc mesos abans de les elec­ci­ons, quan­tes llis­tes pre­sen­ten a cir­cums­cripció?
No puc cla­ri­fi­car quan­tes perquè estem en procés de tan­car-les. La majo­ria d’assem­blees locals estan fent la doble feina. D’una banda, tre­ba­llen per desen­vo­lu­par els pro­gra­mes ade­quats a cada muni­cipi, a la vegada que van par­lant de meca­nis­mes de con­fecció de la llista. El 2015, en el con­junt de la cir­cums­cripció de Girona vam pre­sen­tar 34 llis­tes. Enguany ens podríem moure entorn d’una for­qui­lla de les 36 i les 40 can­di­da­tu­res. La CUP aposta per ser al cos­tat, impul­sar i tre­ba­llar, amb totes aque­lles can­di­da­tu­res muni­ci­pa­lis­tes que apos­ten pels prin­ci­pis polítics de la CUP o que estan en sin­to­nia. I també per aque­lles can­di­da­tu­res que apos­ten per un muni­ci­pa­lisme arre­lat a les per­so­nes i al ter­ri­tori. Són can­di­da­tu­res que es poden con­for­mar sota sigles CUP o hi ha altres casos que per raons pura­ment locals poden ser-hi com a agru­pació de lec­tors. Per exem­ple, és el cas del 2015 a Vilajuïga, a l’Alt Empordà. Hi tenim una assem­blea local que va apos­tar per un pro­jecte més ampli, en què s’inte­gra­ven altres sec­tors de gent del muni­cipi. En prin­cipi, repe­ti­rem l’aposta.
De moment només hi ha un cap de llista esco­llit.
L’únic que és públic és Lluc Sale­llas (Gua­nyem Girona) i per a la resta hi ha noms con­so­li­dats però ho han de fer públic les assem­blees res­pec­ti­ves.
Hi ha la rèplica a una capi­tal impor­tant com Figue­res, amb Gua­nyem Figue­res.
Són pro­ces­sos simi­lars però no són iguals. S’ha tre­ba­llat amb la idea de cons­truir una alter­na­tiva amb vocació de ser govern, i de no ser govern, ser ele­ment deci­siu per tre­ba­llar un model com­ple­ta­ment de ciu­tat. Així, s’ha apos­tat per can­di­da­tu­res ober­tes, con­for­ma­des per per­so­nes; en cap cas són coa­li­ci­ons de par­tits. Això no vol dir que no hi puguin par­ti­ci­par per­so­nes d’altres par­tits; són pro­pos­tes àmplies. En el cas de Figue­res, era una pro­posta que pri­mer nai­xia en un entorn més limi­tat i s’ha anat obrint i s’hi ha sumant més gent. Es pre­senta el 8 de febrer als Caput­xins. La idea és repe­tir, tal com es va fer el 2015, el procés de primàries obert a la ciu­ta­da­nia; és a dir, que siguin els figue­rencs els qui pro­po­sin can­di­dats i hi hagi un procés de votació.
Com plan­te­gen la pari­tat? Amb llis­tes cre­ma­llera?
Com a orga­nit­zació femi­nista que som apos­tem clara­ment per tre­ba­llar per la pari­tat. Evi­dent­ment hi ha el que marca la legis­lació, però inde­pen­dent­ment s’hi està tre­ba­llant. Hi ha una rea­li­tat, però, que és difícil fer-ho en muni­ci­pis extre­ma­da­ment petits. Però no des­car­ta­ria alguna can­di­da­tura de la CUP en què el nom­bre de dones fos bas­tant con­si­de­ra­ble.
El muni­ci­pa­lisme és el pal de paller de la CUP. Quins objec­tius us mar­queu? Fa qua­tre anys, vau ser la for­mació reve­lació entrant en ajun­ta­ments de pobla­ci­ons impor­tants.
Pot­ser som poc ambi­ci­o­sos, volem obte­nir resul­tats simi­lars i si és pos­si­ble amb un cert aug­ment de nom­bre de regi­dors.
A Celrà vau obte­nir majo­ria abso­luta . És un dels ajun­ta­ments insígnies gover­nats per la CUP a la demar­cació. Dani Cor­nellà es pre­sen­tarà a la ree­lecció? Hi ha el màxim de dos man­dats.
A banda del límits de man­dats, no et puc res­pon­dre perquè la CUP de Celrà està en un procés de con­fecció de la can­di­da­tura.
Dani Cor­nellà és una figura carismàtica de la CUP en el muni­ci­pa­lisme. Tenint en compte el pes que tenen les per­so­nes en les elec­ci­ons locals, la CUP té por del relleu d’aquests ‘noms històrics’?
No tenim por del relleu. Sí que és cert que en muni­ci­pis petits els relleus són més com­ple­xos. Però torno al que deia a l’inici: tre­ba­llem i pri­o­rit­zem els pro­jec­tes. És cert que en muni­ci­pis petits el nom de la per­sona o les per­so­nes que con­for­men una llista és impor­tant. Però no ente­nem el muni­ci­pa­lisme emmar­cat en figu­res i en per­so­nes con­cre­tes sinó en pro­jec­tes col·lec­tius. Inde­pen­dent­ment de com l’assem­blea de Celrà acabi con­fi­gu­rant la llista, no vol dir, per posar un exem­ple amb algun dels alcal­des de la CUP –tant pot ser Dani Cor­nellà, com Robert Saba­ter, alcalde de Vila­da­mat, pot ser qual­se­vol–, encara que es pogués donar el cas que, per la raó que fos, no repe­tis­sin en la llista actual, no vol dir que no dei­xes­sin d’estar tre­ba­llant en el pro­jecte.
No esta­ria en pri­mera línia?
Par­tim de pro­jec­tes col·lec­tes en què hi ha gent que hi par­ti­cipa. No tot­hom que forma part de l’assem­blea es pre­sen­tarà a la llista. Lliga amb el nos­tre plan­te­ja­ment que la política no es fa només des de les ins­ti­tu­ci­ons sinó també, i sobre­tot, a escala muni­ci­pal, es fa molt de tre­ball al car­rer. I aquí no només ho fan les assem­blees de la CUP sinó dife­rents col·lec­tius i movi­ments soci­als del muni­cipi.
Un altre cas para­digmàtic és el d’Ignasi Saba­ter, l’alcalde de Ver­ges.
Ver­ges és un muni­cipi on no tenim assem­blea local cons­tituïda i la can­di­da­tura neix a par­tir d’un con­junt de per­so­nes vin­cu­la­des al tei­xit asso­ci­a­tiu i cul­tu­ral del poble que deci­dei­xen tirar enda­vant una pro­posta que encaixa amb els prin­ci­pis de la CUP. Arri­bem a l’acord i els faci­li­tem l’eina perquè puguin tirar enda­vant el seu pro­jecte. A Ver­ges, pel que sé fins ara, no hi ha sobre la taula el plan­te­ja­ment de qui anirà a la llista. A pri­ori, s’aposta per una pro­posta simi­lar, ja veu­rem en quin for­mat i com es con­forma la llista. La majo­ria de les assem­blees locals ara estan tre­ba­llant el plan­te­ja­ment de pro­grama, com ho tirem enda­vant, més que els noms. Sem­pre dic que si hi ha un lloc on no hi ha bara­lles per anar a les llis­tes és a la CUP.
La repressió de l’Estat amb les deten­ci­ons de fa 15 dies apun­tant direc­ta­ment a càrrecs elec­tes de la CUP com ara Dani Cor­nellà i Ignasi Saba­ter, els ‘bene­fi­cia’ elec­to­ral­ment? Per l’excep­ci­o­na­li­tat que viu el país: són comi­cis muni­ci­pals però pen­sant en clau naci­o­nal?
És cert que són elec­ci­ons muni­ci­pals però el con­text polític del país, com tots aquests dar­rers anys, fa que no siguin unes muni­ci­pals amb el mateix con­text que les del 2015. Poden con­di­ci­o­nar? Crec que són la mos­tra que l’acció muni­ci­pal de les regi­do­res i regi­dors de la CUP al muni­cipi, amb una aposta clara cap al dret a l’auto­de­ter­mi­nació i cap a cons­truir la República, arre­lada al ter­ri­tori, des de baix, i des dels muni­ci­pis, fa que els nos­tres càrrecs esti­guin al punt de mira de l’Estat. En Dani i l’Ignasi són les cares visi­bles d’uns pro­jec­tes col·lec­tius; hi han jugat un paper. Però el mis­satge és: perquè ens empre­so­neu i per­se­guiu els nos­tres alcal­des no dei­xa­rem de fer política. I d’apos­tar per tre­ba­llar des dels ajun­ta­ments el que des d’altres ins­ti­tu­ci­ons no s’ha fet i es podria fer, que és tre­ba­llar en el man­dat popu­lar per defen­sar el dret a l’auto­de­ter­mi­nació i tre­ba­llar per cons­truir.
A Girona i Figue­res heu aglu­ti­nat for­ces d’esquerra i movi­ments soci­als. Per què aquesta aposta?
Pri­mer per la volun­tat de la nos­tra gent als dos llocs, però no només això. També per altres actors polítics i agents soci­als, gent impli­cada en la vida política del car­rer. A Girona és una aposta claríssima per ofe­rir una alter­na­tiva clara i fac­ti­ble de fer un gir total­ment a l’esquerra a la ciu­tat. I, en el cas de Figue­res, exac­ta­ment el mateix. Per què es pre­nen aques­tes apos­tes? La pri­o­ri­tat de la CUP no és pre­sen­tar com més llis­tes millor que siguin estric­ta­ment CUP, sinó que la idea és sumar, bas­tir pro­jec­tes polítics col·lec­tius. Evi­dent­ment, que tin­guin un deno­mi­na­dor comú. Com ara apos­tar per fer polítiques com­ple­ta­ment al ser­vei dels ciu­ta­dans, per exem­ple que apos­tin per una gestió pública de tots els ser­veis públics. Hi ha Figue­res, Girona, però arreu del país hi ha molts altres exem­ples de can­di­da­tu­res simi­lars. Som oberts i serem allà on sigui pos­si­ble cons­truir sub­jec­tes polítics nous. És evi­dent que a vega­des fruc­ti­fica i a vega­des, no.
A Gua­nyem Girona, en la suma de per­so­nes, algun nom que no hagi fruc­ti­fi­cat?
T’ho podrien res­pon­dre millor els com­panys de Gua­nyem Girona que jo direc­ta­ment. S’ha fet una aposta crec que molt ben rebuda i el nom­bre de per­so­nes impli­ca­des són més o menys cone­gu­des o més o menys anònimes; no es tracta d’omplir de patums les llis­tes, sinó de gent amb un bagatge acti­vista en algun àmbit. I, per què no, per­so­nes que s’apro­pin per pri­mer cop a bas­tir un pro­jecte col·lec­tiu.
El fet de ser una marca trans­ver­sal hi ajuda més que sota el parai­gua de la CUP?
No posem les sigles a davant sinó els pro­jec­tes. El fet que s’aca­bin pre­sen­tant en una forma o una altra és indis­tint.
Gua­nyem Girona es pre­senta per des­ban­car Madre­nas de l’alcal­dia. Pensa que la pugna per capi­ta­lit­zar l’inde­pen­den­tisme pot emmas­ca­rar els pro­ble­mes de ciu­tat durant la cam­pa­nya?
Crec que serà al revés. En el con­text de país hi ha el tre­ball per bas­tir una república, però els pro­ble­mes reals de les ciu­tats i pobles són uns altres. I Girona és un exem­ple amb alguns pro­ble­mes en matèria d’habi­tatge fins i tot d’oferta cul­tu­ral i de par­ti­ci­pació activa en molts àmbits. No és una lluita d’hege­mo­nia inde­pen­den­tista, sinó que és una pro­posta de pro­jec­tes, de muni­ci­pis i de país; evi­dent­ment, hi ha aquest com­po­nent naci­o­nal. Però no és l’únic.
La CUP for­mava part dels par­tits de l’opo­sició que va blo­que­jar la marxa de Marta Felip en el ple de renúncia del novem­bre. Pas­sarà fac­tura l’espec­ta­cle?
Figue­res neces­sita una alter­na­tiva de model. Ja no només de per­so­nes que inte­gren l’Ajun­ta­ment sinó un replan­te­ja­ment de model de ciu­tat. Té molts pro­ble­mes d’habi­tat­ges, del que se’n diu segu­re­tat, però nosal­tres ho enfo­quem a la rea­li­tat social de la ciu­tat. Pot­ser cal ata­car l’arrel dels pro­ble­mes. I no cen­trar-ho només en mesu­res repres­si­ves.
Figue­res, Girona... són capi­tals impor­tants. La CUP vol demos­trar que el seu muni­ci­pa­lisme és fort també a les ciu­tats?
És veure que hi ha dife­rents models d’apos­tes. Ni a les ciu­tats ni als pobles ens hem tan­cat mai a bas­tir pro­jec­tes col·lec­tius. És evi­dent que el con­text d’un poble petit, Vila­da­mat, per exem­ple, és dife­rent a Girona. Per la diver­si­tat, també per nom­bre d’habi­tants i d’actors soci­als és més gran. I en aquests emplaçaments el que cal fer és la tasca de bas­tir per sumar. Però són can­di­da­tu­res que demos­tren que es poden tre­ba­llar pro­jec­tes muni­ci­pa­lis­tes per posar en pràctica uns models dife­rents, tant polítics com de fun­ci­o­na­ment. Tant és apli­ca­ble a les ciu­tats com als pobles.
L’alcal­da­ble de Gua­nyem Girona, Lluc Sale­llas, va afir­mar que són el mur de con­tenció con­tra l’extrema dreta, espe­ci­al­ment a les ciu­tats?
Crec que ho hem de fer i és una neces­si­tat. L’extrema dreta sem­pre hi ha estat, ha actuat igual i ha estat empa­rada per deter­mi­nats poders de l’Estat de la mateixa manera. No han apa­re­gut de cop molts votants de Vox. Hi ha molts altres fac­tors. I cre­iem que pre­ci­sa­ment l’aposta de can­di­da­tu­res clara­ment d’esquer­res i inde­pen­den­tis­tes i com­pro­me­ses amb els drets polítics i soci­als ha de bas­tir-se com a mur de con­tenció de l’extrema dreta, que no deixa de repre­sen­tar el que ha repre­sen­tat tota la vida.
Repas­sem comar­ques. La Gar­rotxa i la Selva són on menys regi­do­res van treure fa qua­tre anys.
També eren les comar­ques on pro­por­ci­o­nal­ment pre­sentàvem menys can­di­da­tu­res. Tant a la Selva com a la Gar­rotxa par­lem enguany d’un nom­bre simi­lar de can­di­da­tu­res. Però pot haver-hi algun canvi.
Hi ha llis­tes noves sota el parai­gua cupaire a Bes­canó, Pala­fru­gell, For­nells i Lla­gos­tera?
A Pala­fru­gell hi ha assem­blea local de la CUP però no hi haurà, en prin­cipi, can­di­da­tura. L’assem­blea local, per la seva dinàmica, con­text i tre­ball, valora si pre­sen­tar-se o no. A més de For­nells, Lla­gos­tera i Bes­canó, també hi haurà can­di­da­tura a Arbúcies, on no ens vam pre­sen­tar el 2015.
A Lla­gos­tera serà el can­di­dat Enric Rami­o­net?
No està tan­cat. A Lla­gos­tera s’ha fet un acord per a les muni­ci­pals bàsica­ment inte­grat per la CUP Lla­gos­tera, Alter­na­tiva Lla­gos­tera , però també més per­so­nes del muni­cipi que s’han sumat al pro­jecte.
Amb el fet que Fermí San­ta­ma­ria, refe­rent de la política local a la demar­cació, no es pre­senti a la ree­lecció per a alcalde a Lla­gos­tera han pen­sat que era el moment ade­quat?
En el cas con­cret de Lla­gos­tera, hi ha hagut una sèrie de fac­tors que no són d’ara. No era en pers­pec­tiva de pre­sen­tar una can­di­da­tura a l’Ajun­ta­ment, sinó que hi ha hagut gent de la CUP que s’ha cons­tituït en assem­blea.